Vine a gaudir amb nosaltres de l'alta muntanya hivernal!

Va evitar  la desaparició de l'Agrupació  propiciant que arribem 100tenari

La celebració del 100tenari de la nostra Agrupa, es deu, a tots els socis que des del número 1 i fundador Emili Jové,  han lluitat i lluitem per a mantenir el lema, objectiu des que va néixer el 1 juny 1912 la nostra entitat "Excursionisme, Pàtria i Cultura". 

No obstant això el que l'AEC estigui en portes de la celebració seus cent anys de vida té nom i cognoms: Josep M. Nuix i Espinosa, que va evitar que la nostra Entitat desaparegués.

Acabada la guerra civil una llei franquista impedia que les entitats amb menys d'un centenar de socis seguissin en actiu, obligant-les a cessar en les seves activitats i per tant a desa-parèixer.

A Nuix se li va acudir, tot i que ell defensa que per casualitat, de inscriure com a socis de l'Agrupació als membres d'una entitat de filatèlia, de la que n'era fundador. Amb les noves altes (pel que sembla més de 30) el nombre d'associats va superar la xifra fatídica i la nostra entitat va poder continuar les seves activitats fins ara.

Nascut a Barcelona el 18 d'agost de 1924.

Des de 1964 fins a la seva jubilació ha estat encarregat d'excavacions de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona.

Ha treballat en nombroses excavacions, entre les quals destaquen les de la ciutat romana d'Empúries, el monestir de Ripoll, les investigacions d'art rupestre, etc. Durant molts anys va ser promotor d'activitats culturals dins el moviment excursionista català. En el camp de l'arqueologia es va dedicar preferentment als estudis de numismàtica, com es pot veure a la bibliografia.

Des de la seva residència a Prats de Rei ha procedit a la catalogació del patrimoni artístic-arqueològic de la comarca i va promoure les excavacions i les restauracions de les més importants (excavació de la ciutat romana de 'Pla de la Farinera'; restauració de la torre-castell de la Manresana).

Elegit acadèmic corresponent per Prats de Rei (Barcelona) de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 26 de juny de 1981, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Joan Antoni Maragall Noble, Frederic Marès Deulovol i Eduard Ripoll Perelló.

Avui Josep M. Nuix viu a Prats de Rei, població de la comarca de l'Anoia, entre no pocs records de la seva vida a l'Agrupa seguint els passos del seu pare que en va ser president.

Nascut el 18 agost 1924 Nuix ingressà a l'AEC l'1 de maig de 1940 de la mà del seu progenitor, que freqüentava les reunions de l'Orfeo Català, bressol de l'Agrupació.

Al petit pati ple de flors de casa seva,  Nuix ens va explicant, amb un vermut a la taula,  acompanyats de la seva dona, na Montserrat i del nostre president, en Jep Tapias, algunes de les seves vivències que d'entrada va resumir amb una frase que sentencia el que significa per ell l'AEC:

"Molts dels millors moments de la meva vida van de la mà de l'AEC".

Ens va recordar que l'Agrupació va viure temps difícils

"La postguerra no va ser fàcil per a les entitats catalanistes i vam haver de fer treballar la imaginació per burlar les traves que des que va finalitzar la contesa ens anaven imposant".

Tot i que se li atribueix la idea de la salvació de l'entitat quan es va exigir que era imprescindible tenir registrats 100 socis per seguir amb l'activitat, ell ho vol deixar clar:

"La veritat és que la meva gestió per incorporar als socis del grup filatèlic a l'AEC no va ser premeditat per evitar la dissolució, encara que aviat ens vam adonar que el que havia representat aquesta acció".

Nuix no es declara com un gran muntanyenc

"Mai vaig fer activitat en grans muntanyes, sí en el món de l'excursionisme i la cultura del país a base d'organitzar campaments i sortides amb el doble vessant, excursionista i cultural".

El lema "Excursionisme, Pàtria i Cultura" base de la fundació de l'AEC són per Nuix:

"La base de la nostra Entitat i el motiu que aquesta arribi a complir 100 anys".

