Després de parlar en temes anteriors de les connexions que hi ha entre fotòmetre, obturador, diafragma i profunditat de camp, ara ja ens toca agafar càmera i sortir a disparar sense tenir por al que pugui sortir; la millor manera d'anar millorant els resultats l'obtindrem disparant força i provant tota la teoria per aconseguir una "exposició correcta".

Que és l'exposició correcta? existeix realment? En aquest camp ens belluguem dins el que seria el criteri fotogràfic, la part més subjectiva de la fotografia, en realitat el que fa que la fotografia sigui un mitja artístic més, on cada fotògraf expresa a la seva manera. A part de tot això nosaltres per començar ens centrarem en el que és més "correcte", on la imatge té detall a totes les zones de llums i ombres, parlant més clar, que la foto ni estigui cremada ni estigui fosca.

Com aconserguir-ho? Una vegada hem donat a la càmera la velocitat i el diafragma, el fotòmetre ens dona mitjançant un senyal (diferent segons la càmera) si tenim l'exposició bona; si no és així caldrà anant jugant amb velocitat i diafragma per aconseguir-lo i disparar; d'aquesta manera obtindrem una exposició manual degut a la nostra intervenció de totes les eines. És la que més ens facilitarà l'aprenentatge de la nostra càmera.

Programes automàtics de exposició.

Aquests programes consisteixen en facilitar la fotografia a persones que volen d'una manera gairebé automàtica obtenir imatges correctes; les càmeres de gama mitjana s'esforcen molt en crear programes de paisatge, macro, retrat etc, però que no sempre encerten en segons quines situacions. Per la persona que és vol iniciar a la fotografia de paisatge o natura li convé més oblidar-se d'aquests programes i experimentar amb l'exposició manual, així d'aquesta manera pot comprovar les posibles errades i poder modificar-les.

Tipus d'exposicions.

Tenim la manual, que és, com hem commentat, on nosaltres tenim tot el control de la càmera i l'exposició depèn dels nostres coneixements. A la càmera ve representat normament amb la lletra M.

Exposició amb prioritat de diafragma, nosaltres col·loquem el diafragma i la càmera ens dona la velocitat d'obturació, aquesta opció ens pot resultar còmoda a l'hora de fer paisatge tenint en compte que l'element velocitat si disparem amb trípode, no intervé molt; incorporat a moltes càmeres semi-automàtiques a la càmera ve donat normalment amb la lletra A.

Exposició amb prioritat de velocitat, a l'inrevès que l'anterior, nosaltres col·loquem la velocitat i la càmera ens dona el diafragma; pràctic a l'hora de fotografiar aucells on la velocitat és clau per fer un congelament del moviment; representat amb la lletra S.

I darrerament tenim l'exposició automàtica, on la càmera fa tots els càlculs per obtenir una imatge corrcta amb només un dispar per part del fotògraf; aquí segons la càmera tenim tot el repertori de programes ( paisatge, macro, retrat, contrallum, nocturn etc ).

Compensació de l'exposició.

La compesaciò de l'exposició serveix per quan nosaltres volem modificar l'exposició donada per la càmera; aquesta és molt utilitzada quan ens volem assegurar una imatge, fent més d'una presa. Aquesta està indicada normalment en pasos de 1/3 o ½ punt i arribar normalment a +3 i -3.

L'enfoc.

En els darrers anys, la majoria de les càmeres, sempre amb algunes excepcions, incorporen en els seus objectius l'enfoc automàtic, sempre però amb la opció que pugui fer-se l'ús manual. Aquest fet és un gran avantatge per gegons quin tipus de fotografia, però per paisatge on aquest tendeix a ser estàtic, no és imprescindible, a més a més ens estalviem molta pila ja que aquest automàtisme ha de menester molta energia. A part d'això hem de tenir en compte que si la nostra càmera no duu un sistema d'enfoc automàtic molt silencios, l'enrenou que fan els motorets fa que s'espantin els animalets com els aucells o petits rèptils que volem fotografiar.

Toni B. (SEAM)