CIMA GRANDE DI LAVAREDO

VIA SPIGOLO N.E. (DIBONA)
D sup (IV+/pasos V) 550 m.
Ascensió efectuada el día 22/8/03
per Víctor Barbero i Xavier Díez

Material:
 Un joc de tascons i de friends, bagues per blocs i 10/12 expres.
Aproximació
Des de l'aparcament que hi ha al Refugi Auronzo (2.320 m.) hem de seguir la pista que ens porta al Refugi Lavaredo (2.350 m.). Des d'aquí pujarem al coll N. (2.414 m.) pel camí que va al Refugi Locatelli. En arribar al coll, flanquejarem per un caminet que va per sota de la cara nord de la Cima Oest de Lavaredo. Arribarem al peu de l'aresta NE on comença la via (segons el que hagi nevat a l'hivern haurem de trepitxar neu o no. Nosaltres no en vem trobar gens). Al peu de la via hi ha una petita placa metàlica que marca el començament.
Panoràmica cara N. Tre Cime

Sens dubte és una de les grans vies clàssiques del massís de les Dolomites i va ser oberta per un dels alpinistes que va marcar una època, l'Angelo Dibona, que junt amb E.Stiller la va escalar per primera vegada l'any 1909.

Itinerari
La via va seguint més o menys fidelment l'esperó NE. Nosaltres vem anar "a vista" sense ressenya. L'única referència que portàvem era haver vist la ressenya que apareix al llibre del Jordi Lluch "150 Escaladas Clásicas en los Alpes", que indica que existeix una travessa de 30 m. cap a l'esquerra a la part superior del recorregut. L'inici de la via va per una roca bastant "rentada" amb poca adherència, que puja per terreny poc vertical i amb una dificultat de IV/IV+. Pujarem a bon ritme fent reunions més o menys cada 40 m., quan ens trobem pitons que ens les marquin.

Esperó N.E. Cima Grande
Xavi assenyalant la placa que marca l'inici de la via

Víctor a la 2ª tirada
Xavi assegurant

Com a conseqüència de seguir algun pitó vem fer algun pas de V, quan en teoria s'ha d'anar sempre per trams de III/III+/IV-.
Fins hi tot vem trobar un parabolt en una reunió. Quan portàvem pujats un bon número de llargs vem veure una repisa i pitons que semblaven assenyalar el flanqueig comentat abans. Crec que aquest flanqueig ens va apartar de la via i ens va portar a un terreny poc definit i molt trencat. Seguint oblíqüament cap a la dreta vem anar trobant pitons i vem retrobar el recorregut original, així com un tram de dos llargs que va per un díedre/ximeneia molt atlètic i amb bona roca (III+/IV).
Víctor començant una tirada
Turistes al coll

Després ens vem trobar amb la "cenghia circolare", on unes enormes fletxes de color vermell conviden a anar cap a l'esquerra per anar a trobar la ruta normal que puja per la cara Sud (i que es molt recomanable seguir des d'aquest punt si el temps no es gaire bó), fent així una sortida més fàcil dels últims 100 m. que ens queden fins el cim.
La ruta de l'esperó segueix fent una ziga-zaga per trams de roca no tan bona fins el cim.

Observacions
Si feu aquesta via no oblideu la càmara de fotos. Durant tota l'ascensió podreu prendre imatges des de tots els angles de la Cima Piccola amb escaladors que la pugen i la baixen. Vosaltres també sereu objectiu fotografic dels centenars de turistes que passen pel coll camí del Refugi Locatelli.
Víctor en una de les tirades
Xavi a la travessa
Victor i la Cima Piccola
Víctor a la Cenghia Circolare

Descens
Aquesta es la part més delicada de l'ascensió, sobre tot si ens agafa el mal temps. Tant si pugem a la cima com si ens escapem per la "cenghia circolare", ens hem d'adreçar al marge dret d'aquesta "cenghia" per trobar el primer rapel (20 m.), que está instal·lat amb una cadena i dos parabolts. Els dos rapels següents els podem enllaçar en un de 15+20 m. (instal·lació de tres pitons; hi ha instal·lació de rapel intermitja).
Continuarem baixant mitjantçant "destrepes" seguint fites i marques de pintura de color vermell antigues i descolorides. Hi ha alguna instal·lació de rapel que podrem utilitzar per evitar que ens pugi l'adrenalina destrepant. Després de anar baixant seguint les marques indicades abans, arribarem a una repisa sobre un pinacle visible que ens ofereix dues possibilitats: si anem cap a l'esquerra (mirant cap al peu de la paret) anirem a parar al corredor que separa la Cima Gran de la Piccola; si escollim l'altra opció arribarem amb una curta destrepada a la canal que separa la Cima Gran de l'Oest. Aquesta segona opció ens deixarà més a prop de l'aparcament.
Cara Sud Cima Grande. Vessant de baixada
Primer ràpel del descens

Horari
Molt variable segons els errors que es puguin anar fent, apart d'altres paràmetres (condició física, parades per fer fotos, beure, etc.) que poden fer que varïi moltíssim. Conteu entre 4 i 8 hores per pujar i altres 2/2 ½ per baixar).

Bibliografía
Classic Dolomite Climbs. Anette Köhler / Norbert Memmel
150 Escaladas Clásicas en los Alpes. Jordi Lluch
Vertex nº 174 (Juny 2000) - Article "Dolomites a l'abast"
Xavi destrepant al descens
Xavi arribant a la canal que separa la Cima Ouest de la Cima Grande
Final de la jornada en arribar a l'aparcament del Refugi Auronzo
fins