Els passats 8 i 9 de maig, els Juvenils vam fer una excursió combinada de caiac i via ferrada, a la Serra del Montsec.
Un parell de mirades creuades, un parell de sàtires, Hi Hi!! Ha Ha!! Però la cosa no és broma, mitja hora tard arribaven alguns.
Vam arribar al punt de sortida i ens comuniquen que el grup que havia llogat els caiacs al matí, no podien tornar pel fort vent i van arribar dues hores tard. Mentre esperàvem vam fer pràctiques de "rappel" i de nocions bàsiques de caiac. Per a alguns era el seu primer "rappel". També per algunes va ser una sessió de perruqueria avançada de com tallar el cabell escalonat, a sobre del sostre d'un cotxe i la clienta penjada de la corda; bé Núria, l'important és que no va passar res, i ens servirà com a mesura preventiva en el futur; cal portar el cabell recollit.

Quan van arribar els caiacs eren les set de la tarda, molt més tard del que estava previst, aleshores vam haver de sacrificar l'excursió prevista al poble de Sant Urbà, destruït per una esllavissada.

Increïble, però cert. Com si d'experts en caiac es tractés, vam arribar a la zona d'acampada una hora abans del que estava previst, gaudint del paisatge i del vent a favor. Gràcies a les condicions meteorològiques que al final no han estat dolentes, tal com es preveia. Vàrem sopar i escalfar-nos al voltant de la foguera i ens va donar forces per desafiar l'"Esperit del Rusky", pilot rus mort en un accident d'aviació de la Guerra Civil, que està al fons del pantà, i vam fer navegació nocturna pel congost, certament tenebrós i esgarrifant l'Andrea , la Núria i altres que no paraven de veure i sentir com les agafava una mà que sortia de l'aigua, el Pep, el Bernat i el Santi dient "Rusky no et passis". Per cert, va ser una nit molt estelada i bastant freda. De tornada ens va servir de guia la llum del foc allunyada.

Ens vam aixecar, i quina va ser la nostre sorpresa? Durant la nit havia glaçat; vam encendre el foc per esmorzar i això ens aixecaria la moral per ficar-nos a l'aigua. Vam agafar els caiacs per trevessar tot el congost i arribar a la via ferrada. Durant la travessia s'ha anava sentint, que maco! quina passada!

Vam sortir caminant amb el Bernat al davant amb l'espasa a la mà obrint camí pel bosc fins el peu de la ferrada, que ens va portar a l'ermita de Sant Pere construïda en un penya-segat per on transcorre la via ferrada exclusivament oberta per els Juvenils; recorregut curt però abismal, una panoràmica increïble, una vall desconeguda; donava la sensació d'estar a la fi del món.

Decidim baixar pel torrent que ens va portar a un "rappel" de 45 metres i a alguns ens va posar els nervis a prova, però sincerament tothom va baixar molt bé. Prova superada!

De tornada als caiacs vam decidir parar a veure uns nius de voltor abandonats i sorpresos de la força i habilitat que tenen aquests aus per construir aquests nius amb pedres tant grosses. A l'arribar al campament vàrem recollir les tendes i vam carregar els caiacs i de sobte teníem una sensació de pena: se'ns estava acabant l'excursió, vam tornar amb el vent a favor que em d'agrair als Déus del vent.

Ha estat una excursió diferent a totes les altres, perquè ha sigut variada i amb un bon estat anímic.

Ismael Rodríguez
Maig 2004