Grupo dalt del cim
Hem fet el cim!

 

La Secció d’Esquí de Muntanya vam estrenar temporada el cap de setmana del 21-22 de gener. Havíem de fer el Tuc d’Aubàs (2072 m.), però al final ens vam decidir pel Tuc de Quadrilhes. Érem en Miquel Peinado, l’Amat Botines, l’Arnal Calafell, en Jordi Gavaldà, l’Adelaida, l’Iñigo i jo mateix.

 

Vam sortir de Barcelona dissabte a mig matí, vam dinar a cal Manolo de Pont  de Suert i abans de les cinc ja érem al refugi de Conangles on havíem de fer nit a la part lliure que, segons la central de reserves, estava oberta. Tancada.

 

Davant l’imprevist vam decidir passar el túnel de Viella, fer cas a l’Amat i anar a dormir al Corrau de Ruda, una cabana situada a la vall del mateix nom a vint minuts de la carretera, a prop de Tredós. Aquí, i a les fosques, ja ens vam calçar els esquís. Tot el grup semblàvem la família Ulises, amb motxilles i bosses de mà, ja que havíem sortit de Barcelona confiats en que dormiríem a cent metres del cotxe.

 

Menys en Peinado, que pot dormir en els llocs més impossibles, la resta vam passar la nit del lloro. Penseu que a la cabana hi havia un cossi amb cerveses i cava que no vam poder tastar perquè tot, cossi, aigua i ampolles eren un bloc de gel compacte. L’endemà a les 7 del matí tot seguia igual, i la S.E.M. congelada. El fred se’ns havia ficat als ossos i els qui em coneixeu sabeu que sempre dic les coses pel broc gros; no sabeu com em reprimeixo descrivint la paupèrrima situació en que es trobaven les diferents parts dels nostres cossos.

 

L’endemà a les 8 ja érem tots als cotxes, agraint la calefacció. Arribats al Portilló, sobre Bossost, i amb els esquís calçats vam iniciar l’ascensió per un sender que, enmig del bosc, talla les llaçades d’una pista que arriba al Còth de Baretja. Era preciós. A la cabana del coll vam decidir canviar d’objectiu perquè el Tuc d’Aubàs estava ventat i vam optar per una pala que teníem davant, mirant al nord, amb un paquet impressionant de neu pols: el Tuc de Quadrilhes (1976 m.).

 

Malgrat la seva altitud tan modesta –encara més que la del Tuc d’Aubàs- la quantitat i la qualitat de la neu feia del Quadrilhes una llaminadura irresistible. Amb no gaire més d’una hora ja érem tots a dalt i després de les fotos de rigor vam començar el descens desitjat, primer per la pala i després pel bosc. Els més valents –i més joves-, l’Amat, en Jordi i l’Arnal –aquest darrer en snowboard- van fer tot el descens pel sender del bosc. La resta vam fruir d’una baixada fàcil i preciosa per la pista, aturant-nos per sentir el silenci que només trencaven els crits rovellats dels corbs.

 

Aquesta ascensió, que no arriba als 800 metres de desnivell, tan si es va al Tuc d’Aubàs com al de Quadrilhes, és una excursió ideal per a la iniciació en l’esquí de muntanya: un desnivell assequible, voltes maria gens exposades, un bosc espectacular i unes vistes esplèndides. Des de la S.E.M. esperem que l’Iñigo, en Jordi i l’Adelaida es facin socis de l’A.E.C. i que puguem compartir amb ells la il·lusió per la muntanya.

 

Kala

 

Cub d'aigua glaçat amb ampollas dins
On the rocks

 

Dins del sac, al terra del refugi
Nit del lloro

 

Esquiadors pujant pel mig del bosc nevat
Bosc Encantat

 

Esquiadors en filera en mitj del pendent
En filera

 

Esquiadors per la carena
Dalt la carena

 

Esquiadors pujant amb el coll al fons
Els últims metres

 

Altres