Aquest cim hidrogràficament és el més important de la península ibèrica, doncs és el que separa les aigües dels tres mars de que disposa aquest territori, el Cantàbric, l’Atlàntic la Mediterrània. Hi ho fa respectivament a través dels rius Nansa al nord; el Burejo, afluent del Pisuerga i Duero, al sud i ponent, i l’Ebre a llevant.

El cim forma part de la serra de Peña Labra, un conjunt de carenes fortament erosionades per les glaciacions i que enllacen per llevant amb la serra del Cordal i al sud amb la de Hijar. Aquestes serres que per llevant formen el cercle glacial d’Alto Campoo, també separen les terres de l'altiplà castellà de les muntanyes cantàbriques, en un terreny format per pissarres i saulons i on a les parts més altes també s’hi troba algun conglomerat.
Més que una excursió, la pujada al cim és un passeig, doncs per la banda nord i sud l’accés al cim és més complicat pels forts desnivells i espadats que s’hi troben i per llevant, el cercle glacial de la vall d’Alto Campoo, està molt malmès pels moviments de terres i teleselles de l’estació d’esquí de Brañavieja, fins el punt que una ampla pista i un telesella arriben a uns 70 metres del cim. Les agressions de tota mena de l’estació culminen amb una carretera que porta al coll de la Fuente del Chivo, entre el Tres Mares i el Cornón de 2.140.

ACCÉS PER CARRETERA

Amb automòbil ens hem de dirigir cap a la localitat de Reïnosa, dins de la província de Cantàbria. Un cop a Reïnosa hem de sortir direcció Fontibre, Espinilla, Alto Campoo i estació d’esquí de Brañavieja. Seguirem la carretera fins el complex turístic de Brañavieja, on, abans d’entrar-hi, hi ha un encreuament. A mà esquerra la carretera porta al començament de les pistes i la de la dreta en pujada se’n va direcció a Fuente del Chivo. Seguim aquesta carretera fins el coll de Fuente del Chivo, on trobarem un ampli aparcament on deixar el vehicle.

RECORREGUT

Sortim de l’aparcament en direcció sud-oest seguint una pista d’esquí no transitable a turismes i que puja fins el peu del cim, on hi arribarem enfilant-nos per un terreny herbós i amb algunes pedres.

Les referències més importants del recorregut són:

0 minuts.- Aparcament (1.990 m). Consultats diverses Organitzacions, no es posen d’acord amb l’alçada del coll i les xifres van des de 1.980 metres fins a 2.040. Senyalem la del nostre altímetre. Sortim de l'aparcament seguint l’ampla pista d’esquí no practicable per turismes i que va pel flanc nord de la muntanya, per sota carena. Ho fem en lleugera pujada escortats a la dreta per parets de pedra i terra remogudes per la construcció de la pista i a l’esquerra per pals de l’estació.
10 minuts.- Final d’un telesella (2.070 m). El deixem a l’esquerra. Seguim l’ample pista.
20 minuts.- Desviació (2.075 m) En un petit coll i a uns 70 metres del final d’un altre telesella, a mà dreta tenim un corriol que s’enfila més fort per carena cap el cim. Al començament hi ha a la nostra dreta dues filferrades paral•leles que de seguit s’acaben. Terreny de pastures i pedres, per on hi passa el bestiar.
30 minuts.- Pic de Tres Mares (2.175 m) Un mirador amb baranes de ferro i forts espadats per l’altre banda configuren el cim. Pel seus voltants hi ha un monument amb dos esquís, restes de runes d’obra, un pal, alguna placa commemorativa i un petit estri de ferro rodó de 15 cm d’alçada amb porta circular que serveix per guardar papers a mode de llibre de registre.

La baixada la farem desfent el camí d’anada i és molt aconsellable des del coll de Fuente del Chivo pujar al Pic de Cornón de 2.140 metres que es troba en direcció contraria a l’altre banda del aparcament i que disposa d’un camí marcat i fresat. Al cim disposa d’una mena de monument en forma de motxilla del club Edesa.

HORARI
La pujada, sense comptar parades, es fa en mitja hora, la baixada en 20 minuts. Si pugem al Cornón estarem 25 minuts més de pujada i 15 de baixada.

DESNIVELL
El desnivell de la visita és d’uns 185 metres de pujada i altres 185 de baixada. El Cornón suposa afegir 150 metres de pujada i també de baixada.

ÈPOCA
Qualsevol època de l’any és bona per ascendir per aquesta ruta, llevat al pic del hivern i primavera quan la neu és abundosa i les pistes estan en funcionament. En aquesta època es requereix de material alpí.

PUNTS D’INTERÈS
Nul interès en l’excursió en sí, ara bé val la pena pujar al cim per les bones vistes que presenta i el simbolisme de la separació hidrogràfica de les tres conques peninsulars. Com a més destacat cap al nord podrem veure tota la vall cantàbrica del riu Nansa i al fons el mar Cantàbric. A llevant tenim la vall de l’Alto Campoo amb el pic del Cornón que tapa un pèl la visibilitat, però que encara permet veure algunes muntanyes càntabres com el cim de Valnera.
Al sud ens queda en primer terme la serra d’Hijar que és continuació del Tres Mares amb el cim del Cuchillón (2.222 m) el més alt de la Regió i tot seguit les valls de configuren el naixement del riu Pisuerga, amb la del Lombatero en primer lloc, la serra de Corisa, Aguilar de Campoo i bona part de l'altiplà palentí. A ponent resta la continuació de la serra de Peña Labra, una aresta por esmolada, i tota la serrada dels pics d’Europa.

CLIMA I VEGETACIÓ
Vegetació alpina amb forta influencia marítima i consistent bàsicament en pastures i flors de muntanya. El clima també és alpí amb forta influència de les humitats del mar Cantàbric que es troba a pocs quilometres de distància. Això fa que el terreny habitualment presenti boires, humitats i pluges, que a l'hivern fan que els gruixos de neu acumulada siguin molt importants i aquesta aguanti, malgrat la minsa alçada, en congestes fins el mes de juliol.

EQUIPAMENT
En èpoques estivals i degut a la curta durada es pot dur motxilla, gorra, ulleres, i roba protectora del vent. L’excursió es pot fer amb calçat tou. A l'hivern cal material alpí i força roba d’abric.

Barcelona, 12 d’agost de 2009

Jordi Pino

Altres