Semprepodem: Pous de Neu al Montseny

Després d’un canvi de destí improvisat pocs dies abans degut a la meteo, decidim enfilar cap a la Cerdanya per visitar el Puigpedrós. Allà auguren bon temps i prou neu.

Ens reunim en Rafa, Miguel, Xavi, Xavi, Joan, Roger i Pere. Arribem per camí rodat fins al refugi de Malniu, el dia s’aixeca rúfol, amb nevada suau, clarianes i a una temperatura de -11º.

Comencem la lleugera pendent amb un panorama gelat, com ens mostra l’estany Sec, i una mescla de neu acumulada pel vent, neu dura i rocs. El primer tram de l’ascens té lloc damunt d’una capa de neu pols ben agradable.

A mesura que anem guanyant alçada, el vent es mostra cada cop més present; també ho fa la nevada. La sensació tèrmica justifica portar totes les plomes i forros i membranes del món. Les clarianes que venen de sud ens donen alè per seguir amb l’empresa.

En un reagrupament al voltant dels 2500 m, un dels presents opina que podríem donar mitja volta, que un dia com avui no aclarirem res. Fa palès que el vent és de 50-70 kmh i que el cel esta completament tapat. Seguim pujant.

Cap als 2600 m, aquella opinió esdevé majoritària en el grup. Llàstima, el cim quedava a nomes 300 m!

Iniciem la baixada, això sempre ve de gust. Anirem a buscar aquella pala de neu pols que hem destacat a la pujada. En Joan treu la reflex, això promet! I la resta, tot gaudint dels viratges, intentem sortir bé a la foto. Això serà tot el que en traurem del dia!

I amb el bon nivell d’esquí dels assistents, de seguida arribem a baix. Ha estat una sortida matinal que ha anat bé per estirar les cames! En Jordi i n’Adelaida, que havien arribat tard a la trobada del matí, han pujat fins al llac de Malniu.

Com no podia ser d’una altra manera, seguim amb un bon tiberi en un bar de Puigcerdà, i ens despedim del Joan i Roger, que demà encara buscaran aventures per la zona...

Així doncs, aprofitant que ens quedem un dia més que la resta, el Roger i jo ens disposàvem a omplir alguna hora més a la Cerdanya. En Roger, després de decidir que ens feia mandra la “patejada” fins una cascada de gel que havia vist jo anant cap a Malniu (Torrent d’Envalls), té la brillant idea d’anar a veure la posta de sol al cim del Moixeró... La pista nevadíssima a pocs metres de desnivell del poble de Riu de Cerdanya i un sobretaula un pel llarg, fan que ens quedem per segon cop sense cim. En un dia!!! Arribem al Refugi del Serrat de les Esposes, on comptàvem poder arribar amb cotxe, hi traiem les pells de foca i enfilem avall amb els frontals encesos i les cames carregades d’àcid làctic.

El diumenge es desperta fred i fosc, a les 8 del matí som al petit poble d’Estana, veient la sortida del sol des dels peus del Cadí. La intenció del dia és pujar la Canal de l’Ordiguer per poder baixar la Canal del Cristall amb els esquís. En principi avui el vent i el temporal han de venir de Sud i confiem que les canals de la cara nord de la serralada ens deixin prou marge com per canviar la sort del cap de setmana.

Arribem a Prat de Cadí al cap d’una horeta i mitja d’haver sortit del poble havent passat com podíem pel PR amb poca neu que hi mena. Des de Prat de Cadí fins a treure esquis i pals i posar grampons i piolets tardem una altra hora i mitja durant la qual el Roger em pren el relleu a la capdavantera i em fa treure el fetge per la boca fins al peu de la canal. Trobem la pujada per l’Ordiguer en unes condicions immillorables. No és una canal complicada però és llarga i prou estreta, quin ambient! Els rastres d’una traça anterior ens ajuden a progressar lleugers i abans d’adornar-nos-en ens trobem amb el vent a la cara al capdamunt de la Serra. Busquem la Canal del Cristall per posar-nos a recer i encarar la baixada. Baixem uns metres amb els grampons i piolets fins a arribar a un tou de neu que ens permet parar tranquil·lament i calçar altre cop els esquis. Mentre ens preparem pel descens desapareixen tres persones que havíem vist més avall feia uns minuts, però no per baixar ràpid... No ens veiem ni la punta dels esquís gairebé! Ràpid avall que no volem que ens enganxi la gran nevada aquí dalt! La neu es deixa fer sense cap mena de problema, la baixada per la canal es fa agradabilíssima! Després d’algun ressalt de roca que superem amb molt poca gràcia i 400 metres de canal més avall, arribem a una pala llarga i interminable, carregadíssima de neu un pel pesada; (la qüestió és queixar-se) però nova i molt abundant.

Un cop a Prat de Cadí ens estalviem la llastimosa baixada pel PR pedregós anant per un camí ample (gairebé pista en molts trams) que surt a la dreta del PR pocs metres després de sortir del prat. La resta de la baixada, sota una nevada cada cop més abundant son un suplici per mi i en Roger em va esperant cada dos per tres. Arribem, ens abracem exultants, desencallem el cotxe a cops de pala i decidim tornar per la Seu d’Urgell per estalviar-nos les grans aturades al túnel del Cadí i a la collada per les nevades.

Molt més contents que cansats, que ja és dir, arribem a casa amb un somriure d’orella a orella i comptant els dies per la següent sortida!

03/02/2018 Escrit a quatre mans per Pere Carrascal i Joan Cabré

Tirem avall que aixà no hi ha qui ho aguanti!
En Pere baixant bonic, quin estil!
Foto de grup de dissabte
En Roger a Prat de Cadí
Marcs naturals a mig camí
En Roger pujant la canal de l'Ordiguer
En Roger a l'Ordiguer
En Roger anant a buscar la Canal del Cristall per iniciar la baixada amb els esquís

Altres