EL TUC DE MULLERES (3.010 m.) AMB ESQUÍS
8 parells d'esquis, quatre potes i el Mulleres davant.......
30 d'ABRIL - 1 de MAIG 2005
Punt de sortida: l'Hospital de Benasc
Comença la Vall cap a l'Aigualluts
Passem per sota la Renclusa. Es veu la glaçera de La Maladeta i a l'esquerra el Pic de La Renclusa.
De moment cal remar una mica...
Arribem sota la glaçera de l'Aneto...
... i plantem tendes a prop del Forat d'Aigualluts

 

 El passat dissabte 30 d'abril quatre companys vàrem marxar entusiasmats cap al Mullers, esperàvem que aquest cop les condicions de la neu i sobretot de la meteo ens acompanyessin...

A més teníem un convidat d'excepció, l'Erko, un preciós gos Golden que amb tan sols 9 mesos ja porta uns quants cims a les seves potes...

Cap al migdia ja havíem fet cap a l ‘hospital de Benasc i un cop teníem l'estómac ple i les motxilles carregades vàrem sortir cap a un cap de setmana rodó!!!

Es veu la Vall que hem recorregut, amb els cims del Salvaguarda i La Mina
L'Erko recupera forces
Els darrers raigs de llum il·luminen el cim més alt del Pirineu
Encara és de nit quan ens llevem. Veure el cim de la Forcanada amb la LLuna és el premi.
Una mica dur (i fred) començar a les palpentes
Aviat ens arribarà la llum del sol

Després de dues hores de marxa plantàvem la tenda al pla d'Aigualluts. Allò era un petit camp base i l'ambient era certament alpí, tothom descansant i preparant-se per la propera jornada.

Al contrari que la resta de gent nosaltres teníem com a objectiu el Mulleres i així a les 5.30 sortíem calçant els esquis de nou.

Mentre nosaltres entràvem en la Balleta de l'Escaleta que condueix cap a la Forcanada i el Mulleres, la resta de gent pujava per Aigualluts, fent camí cap al cobdiciat Aneto.

Començava a clarejar quan ja teníem davant la Forcanada i portàvem una horeta de travessa. De fet vàrem matinar perquè la meteo era bona i es tractava de trobar la neu en bones condicions pel descens.. En menys de quatre hores conqueríem el tan desitjat cim, érem els primers!!!

Balleta de l'Escaleta amunt
El cims del Salvaguarda i La Mina començan a quedar lluny
El cim del Tuc de Mulleres s'apropa
L'Erko no necessita els esquís
Darreres marrades
I arribem al cim
Tots contents de fer cim

Tot observant l'Aneto, amb cues i cues de gent pujant per la gelera, pensem que no hem de ser menys i que nosaltres també volem formar part d'aquest col·lectiu dominguero-alpinistic.

Com a cloenda el farem, farem l'Aneto!! Ep nois, és hora de baixar, són les deu i comença a fer calor!!

Ens calcem els esquís i cap avall tito!! La neu formidable i els cinc disfrutem de valent la baixada, tot i que això només dura 400 metres . A partir d'allà la neu es comença a fer més pesada però es deixa esquiar tot arribant a les tendes.

En menys de dues hores arribem al cotxe, just a l'hora de l'aperitiu. Baixem fins a Castejón de Sos , fem un mos i cap a casa!!!

Albert Azcoitia

La millor vista de La Maladeta s'obté des d'aquest cim
L'altre banda: l'Alta Ribagorça. Es veuen els Beciberris
Uns col·legues venen des del Tunel de Viella. El recorregut és més directe.
Les càmares de fotos treuen fum
Un panorama excel·lent des del cim. A l'esquerra els Rusells, després la bretxa Rusell i el Margalida. Sota aquest cim podem veure perfectament (ve cap a nosaltres) la cresta de Salenques. Segueix el cim de Tempestats i després, inconfusible, la marcada bretxa de Tempestats. Més a la dreta l'espatlla de l'Aneto i després el rei: l'Aneto amb la glaçera de Barrancs a sota. El cim que queda sota la bretxa de Tempestats, molt a prop del Tuc de Mulleres, és el Pic de Salenques.