El Torró


Això és tradició. El costumari d’en Joan Amades va ple de cançons i dites populars que fan referència a aquest dolç nadalenc.

Ara ve Nadal,
menjarem torrons,
i amb una guitarra,
cantarem cançons.

Estrictament parlant, per torró s’enten la massa obtinguda per la cocció de mel i sucres, amb o sense clara d’ou i albúmina (proteïna d’ou), amb la incorporació posterior i amassat de ametlles torrades, pelades o sense pelar. La mel pot esser substituïda per altres sucres en les seves diferents classes i derivats. 
Aporta al nostre cos nutrients essencials: proteïnes, vitamina E i algunes vitamines del complex B. El 75% dels àcids grassos que conté són insaturats, per això es considera beneficiós per la regulació del colesterol i la prevenció de malalties cardiovasculars.
De excel·lents propietats organolèptiques és també, gastronòmicament parlant, molt versàtil. Es pot consumir a qualsevol època de l’any en forma de dolç, no només al Nadal: bombons, galetes, snacks, en gelat o formant part d’alguna salsa.
Però no cal abusar d’ell, doncs és una veritable “bomba” calòrica. Un torró convencional pot arribar a tenir fins a  470 kcal per 100 gr.
També podem trobar altres tipus de postres nadalencs que, estrictament parlant, no son torrons, encara que tinguin un format i una composició similar: torró de xocolata, “guirlache”, amb fruites, licors i altres varietats. Cal no oblidar-nos del torró d’Agramunt, que en lloc de fer servir només ametlla, utilitza també l’avellana com a component d’aquest aliment. I segons els entesos no té res que envejar als de Xixona. Fem país.
Una mica d’història.  A la Grècia clàssica ja es preparava una pasterada feta per fruits secs (sobre tot ametlla) i mel, que servia als esportistes que feien l’Olimpíada com a aliment energètic. A les espanyes va estar introduït pels àrabs. Es diu que es va convocar un concurs per trobar un aliment especialment energètic que es conservara en bones condicions molt de temps, sense fer-se malbé i que fos fàcil de transportar. Altres fonts diuen que, per sobreviure a èpoques de penúria i fam, un artesà barceloní, el senyor Turró per més senyes, va elaborar per primer cop aquest aliment. Per altre banda, el cap de cuina del rey Felipe II va escriure el llibre “Conduchos de Navidad” a l’any 1584, on ja es parla del costum de menjar torró al Nadal.

A muntanya és un dolç a tenir molt en compte. Es tracta d’un aliment energèticament molt concentrat: pesa poc i es molt nutritiu. La varietat tova és més digerible que la dura, doncs l’ametlla, un fruit sec que, com tots, és difícil de pair pel seu alt contingut en greix i fibra, està triturada. Si l’aliment ja està prou “desestructurat”, afavorim el seu procés digestiu. No cal abusar si el prenem com a piscolabis, doncs podem tenir dificultats per pair-ho bé si hem de continuar la marxa. Si ho mengem després d’acabar la nostra activitat esportiva, cap problema. Això si, com que és un aliment molt concentrat, porta poca aigua, per la qual cosa cal hidratar-se molt bé quan el mengem.
Que vagi de gust !!

Àlex Pérez                                                                             
Dietista-Nutricionista