Des d'el neixement de la fotografia fins als nostres dies s'han fabricat un gran nombre de cambres. Amb el pas dels anys aquestes anaven incorporant noves tecnologies així com també és reduïa el seu volum, d'aquesta manera el fotógraf s'hi trobava amb menys complicacions per fer les fotografies i facilitava el seu transport en el cas de la fotografia de reportatge.

Avui podem parlar de cambres segons el seu format, que fa referència al tamany del fotograma; aleshores tenim cambres de petit format, de mig format i de gran format. Apart d'aquestes, també tenim uns altres tipus de cambres especials com serien les panoràmiques, les micro-cambres, o les polaroid, entre d'altres. Començarem parlant de les de petit format anomenades de pas universal o de 135.

Aquest és el grup més conegut pel públic en general ja que són les més comercials, fan un fotograma de 24x36 mm i entre elles tenim les compactes i les reflex.

Les compactes són les més senzilles d'utilitzar, aquestes estan indicades pels excursionistes que només volen tenir una imatge pel record on la qualitat no és el principal objectiu, només caldra pitjar el botonet i la màquina ho farà tot. S'ha de dir que avui en dia surten compactes on nosaltres intervenim més en la manipulació però seguim amb moltes limitacions respecte amb els models reflex.

Les reflex conegudes també amb les sigles SLR ( Single Lesn Reflex ) ens donen un gran nombre de possibilitats, ja que aqui tenim nosaltres tots els controls a la nostra disposició i a més a més les òptiques són intercanviables cosa que amb les compactes no podiem fer. Podriem fer una divisió entre les reflex totalment manuals i les que incorporen mecanismes automatitzats.

Les primeres serien les més recomanables pels excursionistes que es volen iniciar, així aprendrem tots els controls bàsics com el fet de mesurar l'escena amb el fotòmetre incorporat, l'ús dels diferents diafragmes i el control de la velocitat d'obturació; tots aquests controls es donaran en el tema de tècnica fotogràfica. Amb les reflex que incorporen automatismes a part de que tambè les podem fer servir manualment, inclouen programes automàtics o semi-automàtics així com l'arrosegament automàtic de la pel·licula.

Normalment funcionem amb òptiques autofocus on la cambra ens enfoca el que volen que surti enfocat; d'aquestes contem amb un gran mercat amb diferents marques i models respecte a les manuals on són pocs els models nous. Amb tanta varietat també hi ha varietat de preus ja que quan més innovacions incorporen el preu es dispara cap a dalt. Si el que volem fer es fotografiar animals en estat salvatge aleshores haurem de fer una gran inversio en una cambra i òptica que sigui ràpida per aquest tipus de fotografia però si pel contrari el que ens atreu és el paisatge o el retrat a muntanya, amb una reflex manual o automàtica de gamma mitja en tenim suficient.

Les cambres de mig format son les que fan un fotograma que va dels 4.5x6 cm fins als 6x7 cm, son cambres que normalment son manuals i fins i tot hi ha models que no duen fotòmetre, tenen un ús majoritariament professional en moda i publicitat però també funcionen molt bé en el terreny del paisatge. Parlem de que el fotograma és unes tres vegades superior al del pas universal d'aquesta manera la qualitat també es triplica sobretot quan volem fer ampliacions que pasen el 30x40 on el pas universal comença a perdre qualitat en definició i el gra augmenta.

Les cambres de gran format, també anomenades de plaques, són aquelles amb un fotograma superior al 9x12 cm que arriben fins als 18x24 cm, són utilitzades en publicitat, arquitectura i paisatge; aqui cerquem el màxim en quant a la qualitat de la imatge, d'aquestes cambres surten els grans cartells publicitaris ja que amb aquestes mesures de fotogrames les còpies es poden fer de gran tamany sense perdre qualitat.

Les òptiques.

L'òptica és la part més important en el conjunt de la cambra ja que segons la qualitat d'aquesta el resultats seran millors o pitjors. Així que no serveix tenir un cos de cambra molt bo si després li col·loquem davant una òptica dolenta; d'aquesta manera resulta millor inversió una bona òptica que una bona cambra.. Tenim al nostre abast un gran ventall d'òptiques que les classificarem de la següent manera.

Gran angular, són les òptiques compreses entre els 8 mm i els 35 mm ( sempre parlant en format de pas universal ), de 13 mm cap a baix s'anomenen ull de peix degut a que el vidre de l'òptica sobresurt d'aquesta en forma d'ull. Imprescindibles per fotografiar els grans paisatges, les idòneas son les compreses entre els 20 mm fins a 35 mm; per sota de 20 mm les linees fugen amb molta força, el gran angular és una òptica que dona una gran profunditat de camp on tot surt gairebé enfocat. Els preus van a l'inversa dels seus mil·limetres.

Normal, aquestes son les òptiques on el seu camp de visió és similar al camp de visió humà, aquestes van des de els 40 mm fins als 60 mm, la seva imatge no distorsiona com la de l'angular. Per la qualitat que donen tenen un preu assequible.

Teleobjectiu, aquí parlem d'òptiques a partir dels 60 mm i pot arribar als 2000 mm. Estan destinats a la fotografia d'esports, periodisme i fotografia de fauna. En paisatge podem jugar amb la compressió de l'espai que fan aquestes òptiques, creant imatges de gran interès.

Zooms, en principi ens resulta molt atractiva aquesta òptica, ja que ens permet un angular, un normal i un tele curt en una sola peça, els inconvenients són que no donen tanta qualitat com una òptica fixa a més de perdre lluminositat, encara que els fabricants donen tot de si per crear-ne de molt bons i ràpids, el preu també puja molt ràpid en aquest cas.

Toni Barrero ( SEAM )