SORTIDA COMMEMORATIVA A VALLVIDRERA
- Categoria: Senderisme
9 de juny de 1912 – 9 de juny de 2012
Per: Jordi Romagosa
Avui fa exactament 100 anys de la primera excursió que van fer els fundadors de l'Agrupació Excursionista “Catalunya” i nosaltres, els seus hereus, volem repetir aquella excursió.
Cap a les 12 en Joan i jo som asseguts a un banc de la plaça del cap d'amunt del funicular de Vallvidrera. L'estat de les nostres cames ens ha aconsellat d'arribar fins aquí dalt fent servir els mitjans de transport públics.
A 2/4 d'una arriben una nombrosa colla que han pujat caminant des de la plaça Kennedy. Mitja hora més tard arriben els que pugen des de Zona Universitària i finalment s'incorporen a la colla els procedents de Torre Baró.
Els vailets dels grups infantil i juvenil amb els seus monitors, juguen i corren per la plaça. Quan ens assegurem de que ja hi som tots, ens encaminem cap el pantà. El passar per les escales, els 121 excursionistes ens asseiem i les màquines s'afanyen a fer-nos la foto que fixarà aquesta commemoració.
Xano-xano anem baixant pels carrers d'aquest barri muntanyenc de Barcelona, la corrua s'allarga. Els petits Roc i Ivan fan camí a l'esquena del pare i en cotxet respectivament. Fa sol però l'aire és fresquet, fa de bon caminar.
Passem per la coronació del pantà. Més fotografies. El pícnic és ple de famílies preparantse per a dinar. El camí ens du a passar per la dreta de la Mina-Grott.
Travessem el semàfor i ens enfilem cap el bosc per un camí esglaonat que porta a una clariana amb bancs i un pedrís. Decidim quedar-nos-hi. En Jep ens recorda perquè avui hem vingut fins aquí i es mostra satisfet de la colla que som i encara més de la presència nombrosa dels nens i nenes de les seccions Infantil i dels nois i noies de la Juvenil. A tots ens plau pensar que ells
poden ser el futur de l'Agrupa. S'obren les carmanyoles, es desemboliquen els entrepans i ens fem passar la gana, algunes bótes alegren la pitança. Després d'una bona estona de “matar l'aranya” xerrant i fent gresca, arriba l'hora dels
Adéus, fem una bona rotllana, entrellacem les mans i entonem ben sincerament
L'alegre adéu-siau:
El nostre comiat diu:
A reveure si a Déu plau
i ens estrenyem ben fort
mentre diem: Adéu-siau
Recollim les motxilles i ens encaminem cap el baixador de Vallvidrera; el tren ens retorna a Barcelona. Una vegada més hem retrobat el més preuat tresor que ens ofereix la Nostra Agrupa:
L'AMISTAT
VOLUNTARIS PER LA CURSA DE LA RIBALERA
- Categoria: Muntanya
Cap a les 8 del vespre del 22 de febrer de 2012, anem passant tots a la sala d'actes, som cosa d'una quarantena. En Manuel inicia l'acte excusant la presència del nostre President que aramateix és a una reunió dels clubs de Barcelonès.
Tot seguit ens comenta que tots els actes del 100tenari són importants, però potser per la seva projecció exterior, es podria dir que n'hi ha tres de cabdals: La Festa de la Cançó, la caminada dels dos GR i la Cursa Ribalera.
Aquesta Cursa es celebrarà els propers dies 16 i 17 de juny, de 39 km de recorregut i 2800 m de desnivell que surt de Tírvia, s'enfila a la Covil i Salòria i baixa cap les Bordes de Conflent per tornar a Tírvia és el motiu de que avui se'ns hagi convocat.
Passen unes diapositives històriques on podem veure com socis de l'Agrupació ja participaven en curses competitives a principis del segle passat.
En Francesc dóna dades de com va néixer la idea d'aquesta Cursa i demana la col•laboració de tothom, segons els càlculs dels organitzadors es necessitaran uns 80 voluntaris per a cobrir el marcatge, tots els llocs de control, avituallament d'aigües i aliments, equips escombra, organitzar l'aparcament de cotxes, etc. Tots aquests llocs són importants i imprescindibles per a la bona fi d'aquesta activitat, que d'alguna manera ha de afermar el nostre nom dins del món excursionista.
Tot seguit una colla de diapositives i mapes ens il·lustren sobre el recorregut i els paisatges que trepitjarem i gaudirem, amb el pic de Salòria com a punt culminant de l'itinerari.
En Pep, coordinador dels actes del 100tenari, ens parla de com és de necessari que tots ens impliquem en els actes d'aquesta efemèride. En Manuel, dóna detalls de com un helicòpter farà arribar l'aigua al cim del Salòria. En Francesc ens parla del pla a seguir per aconseguir la presència dels controls i voluntaris ens els diferents punts, en cas de que no arribéssim als 80 voluntaris.
