Santi Rodriguez - Anna Martinez - Ismael i Laura Rodriguez amb Joaquim Ricarte /31-01-2004
Panoràmica de la Paret del "Santo Cristo" d'Olvena. A la paret de l'esquerra hi han varies vies d'escalada (la via Frixis). També ni ha a l'aresta de la dreta. Es baixa caminant per un camí a la dreta de la fotografia

En un lloc magnífic com és el Congost d'Olvena, i allà on es torna més estret, una formidable paret i una espectacular cresta s'enlairen fins un cim on la gent del poble d'Olvena, que tot just es troba a sota, a l'altra banda, ha col·locat un mirador.

Olvena es troba a 523 metres d'alçada i des d'aquest mirador podreu veure un bon tros del Pirineu Central: el Mont Perdut, Posets, Cotiella, Maladeta, Turbón i la Serra de Guara. La paret té el nom de "Santo Cristo" per l'ermita que es troba
a prop del cim. També trobareu en arribar el cementiri del poble...

A les fotos podeu veure on s'aparca el cotxe. No cal explicar-lo. Es passa el riu per sobre d'un pont romà meravellós. No més per veure això ja cal fer la visita. Del cotxe a l'inici no hi ha ni cinc minuts. Passat el pont tombeu a la dreta fins que trobeu el cable.

Tot el recorregut esta protegit amb el cable. Més seguretat impossible. El desnivell es de 220 m. i la longitud de la via 300 m., perquè a dalt flanqueja molt. Les dificultats es troben tot just en els darrers vint metres arribant al mirador. Els més joves la poden fer si cadascun d'ells va acompanyat d'una persona gran que l'ajudi en aquest tram.

El descens es rapidíssim. Baixeu pel camí que va al poble i tot just quan arribeu a les primeres cases s'ha d'anar a la dreta (per sobre de l'església). Trobareu un edifici amb iuiu...

El meravellós i antic pont que creua el riu

Canal de pujada
La canal s'enlaira ràpidament
Vista sobre el riu Ésera (És i serà) i la carretera que pel congost d'Olvena puja a Graus
La via, una vegada s'enlaira, flanqueja sobre el congost. Es el millor moment de l'ascensió Molt espectacular per la bellesa del Congost d'Olvena


Al Santi Rodríguez li dec moltes de les millors escalades i ascensions que he fet. Moltes hores de compartir il·lusions i somnis. Després de molts anys de no fer res junts, mai hagués pensat que faria una via ferrada amb ell i tota la seva família. Al Santi li ha havia parlat molt de fer aquesta via ferrada. Com es troba molt a prop de Graus, el poble de l'Àngels, la meva dona, quan vull fer exercici i suar una mica faig aquesta ferrada. M'agrada tant que la recomano a tothom.

Fa pocs dies es va presentar l'oportunitat de fer-ho i malgrat que el temps no acompanyava massa la vam fer, fins i tot l'Anna, que no en estava gaire convençuda.

Es tracta d'una via molt assegurada. L'únic problema que té es troba al final. No està pas equipada pensant en els més petits, per això si porteu gent menuda (deu anys) tindreu que ajudar-los una mica ja que no tenen alçada per arribar als ferros que flanquegen la paret.

Acompanyats de la pluja que ens va fer la guitza tot just acabant, la Laura va rebre la felicitació de tots i ens va deixar clar que els Txeiens de l'Agrupa estan molt forts.

Joaquim Ricarte 31-1-2004

A l'Ismael no li fa res passar per aquesta aresta tan aèria

Contemplant l'antic camí que pujava a Graus abans de fer la carretera

Aquí es veia fins i tot el pont
Comencen les dificultats finals que per la Laura ho seran més
Darrers problemes. Els últims metres no se han equipat pensant en els petits
La Laura surt a dalt de la via
Aquesta via ferrada té iuiu...i es que en arribant et trobes un cementiri!!!!
L'Anna li dona una abraçada de felicitació a la Laura
Mirador del Sant Crist d'Olvena. La família completa i la pluja que ens espatlla la foto
Més iuiu... Això es troba en una de les cases d'Olvena baixant de la ferrada
fins