 |
Gîte d'Étape St-Roch |
 |
Vista des de St-Roch. El poble de Tuchau queda sota la boira. |
 |
Fotografies de l'entrada a les gorgues |
 |
Hi havia gent banyant-se |
 |
Les gorgues de Gouleyrous |
Tots tenim esquemes mentals molt fixats al cap. Per exemple, el tema de les distàncies. Vilanova ens sembla encara molt lluny per anar a fer una via i tornar el mateix dia, i oblidem que la supressió de la Panadella ens ha canviat les distancies. França ens sembla que encara és més lluny. Amb aquest criteri pensàvem que era necessari un llarg pont per anar a escalar al país veí, de manera que el pont del Pilar, amb quatre dies de festa, semblava una bona ocasió per anar-hi. El Xavi Díez va proposar anar a un lloc que els nostres peus de gat no havien trepitjat mai: la regió de Combrieres, prop de Perpignan. |
 |
Pica-pica a les gorgues de Gouleyrous |
 |
El grup abans de començar a escalar |
 |
Xavi a la via Buenavista (V+) |
 |
Joaquim fent la mateixa via |
 |
Xavi i Josep Emili cercant les vies que indica la guia |
La primera sorpresa va ser l'absència de gent. Turisme zero. Fora ja de la temporada d'estiu, allò semblava la postguerra, i no hi havia cap càmping obert pels voltants de Vingrau i de Tautavel. Però “no hay mal que por bien no venga” i vàrem tenir la sort de trobar una “Gîte d'étape” perduda a la muntanya i molt acollidora, a prop del poble de Tuchan (s'arriba des de Tautavel per la D 611 o des de Vingrau per la mateixa D12). Aquesta Gîte es troba sortint de Tuchan per una petita carretera/pista que surt pel costat de la Cooperativa de vi del poble i que porta a St-Roch i està regentada per Elisabeth Madaule . El lloc es a prop de totes les escoles d'escalada de la zona i ens vàrem trobar de meravella. |
 |
Una petita carretera ens deixa sota el castell de Queribus |
 |
Pujant al castell |
 |
Bocabadats amb la sensacional vista que hi ha des del castell |
Les vies, en promig, són de dificultat molt alta, però unes quantes, a l'entrada de l'engorjat, tenen un grau que ens va permetre passar força be tota la tarda. Malgrat que hi havia gent que es banyava, i que la temperatura ambiental era extraordinàriament alta per ser la tardor, nosaltres no ho vàrem fer, però a l'estiu deu ser deliciós escalar i, en el moment del cansament, treure's el baudrier i llençar-se a l'aigua directament. Hi havia poca gent escalant. |
 |
La Sara i l'Àngels mirant cap al Nord. La taca blanca a la dreta és el castell de Peyrepertuse, on anirem després |
 |
Hi ha instal·lada una placa panoràmica (aquí es veu parcialment) que explica detalladament la vista que es gaudeix cap al Pirineu |
Primer vàrem anar al famós castell de Queribus. Situat a dalt d'un turó, una petita carretera ens hi va apropar. Amb un curt recorregut a peu (previ pagament de 4€) s'arriba a dalt d'aquesta fortificació, molt ben conservada pels anys que té. Cal dir que la vista que es gaudeix des de dalt és impressionant, si bé al principi se'ns feia una mica difícil situar els cims perquè veure el Pirineu des del nord sempre deixa una mica fora de lloc. La transparència de l'aire ens permetia veure els cims d'Andorra i fins i tot el mar!. Uns mapes explicaven molt bé tot el panorama. |
 |
Contemplant el Pirineu. Fins aquí arribava el regne d'Aragó |
 |
L'Anna i el seu fill Quim |
 |
La sala"del Pilier"
, el lloc més maco del castell |
El recorregut pel castell, perfectament explicat, ens va agradar tant que vàrem decidir anar a menjar l'entrepà al castell que ens quedava davant i que marcava la frontera sud dels francesos : el castell de Peyrepertuse. |
 |
Per tot arreu hi ha cartells com aquest que expliquen força bé la història del castell i les seves diferents parts |
 |
Part superior del castell |
