 |
A
l'aparcament de Riglos escampant el material |
|
Poques vegades una mateixa agulla (fora de Montserrat)
ha estat escalada a l'hora per tanta gent del SEAM.
Un total de divuit persones (vuit cordades) van grimpar per les parets d'aquesta meravellosa agulla i van poder gaudir de la seva bellesa. Es tracta de l'agulla més emblemàtica dels Mallos Petits i la darrera (cap a l'est) que es pot escalar. Més enllà, malgrat que hi ha moltes parets per obrir vies, està prohibit fer escalada, ja que és una zona on hi ha molts nius de voltors. |
 |
Camí
cap a l'Aguja Roja |
| Vam
arribar tots de cop, per tant calia repartir-se per les diferents
vies d'acord amb les "afinitats electives" que teníem. El Joan i el David, que anaven molt forts, van escollir la Pecho Lobo, la via més difícil de l'agulla, que té 6b+ i que queda a l'esquerra de la Villarig. |
|
La
resta del grup vam anar cap a l'esquerra de la Villarig (cara Oest
i Sud) buscant vies lliures. |
 |
El
Miquel Gonzalez i el Roger Olmos ja s'havien ficat a la via Villarig
|
| Nosaltres,
Octavi Mengual, Albert Azcoitia i Joaquim Ricarte, ens vam trobar
ocupada la via per una parelleta de bascos. Per sort la noia que anava
de segona, sembla que no ho va veure clar i en arribar a la reunió
va demanar al seu company baixar-se rapelant. Mira per on ens vam
trobar la via lliure. Què bé! Poc després l'Albert començava a bufar per la xemeneia. La via Edil és realment preciosa i està ben assegurada amb parabolts. Es tracta de una xemeneia molt vertical que talla tota l'agulla de dalt a baix i que porta quasi directa al cim. Al segon llarg ja ens donava el solet (malgrat que ficats a la xemeneia ens donava només a estones) i una mica de vent ens aixugava la molta suor que es treu quan la via es tan dreta. Després de fer el dos primers llargs puc assegurar-vos que em trobava a la glòria. Feia temps que no gaudia tant d'una escalada. En
arribar a la segona reunió l'Octavi es va trobar uns okupes
que eren el David i el Joan que feien la via Pecho Lobo
i que potser havien confós la reunió i havien vingut
a la nostra via.
A la nostra esquerra sentíem, però no veiem, al Víctor cridar a la Cristina que el 6a de la via que feien era molt "xungo" i que en realitat era un 6a+ que desplomava. A la Cristina, que durant tot el viatge s'havia sentit molt marejada, no li va agradar la via gens ni mica, i van decidir plegar. Ben fet. No hi ha res més desagradable i absurd que seguir escalant quan no t'ho passes bé. |
 |
| Els
bascos llençan les cordes per baixar-se de la primera reunió
de la via Edil. Es veu molt bé tota la xemeneia que porta
fins al cim |
 |
| L'Albert
Azcoitia fa el primer llarg |
 |
| Punt
on comença la dificultat del primer llarg. Uns li donen IV+
i altres V. |
 |
L'Octavi
comença el segon llarg (IV+/V), una xemeneia molt vertical |
 |
| El
segon llarg és tan vertical que Joaquim, per fer-se la foto,
treu el cap pel altre cantó |
|
Mentre
començàvem el darrer llarg, va treure el cap per la
dreta el Andreu Blanchar que amb l'Albert Uriach s'havien ficat
a la via Villarig després del Miquel. El
tercer llarg de l'Edil és el més difícil perquè
hi ha un pas de V+, una mica complicat, deu metres per sobre de
la reunió. Poc després assolíem el cim on es vam trobar amb tots el que havien pujat per la normal i feien cua per rapelar. L'alegria del seu semblant demostrava com s'ho havien passat de bé fent la via. Vam fer unes quantes fotos amb la llum del vespre, que té uns colors fantàstics per aquestes terres de l'Aragó, mentre gaudíem de la vista sobre els Mallos Petits. Fins i tot el cim era ple de blanques flors per fer-ho tot més idíl·lic. |
 |
| L'Octavi
i Joaquim a la segona reunió |
 |
| L'Albert
es baralla amb el V+ del tercer llarg |
 |
A
l'esquerra l'Albert a la via Edil i, a la dreta, el David a la via
Pecho Lobo |
 |
En
arribar a la segona reunió trobem a la dreta al Joan a la
via Pecho Lobo llegint la revista Desnivel |
 |
Cim
de l'Aguja Roja. Trobada dels que han pujat per les diferents vies.
Cua per rapelar. |
 |
| L'Octavi
a la darrera reunió al cim |
 |
La
Sara i el Kala al cim, a punt per rapelar |
 |
| El
Carlos Franco als cables que asseguran el primer rapel |
 |
| Carlos
al primer rapel |
 |
| Nova
reunió per començar el segon rapel. Josep Emili, la
Sara i el Kala. Podeu veure un cable que dóna la volta a
tota la roca. |
 |
| La
Sara comença el segon rapel. La llum comença a ser
magnifica. |
|
Els
tres rapels que calia fer per tornar a terra ens van permetre encara
gaudir més de la verticalitat d'aquesta agulla. Una bona escalada col·lectiva del SEAM. Joaquim
Ricarte Via
Normal Via
Edil Via
Villarig Via
Sonia (1er llarg) Via
Pecho Lobo |
 |
La
Sara al segon rapel |
|
Altres
vies fetes en aquesta sortida col·lectiva del SEAM:
Mallo
Colorado - Via Ultravox |
 |
Joaquim
al tercer rapel. A sota es veuen els cascs de la molta gent que
ja ha rapelat i estan fent xivarri |
 |
| L'Aguja
Roja. A la part de dalt (esquerra) es veu la xemeneia del darrer
llarg de la via Edil |
 |
| Joaquim
contempla els Mallos Petits des del camí. Compareu amb la
fotografia del principi, feta em arribar. La llum és completament
diferent. |
 |
Mallos a l'esquerra de l'Aguja Roja |
 |
Posta
de sol tornant pel camí. Uf!!!... |
 |
A
l'aparcament, a punt per tornar a Loarre |
