El Xavi surt per fer la segona tirada, que empalmarà amb
la tercera, sense fer reunió. Vaig seguint a l'Albert uns
metres més endarrerit quan, de sobte desapareix de la meva
vista i tot d'una em trobo amb un pas que, renoi!, no sé
com superar-lo. Creient que és un 4+ em dic a mi mateix :
"avui no és el teu dia", i després de pensar-ho
quatre vegades m'adono que ja l'he passat (encara no sé com).
Uns metres més enllà un altre pas em fa dubtar, que
si per la dreta, que si per l'esquerre, quan l'Albert, que ja està
a la reunió, em crida: "per la dreta, per la dreta".
Buf! quin pas, també l'he trobat difícil. En arribar
a la reunió m'assabento que aquests passos tenen més
graduació del que em pensava.
Un cop al cim ens felicitem per la via feta, el Marià ens
fa la foto de rigor i signem en el llibre de registre. I l'Albert,
que ens ha demostrat que està en plena forma, l'animem a
continuar gaudint de l'escalada. Després de contemplar la
bonica panoràmica, iniciem la baixada de la tartera fins
el cotxe.
M.
Rico
|