Eren ¾ de 9 quan va arribar tot vestidet per a la ocasió, amb els seus pantalonets blaus amb tirants perquè no li caiguessin i somrient com sempre.

Era l'Albert Sambola, que ara fa deu anys, juntament amb altres companys de l'AEC van obrir una via d'escalada a l'agulla de Roc Ponent i l'anomenaren via Bola Sam. Per celebrar aquest aniversari, l'Albert va engrescar a uns quants amics per a fer-la.

El camí per arribar al peu de la via no té desperdici: amb el pendent, la tartera i la marrada, arribem suats i esbufegant amb ganes de seure mentre preparem el material.

En Xavi, que farà tota la via de primer, comença a pujar. En arribar a la reunió, el seguim l'Albert i jo. Darrera meu el Marià i la Judit fan una altra cordada.

 


El Xavi surt per fer la segona tirada, que empalmarà amb la tercera, sense fer reunió. Vaig seguint a l'Albert uns metres més endarrerit quan, de sobte desapareix de la meva vista i tot d'una em trobo amb un pas que, renoi!, no sé com superar-lo. Creient que és un 4+ em dic a mi mateix : "avui no és el teu dia", i després de pensar-ho quatre vegades m'adono que ja l'he passat (encara no sé com).

Uns metres més enllà un altre pas em fa dubtar, que si per la dreta, que si per l'esquerre, quan l'Albert, que ja està a la reunió, em crida: "per la dreta, per la dreta". Buf! quin pas, també l'he trobat difícil. En arribar a la reunió m'assabento que aquests passos tenen més graduació del que em pensava.

Un cop al cim ens felicitem per la via feta, el Marià ens fa la foto de rigor i signem en el llibre de registre. I l'Albert, que ens ha demostrat que està en plena forma, l'animem a continuar gaudint de l'escalada. Després de contemplar la bonica panoràmica, iniciem la baixada de la tartera fins el cotxe.

M. Rico

fins