Se'ns convoca a tots pels dies 2 i 3 de juny per a l'assaig de la Cursa en els paratges de la Cursa Ribalera. També es recomana que tots els qui puguin entrin al Web de l'Agrupació, on hi trobaran molta i bona informació sobre la Cursa. Només una cosa, on són tots els joves que de fet hauran de ser els qui facin el major esforç físic en aquesta Cursa? La gran majoria dels que vam assistir a l'acte ja fa anys que hem superat l'edat dels cinquanta.
100tenari de L’AEC
- Categoria: AEC
Som afortunats els socis de l’Agrupa. Encetem un nou any, aquest somiat 2012, ple de projectes i celebracions, amb molta il•lusió. L’entitat complirà 100 anys, i això vol dir que són molts anys de fer molta feina, entre moltes persones, entre diverses generacions, i sovint, passa desapercebuda, a penes es nota, però hi és i va cristal·litzant. Dia a dia, cim a cim, mes a mes, any rere any…
Som afortunats perquè aquesta efemèride tan important, aquest esdeveniment de poder viure la celebració del primer segle de vida de l’AEC és un autèntic privilegi. Pensem que aquest goig passa una vegada a la vida. O cap, doncs pot haver persones que visquin 80 o 90 anys, que són molts, i que, per haver nascut poc després de la fundació, la seva existència queda encaixada entre ambdues dates, i no poden experimentar l’alegria col•lectiva de l’aniversari. Nosaltres podrem, i això ens permet gaudir de la percepció de la realitat: som una gran entitat excursionista i amb llarga vida. Quan els fundadors, amb esperit pioner, van posar en marxa l’AEC, segur que van tenir visió de futur. Però, podien albirar tan enllà com per imaginar que cent anys després se’ls evocaria amb nostàlgia, emoció i gratitud…? És molt suposar! Que un projecte arribi a cent anys –i encara arribarem molt més enllà- és mèrit dels primers però també dels continuadors; de tots els presidents, de totes les juntes directives i, evidentment, dels socis de totes les èpoques, que han transmès la tradició i el saber acumulat dels períodes anteriors, com baules d’una llarga cadena, encara viva i ben viva, i tots els membres de l’AEC que han hagut de transitar i capejar diverses i variades situacions polítiques, avatars complicats i vicissituds de tota mena. Però aquí està l’Agrupa, a les portes dels cent i ben forta.
Puig Madrona (341m) i Les Escletxes d’El Papiol (Vallès Occidental)
- Categoria: Senderisme
25 de setembre de 2011, el despertador em treu dels meus somnis... No! No és l’alarma del mòbil! És en Josep que em truca per dir-me que no es troba bé i que no podrà venir a l’excursió. Truco al Manuel per informar-lo i em diu que aviat baixaran a l’andana. Quin plaer! Tots a punt d’agafar el tren i jo encara puc estar al llit! Amb recança, em llevo i em preparo. Arriben a casa la Conxi i en Joan Miquel que viuen a prop. Quan marxem tots 3 a peu, en Manuel em torna a trucar per dir-me que han arribat a Valldoreix i ja han pujat al bus. Arribant a l'últim encreuament abans del poliesportiu, veig passar davant meu el bus ple de gom a gom i distingeixo al Manuel. Potser he estat massa al llit!
Accelero per la drecera que porta al poliesportiu i arribo a la parada en el moment en que acaben de baixar del bus. Ens saludem i em pregunten per la Carme, que no ha pogut venir ja que no esta prou recuperada de la seva lesió d’esquí. Comencem a caminar i fa goig veure el grup. Passem pel costat del poliesportiu, la piscina i el CEIP Ferran i Clua.
Passada l’escola, agafem un camí pla que va, travessa una riera i torna, quasi en paral·lel, al mateix lloc però a l’altre costat de la riera. La gent té gana i em demana pel lloc per esmorzar. Es nota que han matinat més que jo! Agafem la primera pujada del dia, digna d’aquest nom i quan el camí s’aplana, al davant de la masia de Can Montmany, aprofitem l’ombra d’uns arbres per esmorzar.
CINQUÈ ANIVERSARI DE SENDERISME A L’AGRUPA
- Categoria: Senderisme
El 26 d’octubre de 2006, 43 persones en dissabte i 17 persones el diumenge, 18 de febrer de 2007, socis i no socis, iniciàvem una nova activitat a l’Agrupa, amb una idea de Manuel Cabanillas, per fer el Camí Català de Sant Jaume, en etapes: Montserrat-Alfarràs.
No ens adonàrem del que començàvem a fer, fins uns quants mesos més tard, desprès d’haver trepitjat desenes de camins, conèixer paisatges nous, descobrint cultura i tradicions desconegudes i fent, sobretot, moltes amistats i coneixences que encara duren.
No ens adonàrem del que començàvem a fer, fins uns quants mesos més tard, desprès d’haver trepitjat desenes de camins, conèixer paisatges nous, descobrint cultura i tradicions desconegudes i fent, sobretot, moltes amistats i coneixences que encara duren.
El valor de compartir el temps d’oci fent una activitat física com el senderisme, té moltes compensacions.
En primer lloc la coneixença del territori. Fer, pas a pas, una ruta llarga permet descobrir els paisatges amagats i gaudir de l’extraordinària diversitat de les comarques i municipis que anem trobant.