Des de fa temps em ballava pel cap de pujar al Castell de Montsoriu.  La seva situació privilegiada al cim d’un turó a l’extrem est del Montseny, el fa visible des de molts punts i crida l’atenció.  Jo hi havia pujat fa molts anys, quan era només un munt de runes envaïdes per la vegetació.

Fa un temps vaig saber que estava força restaurat i que s’hi feien visites guiades i vaig pensar que seria un bon destí per una sortida de l’Agrupa que combinés senderisme i cultura.  Amb aquest propòsit vaig demanar de posar-la al calendari d’enguany i després d’un parell de canvis de dates, finalment hi vam anar el dia 9 de juny, una colla de 15.

La majoria van pujar-hi caminant des del Coll de n’Orri, situat a la carretera que va de Breda cap a Arbúcies, per un camí  que comença planer i acaba força costerut.  Son gairebé 400 m. de desnivell, que per sort es fan gairebé sempre per dins del bosc, el que en un dia de sol com el que vam tenir, s’agraeix d’allò mes!.

Només jo (per les meves limitacions de genolls) havia triat l’itinerari curt, que surt des de Coll de Castellar.  En Xavi es va oferir amablement a acompanyar-me, per que no hagués de pujar sola.  L’itinerari curt que vam fer, si bé estalvia força desnivell, també acaba en una forta pujada final quan s’ajunta amb l’altre camí.

Vam arribar al castell ben suats i ens vam asseure a l’ombra a esperar que arribessin els de l’itinerari llarg, que no vam trigar pas gaire i poc després de les 10 ja érem tots a dalt.  La visita guiada era a 2/4 de 12 o sigui que vam poder fer una bona estona de relax a l’ombra.

A l’hora en punt, vam entrar al castell acompanyats d’un guia que, apart dels temes històrics, ens va anar explicant un munt de coses, que sense ell  ben segur que ens haurien passat per alt:  L’entrada en ziga zagues fins a l’interior del recinte principal, els mètodes de defensa des de cada punt, les parts originals i les reconstruïdes, etc etc. 

Poc a poc vam anar arribant fins al cor del castell: la torre de l’Homenatge.  Des de dalt es pot contemplar una preciosa vista de 360 graus, que va des del Montseny al Montnegre i el mar i des de les Guilleries al Vallès.  Baixant de la torre vam anar a visitar la “planta noble” on hi havia el palau i l'església, així com la immensa cisterna situada sota el pati central.

En van explicar que es una de les fortaleses gòtiques més ben conservades, ja que el fet de trobar-se lluny de les poblacions, ha fet que no patís l'espoli de les seves pedres.  No obstant el pas dels anys va fer que s'anés esfondrant i per tant omplint de runa.  S’ha fet molta feina i encara en queda per fer, però ara ja es un conjunt magnífic que val la pena de conèixer i que ens va sorprendre molt gratament a tots.  Van ser gairebé dues hores de visita que ens van passar volant.

En acabat, vam tornar a buscar l’ombreta per dinar de carmanyola.  Feia un sol que espetegava, però sota les alzines i amb l’airet que corria, s’estava perfecte.

Després de dinar i jeure una estona, vam anar a la Torre de les Bruixes, les restes d’una gran torre quadrada situada a un extrem de la part alta del turó i que havia format part de la primitiva fortalesa, molt més gran. Des d’aquest punt es te una perspectiva nova del Castell.

I ja després cap avall.  Vam triar per la baixada una drecera que, sempre per dins del bosc, fa via ràpidament fins a trobar l’ampla pista que ens du fins a Coll de Castellar on ens espera l’autocar, per tornar cap a Barcelona.

Ha estat un dia ben complet, i un resum del nostre lema “excursionisme, cultura i país”.

09/06/2018    Rosa M. Soler

Altres