Al veure les condicions del temps i les seves previsions, podríem dir que el grup de 9 que va pujar als cotxes a la matinada del dissabte 4 tenia un toc de “valents”. Els vents forts, la pluja gelada i els 3 graus posaven una altra vegada a prova les meves ganes de descobrir el Pirineu amb pells de foca!

Després de compartir un viatge informatiu a través de Montserrat, Montsec, valls i encisadors llacs vam arribar al pàrquing de Super Espot per allà les 11:00h.

Els “madurets” vam abandonar als “joves", que havien decidit fer cames des de baix, i vam pujar al telecadira que ens va portar fins als 2.300 m. on ens vam posar les pells.

El temps va aprofitar per donar senyals de millora i les clarianes ens van acompanyar en la pujada a la Collada de Montanyó (2.625 m) on hi vam arribar després d’unes dues hores i mitja. Els últims madurets despegaven les pells quan ja ens van atrapar els “joves” (que van aprofitar per pujar al Montanyó).

Baixada tranquil·la cap al refugi Josep Maria Blanc (2.318m) reptant els consells d’en Joan a l’escollir el camí amb menys pujada...que al final sempre demostra ser el que més puja.

Pels que no coneixen el refugi a l’hivern, és un entorn espectacular que paga la pena l’esforç. Molt bon sopar, vinet i cap al llit ben aviat. Despertador a les 6:30, sortida a les 8:10 i pujada entre núvols i flocs de neu fins el coll de Monestero (2.716m). Allí ens esperava un vendaval del copó! que, a més de treure’ns les ganes de descansar una estoneta, ens va fer treure del cap la pujada al Pic de Peguera... Va ser després de deixar el fred del coll i baixar els primers 50 metres que vàrem trobar el paradís... sol, calma i neu verge per baixar fins a Sant Maurici!  En menys de 15 min. el temps havia canviat d’hivernal a primaveral i vam poder gaudir d’una baixada de somni vigilats pels preciosos cims de la vall. Pícnic en un indret de postal, alguna marrada de GPS per acabar de matar les cames  i arribada, cansats però molt feliços, als cotxes (1.900m). Sopar a Cellers, a l’Hostal del Llac, i baixada en cotxe, sense incidències, cap a Barcelona i voltants.

En resum, entorn espectacular, neu perfecta, temps muntanyós canviant, companyia molt agradable, travessa exitosa, tots sans i estalvis... els ingredients perfectes per a confirmar la sensació de que apuntar-me a la secció d’esquí de muntanya ha estat una brillant idea!  Gràcies Miguel!

Philippe Guisset (4 i 5 de març de 2017)

Altres