Com a introducció voldria recordar que des de l’època romana i durant segles, la principal entrada d’aigua a Barcelona va ser la séquia anomenada Rec Comtal, que prenia aigua del Riu Besòs a l’altura de l’actual barri de la Trinitat i accedia intramurs per la cruïlla actual del Passeig Lluís Companys i del Carrer del Comerç.

Per tal de conèixer una mica més el patrimoni natural i social proper, ens trobem uns quants companys de l’Agrupació a l’estació de La Sagrera.

Puntualment agafem el tren previst fins a Montcada i allà ja ens espera el nostre guia: el magnífic i proper Lluís Pagespetit que ens acompanyarà durant tot el recorregut omplint-nos d’informació. Després de la benvinguda ens fa una breu presentació dels llocs que visitarem i iniciem la caminada cap a la Casa de la Mina o Reixegó. En aquest edifici del segle XVIII es feia la partició de cabals entre el Rec Comtal i la Mina antiga de Montcada. Aquest rec regava els horts i movia els molins fariners.

El 1825 es va construir la mina baixa, de uns 10 Km.  que proveïa d’aigua la part baixa de Barcelona: Font de Canaletes, del Portal de l’Àngel i de la Porta Ferrissa.

Ens quedem una bona estona admirant la sortida d’aigua de la mina, netíssima i transparent. Convida a banyar-nos, comença a fer calor. Davant mateix ens fem la fantàstica foto de grup.

Seguidament anem cap a la casa del maquinista, que era l’habitatge de l’encarregat del manteniment de màquines que feien possible l’abastiment d’aigua a Barcelona. A part de l’arquitectura típica de les torres d’estiueig de finals del segle XIX, ens criden l’atenció dos grans pins i sengles testos decorats amb trencadís i una forja exquisidament treballada.

Continuant la nostra ruta arribem a la Casa de les Aigües de Montcada, antiga central d’extracció i bombeig d’aigua subterrània del Besòs. L’any 1989 va deixar de funcionar per problemes de contaminació en l’aqüífer. Després d’uns anys d’abandó, l’Ajuntament de Montcada va restaurar l’edifici, les màquines i els jardins. Aprofitem aquests jardins per fer una aturadeta i esmorzar,  alhora que agafem empenta per continuar la nostra ruta.

Aquí  ens quedem embadalits amb les parets tan ben decorades amb el trencadís simulant l’aigua del mar i la sorra i com, a través d’aquesta filtració neixen una precioses flors. Si mirem amunt, uns magnífics fanals, si mirem avall, les grans màquines i calderes, peces exclusives de l’arqueologia industrial. Avancem cap a la caseta de les comportes i tornem a sortir a l’exterior per tal de seguir el curs del Rec Comtal i arribar als últims horts de Barcelona.

Em quedo molt pensativa davant d’aquests horts: la desmesurada construcció ha engolit aquestes terres tan necessàries que són la font de la nostra alimentació.

Caminant, caminant, ja fa més calor, arribem a la Casa de l’aigua de la Trinitat Vella. Sort que hi ha una font i ens refresquem a gust. Aquest conjunt d’estil modernista, construït l’any 1917 va funcionar fins el 1989. Estava format per una estació elevadora situada a la Trinitat Vella, uns pavellons de cloració i un túnel subterrani que es prolongava en direcció a Collserola. Aquest túnel passa per sota de la Meridiana i un tram d’autopista.

Una vegada més quedem bocabadats davant aquesta magnitud soterrada, travessem bona part del túnel amb cura pels desnivells i trams de foscor, quasi una aventura tenint en compte les nostres edats.  D’aquesta manera anem a petar a la Casa de l’Aigua de la Trinitat Nova i donem per finalitzada l’ exhaustiva visita plena de coneixements inimaginables sobre el subministrament d’aigua a casa nostra.

Sí, fa pensar, fa pensar molt i valorar cada vegada que obrim l’aixeta.

Agraïm a en Lluís la seva excel·lent atenció i guiatge amb un fort aplaudiment i unes ampolles de cava de l’Agrupació.

Tot seguit anem a dinar a l’espai de trobada del barri, allà mateix. Un dinar  peculiar en el que fem de cambreres i cambrers i riem una bona estona.

Ha estat una gran sortida, com sempre, molt ben organitzada pel nostre company Jordi Ramon, una bona cloenda abans de les vacances i un bon record.

Bon estiu, salut i cultura!!!

Marta Cavero (28/06/2022)