Aquí s'havia de caminar una mica més (i, per suposat, posar de nou la mà a la butxaca per entrar), ja que l'aparcament es troba sota el penya-segat i cal donar tota la volta per arribar a la banda nord-est, on es troba la porta. Recórrer aquest castell porta molt més temps que el de Queribus. De fet són tres castells que conformen una estructura mol ben pensada, ja que la invasió d'un primer perímetre permetia refugiar-se en un altre. Inexpugnable en teoria, ara sabem que cap d'aquests castells podia suportar un període llarg d'assajament i que en el seu moment tots van acabar malament. |
 |
El castell (per l'altra banda és el doble de gran) vist des d'un turó que vàrem pujar després de visitar-lo |
 |
Vista de la vall que separa els castells de Queribus i Peyrepertuse. El castell queda al fons sobre un gran penya-segat de blanques parets |
 |
Cara sud del castell de Peyrepertuse. No calia muralla. N'hi havia suficient amb ell penya-segat. |
La vista és de nou realment fantàstica des de dalt d'un turonet dins del recinte del castell. Finalitzada la visita vàrem dinar en una àrea de picnic i després d'acomiadar a una part de l'expedició que tornava a Barcelona (perquè no tenia pont), vàrem aprofitar la tarda per escalar a un altre zona, a Vingrau. |
 |
Cara Nord-Est, per on cal arribar caminant. Aquí si que cal muralla. |
 |
El castell està format per diferents recintes. Aquí es veu el turó on es troba el recinte superior |
 |
Torre i muralla sobre el penya-segat. Per aquesta banda sembla inexpugnable |
 |
Ara podem veure al fons, ben remarcat sobre la carena, el castell de Queribus |
 |
Una bona escala porta a la part superior del recinte |
 |
L'Àngels suant de valent per arribar a dalt de tot. Al fons es veuen els recintes amurallats inferiors. |
 |
Part inferior del recinte de Peyrepertuse. Es pot veure abaix a la dreta el lloc on s'aparca. Cal després donar tota la volta per poder entrar pel cantó de l'esquerra |
Un bon sopar ens va permetre recuperar forces, sobretot després de beure l'ampolla de vi del Somontano que portaven per celebrar les primeres escalades. El dilluns va sortir ben tapat i més fred. Mentre compràvem al “súper” els queviures del dia en va caure una de ben bona. Desanimats, vàrem tornar a la zona de Tautavel, pensant que no trobaríem on escalar, bé perquè plovia, o perquè havia plogut. Però, sort de les sorts, a Tautavel no plovia i era tot sec. Semblava un miracle. Vàrem fer moltes de les vies (el dilluns era dia laborable a França, quasi no hi havia gent escalant) que es troben abans d'entrar al canyó, a la seva esquerra i sempre sota l'amenaça de la pluja. Però el miracle va durar fins a darrera hora. Això sí, quan va caure, va caure de valent, i ens va tocar córrer fins el cotxe, que per sort el teníem aparcat molt a prop de les vies. Cal dir que el terra a peu de les vies era molt esmolat i quan es va mullar es va fer realment difícil caminar. L'aigua ha anat polint el fons del barranc, i dóna la sensació que en baixar una mica d'aigua puja ràpidament el nivell i ja no es deu poder escalar. |
 |
Parets de Vingrau. En aquestes fotografies només es veu una petita part de la llarga serralada. |
 |
| A l'esquerra el Sector "Têtes réduites" i a la dreta el sector "Plaisirs démodés" |
 |
La Sara escalant la via Els Pingos (4b) al Sector Initiation |
 |
Les Terrasses - Tautavel - Caram! (5a+) |
 |
Les Terrasses - Tautavel - Sara a la via Poco Loco (5b+) |
Un dia, per tant, molt ben aprofitat, i més considerant el panorama que se'ns havia presentat a primera hora del matí. Nova ampolla (avui tocava vi francès de la zona) i brindis per la jornada. Una parella de francesos ens va acompanyar a la taula per sopar (molta gent passa per aquí fent un GR). |
 |
| La tardor i l'escalada fins el darrer raig de llum ens van |
 |
| permetre veure unes maques postes de sol |
Podeu tafanejar unes pàgines amb informació sobre aquesta zona d'escalada. Castell de Queribus Fotografies dels castells |
 Pàgina principal |
 Album de fotos |