Agrupació Excursionista "Catalunya"

Ressenya d'una excursió per la banda de ponent, des de Margalef, per una interessant, còmoda i no gaire llarga ruta, que ens permetrà gaudir d’un terreny singular, un ambient feréstec i unes grans vistes de les serralades prelitorals, de les planes de Lleida i dels Pirineus, des del Balaitous al Canigó.

La serra del Montsant està situada a l’extrem sud occidental de la serralada prelitoral catalana, al nord del Priorat. És un gran conglomerat oligocènic, pedra Montserratina, de 17 km lineals, orientats de N.E. a S.O.

La seva alçada volta els 1.000 metres i té tres cims de més relleu, la Cogulla (1.065 m) a l'oest, el Piló dels Senyalets (1.110 m) al centre i la Roca Corbatera (1.165 m) a l'est. La serra està flanquejada per dues valls, al sud amb forts espadats i cingles, diversos torrents formen el riu de Ciurana o de la Febró i al nord, amb un caire més suau, també diverses torrenteres configuren la vall del riu Montsant.

ACCÉS PER CARRETERA

Amb automòbil ens hem de dirigir al poble de Margalef. Aquest poble el travessa una carretera que pel sud ve de la Bisbal de Falset i pel nord dóna a una carretera comarcal que va de Lleida i La Granadella (Les Garrigues) a d’Ulldemolins. Venint de Barcelona el més ràpid és l’autopista fins L’Espluga de Francolí i d’aquí a Ulldemolins. Una alternativa pel sud és des de Reus cap L’Alforja, Ciurana, L’Albarca i Ulldemolins.

Des de Margalef hem de seguir la carretera cap el nord (cruïlla a Ulldemolins i Granadella) i al cap de 1,7 Km. agafarem una altre carretera, molt estreta, que surt en baixada a la dreta i va vorejant el riu Montsant pel marge dret. Hem de seguir-la fent 1,8 Km., on trobarem un petit indicador a l’esquerra que diu Ulldemolins i altres dos més a ma dreta que anuncien La Cogulla i Cova de Taverna. En aquest punt deixem el vehicle. Hi ha poc espai. Aparcarem al marge de la carretera (és habitual). D’aquí, a ma dreta, surt una pista cimentada que baixa en direcció al riu i que és per on començarem l’excursió.

RECORREGUT

L'excursió la farem baixant al riu Montsant, travessant-lo i enfilant-nos per un llom que més amunt esdevindrà carena. Aquest ampli llom ple de vegetació es troba entre les torrenteres de Racó de Coma Closa i de Taverna, totes dues afluents del Montsant, la primera en el lloc on comencem a muntar el llom i la segona, una mica més al nord, en un petit embassament.

Les referències més importants i horaris sense comptar parades son:

O minuts.- Aparcament (425 metres) Sortim per la pista que baixa cap el riu. Al cap d’uns 100 metres trobem un trencant. Deixem la pista de ciment i en prenem una de terra que gira fort a la dreta i arriba al riu just davant d’on baixa perpendicularment el torrent de Racó de Coma Closa. Estem envoltats de camps de conreu.

5 minuts.- Riera del Montsant (385 m) La travessem per unes pedres. Pas precari. A l’altre vora, tenim un torrent que baixa perpendicularment a la Riera i s’ajunta en aquest punt. De la llera d’aquest torrent surt un camí que també puja al cim pel fons de la vall. Nosaltres prenem un altre camí molt marcat que hi ha un pel més a la nostre esquerra i que puja més fort. Seguim aquest camí que es decanta a l’esquerra, passa antics camps de conreus, ara plens de garric, romaní, matabou, bruc i alguns pins i roures, i s’enfila cap una roca.

20 minuts. Roca (475 m) Arribem al peu d’una penya. Trobem rastres de pintura roja, seguim de flanc cap a la nostre esquerra per sota unes penyes, en pujada sostinguda i entrem en una petita canal entre dues roques que superem fàcilment. Al damunt de la canal, el camí és més planer, ara es decanta a la dreta i entra, ja molt per sobre del torrent que resta enfonsat a la dreta, en una mena de passadís força ample i planer, on tant per sobre com per sota, tenim grans cingleres. Anem de flanc i pendents de trobar un petit torrent que baixa per entre pedres del cingle de la nostra esquerra.

30 minuts.- Torrent lateral (565 m). No gaire perceptible, però el camí fa un fort revolt a l’esquerra i es dirigeix cap a les penyes que configuren el cingle.

