Que és el fotòmetre?. Aquest és una cèl·lula que normalment incorpora la càmera reflex i que fa la tasca de mesurar la quantitat de llum que tenim a l'escena que volem fotografiar. En alguns casos podem trobar càmeres que per la seva antiguitat no l'incorporen. En aquest cas hem de fer servir un fotòmetre de mà que son independents del cos de la càmera, és un tipus de fotòmetre que fan servir els professionals de la fotografia per la seva exatitud a l'hora de mesurar.

Per què serveix?. En teoria ens dóna l'exposició correcta i deiem en teoria per que no sempre li hem de fer cas, ja que segons en la situació que ens trobem a l'hora de fotografiar certes escenes haurem de posar part dels nostres coneixements per corregir les posibles errades del fotòmetre.

Diferents tipus.
Normalment les càmeres modernes incorporen com a mínim 2 tipus, medició ponderada al centre i medició matricial. La ponderada al centre ens fa una mesura aproximada del 70 % del centre del visor i el 30 % restant de la resta del visor, amb aquestes dues mesures ens fa un càlcul i ens marca l'exposició. Ès el tipus de fotòmetre que duen les càmeres manuals . La medició matricial és un tipus de medició on els fabricants investiguen molt ja que es tracta d'una medició molt compromesa. Aqui el fotòmetre fa diverses lectures de diferents punts del visor, amb aquestes lectures fa el càlcul i ens dona l'exposició. A la medició matricial també se la coneix com lectura de ("panal de abeja") ja que les divisions del visor ens ho fan recordar.
Les càmeres professionals ircorporen fotòmetres matricials on es fan càlculs molt complexes, però al final s'ha d'optar per fer un "braketing" una serie de captures a diferents mesures si la imatge val la pena, aixi ens assegurem una de correcta.

A part d'aquests dos tipus també tenim el fotòmetre puntual. Només ens agafa una part molt petita del centre del visor, s'utilitza quan només volem saber la mesura d'una part en concret de la imatge ignorant la resta; és molt utilitzat pels fotografs de paisatge i estudi fins arribar a descartar l'ús de la resta dels fotòmeteres. S'ha d'anar molt en compte per que fins que no el controlem ens donarà resultats erronis.

ALTRES COMPONENTS.

El flash. Tenim bàsicament de dos tipus, els incorporats al cos de la càmera i els que van per separat. Els incorporats són de potència limitada ja que estan pensats per un ús amateur encara que ens podem salvar de moltes situacions com són els contrallums o fer el " flash de relleno " tècnica que donarem més endevant amb el funcionament del flash.
Quan parlem de flash com a peça autònoma contem amb una gran varietat de tipus, aquests s'alimenten de la seva pròpia bateria al contrari que els incorporats que xuclen directament de la bateria de la càmera amb un consum bastant elevat.

El flash està compost per dues parts, la torxa i el generador.

La torxa es la part on tenim la llampada de llum, aquesta està formada per un gas (xenon) que està dins la bombeta, aquest gas dóna una llum quan és sotmès a un alt voltatge, aleshores ens dóna la llum blanca amb una temperatura de color de 5500 ºk. Hem de recordar que hem de fer servir pel·licula de llum dia ( 5500 ºk ), si davant del flash no col·loquem cap accesori suavitzador obtindrem una llum molt puntual i dura.

El generador és on tenim les bateries i el condensador, que és el principal component, aquest acumula energia per després descarregar-la a la bombeta accionant el gas xenó, la potència ve donada amb el temps que el gas està actiu.
La potència es mesura en el nº guia, segons aquest numero el flash ens donarà un rang de distància a cobrir, aquest nº sempre està asociat amb la sensibilitat de la pel·licula, per acord entre organitzacions el nº guia ve donat d'acord amb sensibilitat 100.

Les bateries La majoria de les càmeres les utilitzen, llevat de certs models on sense bateria es poden accionar, però sense fer servir el fotòmetre.

Les bateries poden ser de diversos tipus, de piles tipus R6 de 1,5 V, tenim la seguretat que amb aquest tipus de bateria no ens quedarem tirats en cap lloc del mòn. Per contra no és una bateria que duri molt. Un altre tipus es la pila de litio, tenim més autonomia però son més dificils de trobar i són més cares. Per últim i sobretot en càmeres digitals tenim les bateries recarregables on dependrem de dur el carregador allà on vagi la càmera, hem de tenir en compte que sense aquest no hi ha fotos, sobretot si marxem lluny de casa.

Per les càmeres que incorporen flash, hem de tindre en compte que si amb bateries noves podem fer 60 rodets de 36 exposicions a 20º c de temperatura, donant un ús del 50 % del flash incorporat només podrem fer uns 17, amb temperatures més baixes la relació encara és inferior .

El trípode. És el nostre gran amic si fem paisatge, encara que costa de carregar fins a dalt d'un cim i el llençariem a mitja pujada, ens donarà uns bons resultats encara que el facim servir fins i tot a velocitats altes, quan ampliem la còpia veurem un resultat nítid i sense vibracions. Per que ens vagi bé un trípode ens ha d'arribar com a mínim a l'alçada dels ulls i ha de ser estable. N'hi ha de diversos materials però tot lo que no sigui alumini o fibra de carboni nol val la pena, els de fibra de carboni són especials per muntanyencs pel seu poc pes i la seva bona estabilitat, però com ja vos podeu suposar no son barats, entre 400 i 700 €.

Toni B. (SEAM)