Era setmana Santa i teníem sortida planejada per anar a la zona del Mont Blanc, però les condicions meteorològiques d’aquells dies no ens van convidar a anar als Alps. Així que aprofitant l’abundant neu que vesteix el Pirineu aquest any 2018, vam improvisar un pla alternatiu: fer la circular Carros de Foc a Aigüestortes, amb algunes modificacions.

Dijous 29 al vespre, ens vam trobar al Poal en Joan, l’amfitrió, en Roger, l’Amat, en Xavi i en Nil. Vam sopar un cuscús de verdures molt bo mentre acabàvem de repassar els mapes i a dormir, que ens havíem de llevar d’hora. A les 6 ja estàvem al cotxe de camí a Caldes de Boí.

El dia no es va aixecar del tot bé i un cop al pàrquing de Caldes (la carretera estava tancada fins a la presa), vam estar tancats 1 hora al cotxe esperant què parés de nevar. A més, la meteorologia no era gaire favorable per dissabte, tot i que diumenge s’esperava un dia radiant.

Confiats en que el temps aniria a millor, en Roger, l’Amat i en Xavi van carregar els esquís a la motxilla per afrontar els 4 km de carretera fins la presa de Cavallers. En Joan i en Nil no les tenien totes amb la meteorologia i van girar cua. No obstant van haver de tornar a Caldes de Boí a donar el mapa als companys que iniciaven la travessa, ja que se l’havien deixat al cotxe. En aquell instant el cel es va obrir una mica i va acaba de convèncer a aquests dos indecisos, que finament es van animar a començar també la travessa.

Un cop a Cavallers, ja amb els esquís calçats i un sol radiant vam ascendir fins al refugi de Ventosa i Calvell per després anar a buscar el Port de Caldes. En un primer moment es va valorar de desviar-nos fins al Montardo, però en aquell moment ens va semblar que aniríem justos de temps i finalment es va desestimar. La baixada del Port de Caldes ens va enamorar i ens va apujar els ànims, en Joan i en Nil reconeixien que finalment va valer la pena sortir del cotxe.

En un moment ja ens vam plantar al refugi de Colomers, als volts de les 16,30h. Finalment ens va sobrar una mica de temps, el dia ho valia i en Joan, en Roger i en Xavi van anar a fer algunes petites pales del voltant, mentre que els altres ens vam quedar descansant. El sopar calent ens va permetre agafar forces, sempre a l’expectativa de la meteorologia de l’endemà, que preveia una visibilitat nul·la i un fort vent.

Deixant les nostres firmes en la baixada cap a Colomers

A les 7,30 ens van servir l’esmorzar i el que veiem per la finestra no convidava a sortir. Quins dos matins que portàvem pel que fa al temps... Però de cop va semblar que els cims es començaven a veure i els núvols s’enretiraven.  Una hora després ja estàvem esquiant, però al cap de poca estona vam veure com un mar de núvols ben negres s’aprovaven per darrere nostre i en no res ja els teníem a sobre.

 

A punt per a començar la segona jornada

Sempre vigilant amb el risc d’allaus, vam remuntar unes pales molt dretes amb nul·la visibilitat fins a arribar al Port de Ratera. Des d’allà vam haver de baixar fins a l’Estany de Sant Maurici, la boira era densa i costava molt veure-hi. Això va fer que no poguéssim gaudir del tot la baixada, ja que vam baixar a poc a poc tots junts, mirant de mantenir el contacte visual entre nosaltres.

Arribant al Port de Ratera, el temps no acompanyava

Encara ens quedava una segona i llarga pujada fins al Coll de Peguera, així que vam parar al refugi Ernest Mallafré a menjar alguna cosa i esperar si millorava el temps. El vent bufava molt fort i va fer escampar els núvols, així que els rajos de sol ens van convidar a sortir. El temps era canviant i es combinaven els núvols amb fortes ratxes de vent que aixecaven neu i dificultaven la visibilitat. Els metres pesaven a les cames i enmig d’unes ratxes de vent molt fortes i una sensació tèrmica com alguns mai havien notat, vam arribar dalt del Coll de Peguera.