33 minuts.- Pedra i cinglera. (580 m). De seguit arribem a un punt on el camí sembla que vulgui enfilar-se molt fort per terra negrosa. En aquest indret el camí gira fort cap a l’esquerra, travessa en pujada un tros de terra conglomerada i sense vegetació i comencem a trobar fites. Anem totalment cap a l’esquerra, de flanc, com si volguéssim tornar enrera. Estem enfilant-nos al cingle fent una llarga volta.

45 minuts.- Replà. (605 m) Superat el cingle, el camí gira a la dreta i comença una pujada sostinguda, amb molts pocs replans, seguint les fites, decantant altre cop una mica cap a l’esquerra i per entre bosc. Ens dirigim cap a la carena i poc abans d’arribar-hi, ens hem de fitxar en un lloc on el camí passa per una mena de feixa de conglomerat, doncs de la nostre dreta surt un petit corriol planer que pràcticament no es veu, però que de tornada ens pot fer errar. Vistes sobre l’embassament i les conglomerades serres del Priorat.

1 hora i 20 minuts.- Carena (910 m) Pedregosa amb vegetació, planera, però estreta. Al fons ja es veu el cim. Seguim les fites que aviat decanten a la dreta, per baixar (-15 m.) a un pas singular entre dos blocs de pedra. El camí fa alguna pujada i uns 5 minuts més endavant, també a la dreta, fa un altre baixada (-25 m.) pel damunt d’una pedra, per tal d’evitar un saltant que hi ha a la carena. Apart de fites, en aquest punt hi ha unes marques blanques. Seguim la pedregosa carena, que va pujant suaument amb lleugeres baixades. Ens apropem a unes penyes on hi ha una petita balma.

1 hora i 45 minuts.- Enllaç (995 m) Poc abans d’arribar a les penyes que estan a l’esquerra, arriben unes marques de pintura rogenca de la nostra dreta. Provenen del camí que puja per dins del torrent i ens acompanyaran fins el cim. Passem la bauma i anem cap un coll.

1 hora i 50 minuts.- Coll sota el cim (1025 m) La pujada final es fa per un llom ple de vegetació i quasi al cim, el camí volta la muntanya per la banda nord, per tal d’anar a buscar un pujant pel costat de llevant.

1 hora i 55 minuts.- Cim de La Cogulla (1.065 m). Cim format per una roca allargassada, envoltada de petits matolls (sabines i garrics). Vèrtex geodèsic, un pessebre itinerant i un pal de ferro. Molt bones vistes.

La baixada la farem pel mateix camí en una hora i ¼.

HORARI

Tal com s’ha vist, tot el recorregut, es pot fer en 3 hores i 1/4.

DESNIVELL

El desnivell total acumulat comptant les diferents pujades i baixades és de 860 metres de pujada i 860 de baixada.

ÈPOCA

Aquesta ruta es pot fer tot l’any, llevat al pic de l’estiu, en que la calor pot fer molt penosa la ruta.

PUNTS D’INTERÈS

Recorregut: És força interessant la morfologia i vegetació del terreny, així com els conglomerats, a vegades desfets i amb còdols que poden contenir geodes. La fauna de la regió es minsa, es poden veure cabres i ocells i rastres de senglars, esquirols o guineus.

Les vistes des del cim son molt bones. A ponent distingirem fàcilment els Ports de Tortosa i el poble de la Bisbal i a llevant, la pròpia serra del Montsant, amb el Piló dels Senyalets, a tocar, i més enrera la Roca Corbatera. Al sud, podem veure el mar mig tapat per les serres prelitorals, com les de Molló o els cingles de L’Arbolí. Al nord, en primer pla hi ha la serra de La Llena, darrera les de l’Argentera i Llaveria, després ve tota la plana de Lleida, pobles inclosos, la serra del Montsec i tots els Pirineus. En dies molts clars podem veure cims emblemàtics com el Balaitous, Perdut, Posets, Aneto, Besiberris, Cotiella o Canigó.

CLIMA I VEGETACIÓ

El clima és Mediterrani i submediterrani a les cares nord. A l’hivern, no sol haver-hi neu, encara que podem trobar dies de molt fred a les parts altes i sobretot vent. A l’estiu, que sol ser extremadament calorós, és fàcil que es desenvolupin tempestes en breus espais de temps. La vegetació està composta també de plantes de baixa muntanya i de clima mediterrani, tal com ja s'ha dit.

EQUIPAMENT

- Motxilla, gorra o barret, ulleres i roba d’abric a l’hivern, especialment roba protectora del vent. No és pas recomanable anar en wambes. Sí ho és, el dur una màquina de retratar i uns binocles
- En tot el recorregut, no trobarem pas aigua. Cal doncs, portar-ne.