| A Barcelona, tot preparant les vacances, ja ens vàrem marcar com un dels objectius fer La Civetta, un dels cims importants de les Dolomites i que en les nostres estades anteriors a la zona no havíem tingut ocasió de fer. La proximitat d'aquest cim al campament de l'Agrupa a Pecol (Zoldo Alto), ens va posar en safata la possibilitat de fer l'ascensió i per això aprofitant que el temps semblava que es mantindria força bé durant un parell de dies vàrem reservar lloc al Refugi Coldai. Érem una colla de 6 (la Pilar, en David, en Roc, l'Oriol, l'Eduard i jo) que anàvem a fer la Civetta i 2 companys mes (en Miquel i la Mari) que tenien pensat fer una excursió fins al Refugi Tissi. |
 |
Refugi Coldai |
 |
Refugi Coldai |
| Per
pujar al refugi vàrem sortir caminant des del mateix Càmping.
Vàrem començar pujant pel costat d'un telecadira (llàstima
que no funcionava, per que la pujada era de les que no s'obliden). El camí a partir d'aquí s'enfila amb fortes ziga zagues, que trobem plenes de gent que baixen de passar el dia al refugi i pels voltants (quedem ben tips de dir "buon giornoooo!"). |
| Quan
arribem al refugi i ens instal.lem, veiem que als lavabos es pot
agafar tanta aigua com vulguis. Vaja home i nosaltres que hem pujat
tant carregats... en fi ara ja esta fet. |
 |
| La
tempesta esclata |
 |
 |
Pelmo des del Coldai |
Poble
de Pécol des del refugi |
 |
Sortida
cap a la Civetta |
 |
| Temps
meravellós. A la dreta de la Civetta la Torre Valgrande |
 |
| Rosa Maria treballant dur |
| Ja
ben tipets sortim a fora a veure com plou i ens trobem amb un espectacle
fantàstic, ja que al refugi gairebé havia parat de
ploure, però la tempesta està ara sobre la vall i
mes enllà els llamps i els perfils de les muntanyes, fan
pensar en paisatges de pel.licula (l'Oriol diu que el Pelmo sembla
"Mordor").
Després d'una bona estona contemplant la tempesta (i de nombrosos intents per part d'en David de fotografiar llamps), decidim anar a dormir, esperant que l'endemà hagi millorat el temps. |
 |
 |
 |
 |
| Quan ens llevem encara es de nit i després d'esmorzar a la mateixa habitació, a les 6 sortim del refugi i comencem a caminar per un camí molt ben marcat que tot planejant franqueja unes parets i torres impressionants (Torre Coldai, Torre di Alleghe, Torre di Valgrande etc.). Mentre caminem es va fent de dia i anem pensant en quines dificultats ens trobarem a la Via Ferrata degli Alleghesi, per on pujarem. Les ressenyes que hem llegit diuen que no es gens fàcil i que representa un cert compromís, sobretot per la seva llargada, a la qual cal afegir la baixada que, encara que es fa per la Via Normal, no s'ha de subestimar. Caminant i pensat arribem al collet, format entre una agulla i la paret de la Civetta, on comença la ferrata. Aviat sortirem de dubtes! |
 |
| Amb un solet ben agradable (estem a la cara Est) comencem l'ascensió per la ferrata amb passos força variats i espectaculars i fent treballar d'allò més les maquines de fotos. Quan portem una bona estona, apareixen les boires i en un tres i no res el dia es torna ben gris i deixem de tenir bones vistes. No obstant continuem pujant: uns mes ràpid i uns altres (els que ja tenim una edat) una mica mes lents... però, aixó sí, segurs. Per aixó deixem passar un parell de grups que ens han atrapat, però la por de que el temps empitjori, fa que no ens atrevim a parar a descansar. |
|
|
 |
| Fem una "mini-aturada" de 5 minuts per menjar una barreta energètica i continuem pujant, per cables i escales de tota mena, alternant amb trams més fàcils sense assegurar i fins i tot alguns que es fan pràcticament caminant, fins arribar a la carena, i allà.....oh sorpresa! la cara Oest no te boira i veiem, allà baix de tot, el poble d'Alleghe amb el seu llac. Seguim pujant per la carena que fa de frontera entre el sol i la boira i després d'uns passos finals altra cop un xic més difícils, ja veiem la creu i el cim on ens esperen els companys que han arribat fa una bona estona i que ens ofereixen .... UNA CERVESA!!!! |
 |
Han estat 5 hores llargues des del Refugi, però estem tots ben satisfets d'haver arribat i ens passem ben be una horeta al cim, on hi fa un bon sol, encara que ben a prop sota nostre hi ha la boira per la banda Est. Per l'Oest veiem una colla de cims i, a sota mateix, el refugi Tissi (ens deuen veure en Miquel i la Mari?). Fem fotos, firmem al llibre registre i.... mengem força, que ja ens ho hem guanyat! Finalment
ens decidim a bellugar-nos, ja que ens esperen encara 1800 m.
de baixada fins al Càmping i ja se sap que les baixades
solen ser molt pitjor que les pujades. |
|
Baixant per la via normal, passem a l'inici pel Refugi Torrani, situat a 3.000 m. Nosaltres ens pensàvem trobar una barraca metàl·lica com les que hi ha pel Pirineu, i ens va sorprendre trobar un refugi, encara que petit, guardat i amb un equipament fantàstic. A partir d'aquí, ja altre cop dins la boira, anem baixant per un terreny realment ingrat, molt descompost i relliscós i amb alguns passos que ens feien desitjar trobar-hi un cable com els de la ferrata. Però... es clar com que es la via "normal"... es veu que no cal. |
 |
 |
| Després de molt baixar finalment trobem uns trams amb alguns cables i continuem avall, fins a arribar a un terreny més herbos i cada vegada més sòlid i finalment al camí. Déu n'hi do quina baixada. Sort que es la via normal, que sinó...! En aquest punt les "protestes" del genoll de l'Eduard (que ja el portava una mica tocadet), comencen a fer-se notar de valent i al arribar al Col Grand dubtem si anar a buscar el telefèric o continuar avall fins al Camping. La por de trobar-lo ja tancat quan arribem ens fa desistir de pujar cap al telefèric i continuem avall. |
| La baixada es fa eterna. No s'acaba mai (tenien raó les ressenyes!!). Finalment, quan pensàvem que ja arribàvem trobem un cartell: "a Pecol 1 hora". - Una hora encara? Mare de Déu !. Continuem caminant (quin remei), i ...sorpresa!!! en 10 minuts arribem a les primeres cases del poble. No entenem res, però .... es igual. Només ens queda "arrossegar-nos" fins al càmping i entrar-hi (saltant la tanca) amb el posat més "digne" possible. Després d'una bona dutxa i un sopar suculent, ens trobem amb tota la gent de l'Agrupa al local del càmping per celebrar el final de l'acampada, ja que molta gent ja marxa l'endemà. Allà fem una bona estona de gresca amb cava i galetes, però la colla de la Civetta fem una cara que Déu n'hi do!. Ja hi posem voluntat ja, però... no podem dissimular les ganes d'anar a dormir i, primer l'un i després l'altre, discretament anem desfilant cap al catre. BONA NIIIT!
|
|
Rosa
Maria arribant al cim |
 |
| La Pilar, en David, en Roc, l'Oriol, l'Eduard i la Rosa Maria al cim |
 |