Durant la conversa que es va allargar davant d'un imponent plat de macarrons que ens va cuinar na Montserrat, aquesta anava recordant alguns paratges que Nuix havia omès, sempre atenta al relat.

Nuix fa, tot i la distància, un puntual seguiment de l'activitat de l'AEC:

"El butlletí és ara el principal vincle amb l'Agrupa. A través de les seves pàgines anem informant-nos del que es fa i m'alegra que l'activitat continuï i fins i tot s'incrementi".

En el repàs de la seva vida a l'AEC, en Nuix té algun record que sobresurt, sobretot a causa de la seva rebel•lia en alguns temes:

"En els campaments que es van organitzar a Valldeneu hi havia una cita obligada, la missa i tot i que en alguna ocasió em va tocar ajudar quant podia evitava assistir a la cerimònia fet que no se li escapava l'oficiant".

Nuix tampoc oblida les aventures amb el seu company i alhora soci de l'AEC Jordi Suñé:

"Formàrem en algunes ocasions un bon tàndem, vam dedicar gran part de la nostra activitat al món de l'escoltisme. La veritat és que ho vam passar molt bé ".

Il•lusionat en les festes del 100tenari Nuix espera poder:

"Baixar a Barcelona per a ser a la inau¬guració al costat de companys amb els qui fa temps que no comparteixo conversa".

En el seu santuari, el despatx, en el qual diàriament es reuneix amb els seus records, Nuix aglutina:

"No només dels records de l'Agrupa sinó una extensa biblioteca de la història de Catalunya".

Nuix i la seva dona, ens acompa-nyen en una visita a Prats del Rei tant pel nucli urbà com per la zona externa en la qual abunden els horts dels quals:

"Nosaltres en vam estar treballant un que ara sembla descuidat i que ja no és nostre".

El comiat no va ser definitiu, en el tinter han quedat no poques vivències que mereixen ser conegudes i, encara que no hi ha data per a una nova cita, segurament aquesta es tornarà a produir molt aviat.

La celebració del 100tenari de la nostra Agrupa, es deu, a tots els socis que des del número 1 i fundador Emili Jové,  han lluitat i lluitem per a mantenir el lema, objectiu des que va néixer el 1 juny 1912 la nostra entitat "Excursionisme, Pàtria i Cultura".