Arribant al Port de Ratera, vam pujar per la pala que es veu a la dreta

Ens vam refugiar per protegir-nos del vent i recuperar el tacte a les mans, l’últim tram de pujada va ser realment dur degut a les condicions de vent i fred que es vam trobar. Després d’alguns flanquejos ens vam plantar al Pas de l’Ós i d’allà vam creuar l’estany de Mar i el de Colomina per arribar al refugi que porta el seu nom. Eren les 18,30h, la jornada havia estat llarga i dura i al refugi ja es pensaven que no hi anàvem, però ens van atendre molt bé i un cop més, el sopar va servir per a carregar energies. Amb els companys que ens vam trobar allà vam comentar la jornada de l’endemà i vam anar ràpid a dormir, que el cansament era present.

I ja ens plantàvem a l’última jornada. A les 7 estàvem esmorzant i sí, un dia radiant s’albirava per la finestra; ni resta de núvols i el sol a punt de tenyir-ho tot.

Quin bon dia que ens espera!

Vam planejar per l’Estany Tort fins a encarar la pujada a la collada de Dellui. El pendent era fort i el sol picava fort ja, la neu no estava en les millor condicions i vam fer els últims metres a peu. Ja a dalt, ens vam calçar els esquís i vam començar a baixar cap al fons de la vall. En Xavi va trencar la base d’un pal només començar la baixada, però és previsor i duia una roseta de recanvi, que li va permetre arreglar el problema temporalment. Anàvem baixant metres i ens vam endinsar dins el bosc, on vam trobar un seguit de pales entre els arbres molt maques que ens van guiar fins baix; va ser una baixada molt maca per dins el bosc! Vam remuntar el riu fins a trobar el pont per a creuar-lo, on vam parar a descansar i a menjar alguna cosa. Quin canvi respecte el dia anterior! El sol es feia notar i la temperatura va pujar. Vam encarar la Vall de Contraix i vam enfilar cap amunt, els quasi 1000 metres de desnivell que tenim per endavant es feien durs, eren vora les 12:00, el sol calentava fort i les cames ja pesaven. A l’estany de Contraix vam recuperar-nos una estona i vam fer l’última “apretada” fins al Collet de Contraix, un espectacular pas estret que s’obre en mig de la roca.

En Xavi a punt per baixar des del Collet de Contraix

Amb el dia tant espectacular que teníem, ara tocava gaudir d’una bona baixada fins al Refugi Joan Ventosa i Calvell, per on havíem passat dos dies enrere. Ja a punt d’acabar, vam desfer el camí que havíem fet el primer dia. Ja arribats a la presa de Cavallers de nou, va tocar tornar a guardar els esquís a la motxilla i baixar a peu fins a Caldes de Boí. Els més llestos havien amagat unes bambes el primer dia per a poder fer la caminada amb més comoditat, però els altres vam patir la tornada a peu fins al cotxe, podríem dir que va ser un dels trams més durs de la travessa...hehe!!

Contraix, d’aquí venim

I així és com aquests 5 integrants de la SEM vam poder gaudir d’aquest gran pla alternatiu. Finalment ens van sortir 64,5 quilòmetres amb uns 4200 metres positius acumulats en 3 dies. Vam poder gaudir de paisatges espectaculars en un indret on potser costa més d’apropar-s’hi i hi van haver plans i idees que van quedar penjades, així que de ben segur que ho tindrem en ment i hi tornarem tant aviat com puguem.

30/03/18 a 01/04/18   Nil Camps

Track Wikiloc: https://ca.wikiloc.com/rutes-esqui-de-muntanya/carros-de-foc-esqui-23699037

Altres