Agrupació Excursionista "Catalunya"

 Imatge de mostra “En un lugar de La Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme, no ha mucho tiempo que vivía un hidalgo de los de lanza de astillero, adarga antigua, rocín flaco y galgo corredor. Una olla de algo más vaca que carnero, salpicón las más noches, duelos y quebrantos los sábados, lentejas los viernes….”

Com tots ja sabeu, aquest és el principi de la novel•la “Don Quijote La Mancha”, que el seu autor, Miguel de Cervantes, va fer viure al seu protagonista, Alonso Quijano, tot un seguit d’aventures juntament amb el seu escuder Sancho per les terres de Castella-La Manxa.
Doncs vet aquí, que en Pere Mancilla i jo vam tenir la singular idea de fer un tomb pels camins de La Manxa i emular al Quixot, decidint incloure en el nostre historial d’activitats una aventura més: La ruta del Quixot en bicicleta de muntanya.

El tomb decidit va acabar essent una ruta de 500 km. Amb 7 dies i condicions meteorològiques adverses, per una zona on, segons diuen, no plou mai.
Com que el Sr. Quijano va voltar-la  molt per aquells indrets, “la Junta de Castilla–La Mancha”, ha aprofitat l'avinentesa per a promocionar aquesta ruta per accedir-hi a peu, bicicleta i fins i tot  amb cadira de rodes. Però la realitat en la que nosaltres ens hem trobat és molt diferent. La majoria de trams senyalitzats “ciclables” o per disminuïts, es limiten als quatre o cinc quilòmetres des de la població en qüestió, quedant la resta en un estat impossible de circular-hi en temps plujosos.

Una dificultat afegida és la que degut a la geografia, molt plana de la zona, hi han proliferat els conreus, existeixen una pila de camins que poden ocasionar pèrdues de temps i esforç importants si no segueixes el camí correcte.
Escoltant els versos de Machado i que va musicar en Serrat, identifico aquell que  va dedicar l'aventurer personatge de La Manxa.
Tanco els ulls i obro el meu particular quadern de Bitàcola  recordant el meu diari de navegació i on prenen vida totes les aventures viscudes en aquelles planúries castellanes.

Amb els que van ser els  nostres companys de viatge, …els conills, les perdius, les oliveres, les vinyes, els “majones”, els melons, els molins, les  síndries, la pluja, el vent, el fang i més fang, les nostres bicicletes, tots ells  muts testimonis de totes les nostres vivències, vull resumir-vos aquesta, la nostra senzilla però intensa estada a les terres del Quixot.

Imatge de mostra

(Continuarà…)
Albert Sambola