Els dies 12, 13 i 14 de maig, hem fet la ja tradicional sortida a Mont-rebei. Tres dies molt ben aprofitats, combinant cultura, turisme i caminades.

Hem fet estada a l’hotel del Monestir de les Avellanes, una opció ben encertada, que ha fet que el nostre “camp base” en si, ja fos un indret de gran interès,  situat en un entorn preciós, i ben tranquil.

Aquesta primavera tan esvalotada que tenim, ens va obligar a fer un canvi de plans i davant de la previsió de fortes tempestes per dissabte a la tarda, vam optar per intercanviar les activitats amb el dilluns i a fe que va ser un encert.   

La tempesta del dissabte a la tarda ens va agafar visitant les instal·lacions de la Central Elèctrica de Canelles i per tant ben a cobert.    Vam gaudir d’una interessant xerrada i un “passeig” per alguns dels túnels,  ben “mudats” amb cascs de color blau.     Malgrat que la maquinària, en aquells moments, no estava en funcionament, va ser impressionant de veure-la i de saber que tot allò funciona sol, sense necessitat de la presència física de cap persona. Tot es controla informàticament des de Lleida. 

En acabar, el nostre autocar es va poder apropar a la mateixa boca d’entrada i va evitar que enganxéssim la remullada del segle.  Tornant cap a l’hotel vam poder veure la magnitud que la tempesta i la pedregada havien agafat en alguns punts, amb zones ben emblanquinades per la pedra,  branques trencades etc.    No vulgueu ni pensar si arribem a fer l’activitat, prevista inicialment, de la barca i les caminades!!!

Després d’un bon sopar a Àger, i ja sense pluja, però amb un cel ben tapat, vam fer cap al Parc Astronòmic del Montsec, on vam gaudir d’un fantàstic audiovisual i visita a la cúpula on hi ha el telescopi principal.  Ens van explicar el funcionament,  totalment informatitzat, d’aquest  tipus d’aparells, però els núvols no es van voler obrir i no va ser possible contemplar les estrelles en directe.  Ens vam haver de conformar amb veure fotografies d’un parell de galàxies llunyanes, fetes en d’altres ocasions.

El diumenge, que es va llevar fred, però amb un sol espaterrant,  va ser un dia de visites culturals.  Per agafar forces, i malgrat que ja havíem ben esmorzat a l’hotel, la primera parada va ser a la Xocolateria Brescó de Benavarri, on mes d’un va fer un segon esmorzar i gairebé ningú es va poder resistir a comprar xocolata en alguna de les infinites varietats que ofereixen.

A continuació vam anar a Roda de Isàvena, poble situat en un turó i molt ben  arranjat. Vam fer visita guiada a la seva imponent catedral romànica.  Resulta sorprenent un edifici religiós tan gran en una població tan petita.  La seva curiosa cripta i el claustre, en són els elements més interessants.

A la tarda, després de dinar, ens vam dirigir cap el Monestir d’Obarra, situat aigües amunt del riu Isàvena.   Les extenses i interessants explicacions del mossèn que ens va fer de guia, ens van ajudar a comprendre la seva importància històrica i artística, malgrat que només queda dempeus l’església i una petita capella propera, ambdues mostres genuïnes del romànic d’estil llombard.

Acabada la visita, vam tornar cap a les Avellanes i abans de sopar encara hi va haver temps per fer la visita guiada al Monestir.  A mi, en particular, em va sorprendre per la seva importància històrica, que desconeixia totalment. 

Dilluns també fred però amb sol, ens vam llevar d’hora i després d’esmorzar i recollir les maletes vam anar amb l’autocar fins a Corçà. Allà unes furgonetes ens van acostar fins a la riba de l’embassament de Canelles.  

Un  grup van travessar amb barca a la riba del davant, per començar allà una caminada de 7 km., passant pel Refugi de Montfalcó i les escales que hi ha a la paret d’Aragó del Congost de Mont-rebei, acabant a l’alçada del pont penjat, que uneix les dues ribes a l’entrada del Congost, on la barca els retornaria a l’embarcador de Corçà.

La resta, vam fer amb barca, tot el Congost en sentit nord fins al punt on s’eixampla, amb vistes al castell de Xiriveta.  Uns quants van deixar la barca per fer tot el camí de Mont-rebei de tornada, fins al pont (3 km.).   Els que no volíem o no podíem caminar, vam tornar amb la barca.

Un cop a l’embarcador, i després de carregar combustible, vam estar fent temps fins que va ser l’hora d’anar a buscar als de la caminada curta.  Quan vam calcular que era el moment vam anar-hi i després d’una curta espera, van arribar ben satisfets del magnífic recorregut que acabaven de fer.

Amb la barca plena de nou, vam fer rumb cap a la part sud del pantà, passant pel Congost de Fet, per anar a visitar les Roques de Finestres,  fantàstica muralla de pedres punxegudes, entremig de les quals hi ha les runes de l’ermita de Sant Vicenç. Gràcies a que el pantà està força ple, vam poder entrar en un curiós racó entremig de les pedres.

Després vam fer camí cap a l’oest, deixant la presa a l’esquerra i passant per una altra zona estreta, per visitar un raconet entre altes parets on desemboca un petit torrent.

Tot i que anàvem ben abrigats, amb la velocitat de la barca fèia força fred, però això no ens va privar de gaudir de tant boniques vistes i racons.

Tornats a l’embarcador, la barca va marxar a recollir els de la caminada llarga i uns quants vam decidir pujar caminant fins Corçà, una agradable passejada, malgrat unes “simpàtiques” abelles, que es veu que no els va agradar la nostra visita i a més d’un ens van picar.

Les furgonetes van pujar a la resta i també als de la caminada llarga i un cop tots junts, cap a Àger falta gent a dinar, acabant amb un brindis amb cava (per celebrar que ja tenim President de la Generalitat).

Tornem cap a casa amb el record de les visites i excursions interessants, la bona companyia i el bon menjar. Que més es pot demanar?  Gràcies un cop mes Josep i Francina per la organització!!

Rosa Maria Soler

Claustre de les Avellanes amb restes de la pedregada
Roda de Isábena
Monestir d'Obarra
Capella al costat d'Obarra
Pujant a la barca
Congost i camí de Mont-rebei
Les escales a la Paret d'Aragó
Roques de Finestres

Altres