Semprepodem: Pous de Neu al Montseny

Quien la sigue la consigue: després de varis intents passats per aigua, el grup de Semprepodem aconsegueix per fi fer una travessa sencera per Montserrat sense necessitar capelines ni girar cua a mig camí. Potser el fi elevat de la sortida ens ajuda: avui visitarem vàries ermites i coneixerem de prop com vivien els antics eremites .

L’excursió comença al refugi de Sta. Cecilia, després d’aprovisionar-nos de cafeïna al modernitzat hotel del Bruc travessem la carretera i comencem l’ascensió seguint el GR4 i 172 directes cap al Cavall Bernat. Ens ventilem 300m de desnivell sense gaire esforç esperonats per la frescor del matí i l’ombra de la cara obaga.

Un cop arribats al pla de la Trinitat, deixem el GR i girem cap al NW seguint la Serra de les Lluernes i visitem les primeres ermites: les restes de la Trinitat, la luxosa Sant Salvador (on fins i tot les àguiles hi tindrien vertigen) i la pletòrica Sant Benet (refugi d’escaladors). Seguim la travessa passant per agulles emblemàtiques com la Prenyada, l’Elefant, el Cap de Mort (on presenciem un ràpel d’un estil més que dubtós) fins a trobar el camí Nou de Sant Jeroni que ens porta de nou cap a l’est, fins als peus de Santa Magdalena.

Aquí abandonem el concorregut camí i ens endinsem en l’Època Medieval i per uns minuts ens convertim en antics anacoretes. Primer pugem fins al mirador de Santa Magdalena per unes escales dignes d’una pel·lícula de hobbits, baixem per un sinuós canal ajudats per una barana de corda i entrem en una balma que ens portarà cap a les runes de Sant Onofre i a Sant Joan. Retornats al segle XXI parem per dinar i reposar les emocions sota l’amigable sol de gener.

Abans de socarrimar-nos comencem el descens fins a Collbató. Els nostres hàbils guies improvisen una drecera per estalviar-nos l’encimentat Camí de les Ermites i que ens portarà directes fins al Camí Vell de Collbató: canviem ciment per l’empedrat que trepitjaven els antics peregrins.

De nou, agrair la feina dels vocals i guies de l’Agrupa per la seva dedicació i per haver dissenyat una ruta que ens ha permès copsar la grandesa i l’orografia de la muntanya més emblemàtica i màgica de Catalunya.

Jordi Serra (20-01-2018)

Altres