No obstant això el que l'AEC estigui en portes de la celebració seus cent anys de vida té nom i cognoms: Josep M. Nuix i Espinosa, que va evitar que la nostra Entitat desaparegués.
Acabada la guerra civil una llei franquista impedia que les entitats amb menys d'un centenar de socis seguissin en actiu, obligant-les a cessar en les seves activitats i per tant a desa-parèixer.
A Nuix se li va acudir, tot i que ell defensa que per casualitat, de inscriure com a socis de l'Agrupació als membres d'una entitat de filatèlia, de la que n'era fundador. Amb les noves altes (pel que sembla més de 30) el nombre d'associats va superar la xifra fatídica i la nostra entitat va poder continuar les seves activitats fins ara.
Nascut a Barcelona el 18 d'agost de 1924.
Des de 1964 fins a la seva jubilació ha estat encarregat d'excavacions de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona.
Ha treballat en nombroses excavacions, entre les quals destaquen les de la ciutat romana d'Empúries, el monestir de Ripoll, les investigacions d'art rupestre, etc. Durant molts anys va ser promotor d'activitats culturals dins el moviment excursionista català. En el camp de l'arqueologia es va dedicar preferentment als estudis de numismàtica, com es pot veure a la bibliografia.
Des de la seva residència a Prats de Rei ha procedit a la catalogació del patrimoni artístic-arqueològic de la comarca i va promoure les excavacions i les restauracions de les més importants (excavació de la ciutat romana de 'Pla de la Farinera'; restauració de la torre-castell de la Manresana).
Elegit acadèmic corresponent per Prats de Rei (Barcelona) de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 26 de juny de 1981, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Joan Antoni Maragall Noble, Frederic Marès Deulovol i Eduard Ripoll Perelló.
Avui Josep M. Nuix viu a Prats de Rei, població de la comarca de l'Anoia, entre no pocs records de la seva vida a l'Agrupa seguint els passos del seu pare que en va ser president.
Nascut el 18 agost 1924 Nuix ingressà a l'AEC l'1 de maig de 1940 de la mà del seu progenitor, que freqüentava les reunions de l'Orfeo Català, bressol de l'Agrupació.
Al petit pati ple de flors de casa seva,  Nuix ens va explicant, amb un vermut a la taula,  acompanyats de la seva dona, na Montserrat i del nostre president, en Jep Tapias, algunes de les seves vivències que d'entrada va resumir amb una frase que sentencia el que significa per ell l'AEC:
"Molts dels millors moments de la meva vida van de la mà de l'AEC".
Ens va recordar que l'Agrupació va viure temps difícils
"La postguerra no va ser fàcil per a les entitats catalanistes i vam haver de fer treballar la imaginació per burlar les traves que des que va finalitzar la contesa ens anaven imposant".
Tot i que se li atribueix la idea de la salvació de l'entitat quan es va exigir que era imprescindible tenir registrats 100 socis per seguir amb l'activitat, ell ho vol deixar clar:
"La veritat és que la meva gestió per incorporar als socis del grup filatèlic a l'AEC no va ser premeditat per evitar la dissolució, encara que aviat ens vam adonar que el que havia representat aquesta acció".
Nuix no es declara com un gran muntanyenc
"Mai vaig fer activitat en grans muntanyes, sí en el món de l'excursionisme i la cultura del país a base d'organitzar campaments i sortides amb el doble vessant, excursionista i cultural".
El lema "Excursionisme, Pàtria i Cultura" base de la fundació de l'AEC són per Nuix:
"La base de la nostra Entitat i el motiu que aquesta arribi a complir 100 anys".
Durant la conversa que es va allargar davant d'un imponent plat de macarrons que ens va cuinar na Montserrat, aquesta anava recordant alguns paratges que Nuix havia omès, sempre atenta al relat.
Nuix fa, tot i la distància, un puntual seguiment de l'activitat de l'AEC:
"El butlletí és ara el principal vincle amb l'Agrupa. A través de les seves pàgines anem informant-nos del que es fa i m'alegra que l'activitat continuï i fins i tot s'incrementi".
En el repàs de la seva vida a l'AEC, en Nuix té algun record que sobresurt, sobretot a causa de la seva rebel•lia en alguns temes:
"En els campaments que es van organitzar a Valldeneu hi havia una cita obligada, la missa i tot i que en alguna ocasió em va tocar ajudar quant podia evitava assistir a la cerimònia fet que no se li escapava l'oficiant".
Nuix tampoc oblida les aventures amb el seu company i alhora soci de l'AEC Jordi Suñé:
"Formàrem en algunes ocasions un bon tàndem, vam dedicar gran part de la nostra activitat al món de l'escoltisme. La veritat és que ho vam passar molt bé ".
Il•lusionat en les festes del 100tenari Nuix espera poder:
"Baixar a Barcelona per a ser a la inau¬guració al costat de companys amb els qui fa temps que no comparteixo conversa".
En el seu santuari, el despatx, en el qual diàriament es reuneix amb els seus records, Nuix aglutina:
"No només dels records de l'Agrupa sinó una extensa biblioteca de la història de Catalunya".
Nuix i la seva dona, ens acompa-nyen en una visita a Prats del Rei tant pel nucli urbà com per la zona externa en la qual abunden els horts dels quals:
"Nosaltres en vam estar treballant un que ara sembla descuidat i que ja no és nostre".
El comiat no va ser definitiu, en el tinter han quedat no poques vivències que mereixen ser conegudes i, encara que no hi ha data per a una nova cita, segurament aquesta es tornarà a produir molt aviat.

Altres