Via Cara S. Pitó S.E.
6a+ 220 m.
Josep Emili Ferrer

Es una via "alpina", amb tirades de III+ atlètiques a la part inferior, i una fissura molt desplomada i força difícil (6a+) a la part superior.

Roca excel.lent

Un cop acabada la vìa es pot sortir cap al Gran Pic per l'esperó E o pel díedre E (més fàcil).
Material
Amb friends i tascons es pot assegurar bé la vìa. La major part de reunions es poden equipar en petites repisetes. En la vìa hi ha 4 claus (2 en una reunió), un tac de fusta i un pont de roca.
Aproximació
Sortim ben aviat del refugi de Pombie; malgrat que estem en ple mes d'agost fa bastant fred.
Comencem a pujar en direcció al Gran Pic per la canal central ("grand raillère"); en un principi pujem bé, trescant entre els grans blocs, peró a mesura que la canal va guanyant alçada i pendent, el terreny va perdent estabilitat. A l'arribar al circ i començar a girar cap a la dreta per arribar al peu del pitó S.E., fins i tot fa por: tot es mou cap avall tan sols tocar-ho, inclosos grans blocs de pedra; sort que hi alguna clapa de neu endurida per on, amb compte de no relliscar, es podia pujar millor.
 
La via
A l'arribar al peu de la via fa un fred que pela! Ens equipem i comencem a pujar gairebé corrent, per arribar on comença a tocar el sol (1ª reunió); la 1ª tirada travessa un mur relativament dret amb molt bona presa. Fem una tirada curta (2ª) per arribar on comença a perfilar-se l'aresta del pitó. Fem dues tirades més (3ª i 4ª) seguint l'esperó. Arribem a la zona intermèdia del pitó, on hi ha algunes repises; a partir d'aquí l'esperó es desdibuixa i guanya verticalitat. Passades les repises trobem el primer clau de via (5ª tirada), i fem reunió en una repisa; fem una curta tirada (6ª) més difícil i arribem a una bona repisa, on veiem sobre nostre la tirada clau (7ª); la guia diu que la tirada és un diedre amb una "fissure surplombante qui le domine", de cinquè grau (!?); des de sota no ho sembla, de 5è, peró de vegades la roca enganya....
Ataco la tirada amb decisió; el diedre d'entrada és una bavaresa lleument desplomada (per mí un bon V+), després hi ha una placa més tumbada, fissurada, i la "fissure surplombante" dominant-ho tot; la roca no enganyava... (buf! un d'aquells encastaments de braç i puny que es recordan durant temps). Amb una curta tirada arribem al cim del pitó.


Cap al Gran Pic
Desgrimpem el pitó per l'altra banda (3er grau) i hem de decidir per on continuem. Ens mirem l'esperó E sobre els nostres caps (segons la guia III/IV amb passos de V), peró el company em diu que ja ni ha tingut prou amb el V de sota, i jo hi estic totalment d'acord. Sortim "ensemble", per anar més depresa, pel díedre E del Gran Pic, tot just a la nostra dreta: Són 150 m. de III/IV amb un desplomat de IV+ just a l'arribar dalt de tot; tot i anar "ensemble", després de la "fissure surplombante", ens sembla un joc de nens. Acabem d'escalar a uns metres del cim del Gran Pic.