Explanada vora la pista del Portachuelo de Llanganuco utilitzada per alguns com a camp base avançat (4.300 m.). Al fons de la vall, el Huascarán.
Panoràmica de la morrena, camí d'aproximació al Camp I, que es troba tot just a l'inici de la glacera.
Cara Nord del Chopicalqui
NEVADO CHOPICALQUI (6.354 m.)
EL GERMÁ PETIT DELS CIMS HUASCARÁN
PER L'ARESTA S.O.  

El Chopicalqui és un dels cims de més de 6.000 m. més visitats de la Cordillera Blanca, gràcies a la seva relativa moderada dificultat. La ruta que analitzem és l'Aresta S.O. pujada per primera vegada per H.Hoerlin, E.Schneider, P.Borchers i E.Hein el 3 d'agost de 1932.

L'únic defecte (si és que en té cap aquest interessant cim) és que queda a l'ombra dels seus germans grans: el Nevado Huascarán Nord de 6.654 m. i el Nevado Huascarán Sud de 6.768 m., i això, ja se sap, sempre treu protagonisme.
Panoràmica del Huascarán Sud
 Cara Oest del Chopicalqui entre boires, arribant al Camp I
Mariano i Josep Emili en el Camp I (4.900 m.). S'aprecia tota la vall de l'aproximació
Panoràmica del grup dels Huandoy des del Camp I
Grup iniciant aproximació al Camp II
Cara Oest del Chopicalqui des del Camp I
Xavi, abans d'iniciar l'aproximació al Camp II
Panoràmica del grup dels Huandoy i del Chacraraju des del Camp I.
Panoràmica de l'Aresta S.O. des del Camp I
Mariano i Josep Emili iniciant l'aproximació al Campo II, al peu del Huascarán Sud

Aproximació: La farem per la carretera que surt de Huaraz, en direcció a Caraz, i finalment, seguint una carretera secundària, anirem cap al "Portachuelo de Llanganuco". Aquí ens trobarem amb l'agradable sorpresa d'haver de pagar peatge d'entrada al Parc Nacional del Huascarán (uns 20 € per persona l'any 1999). Pot servir de consol que l'entrada té validesa per tot un any, i, per tant, es pot aprofitar per tornar-hi més caps de setmana...

El camí comença en una corba molt tancada, a una alçada de 4.200 m., entre dues llargues pendents, sota el marge esquerre d'una morrena -tallada per la carretera- que forma un estret barranc amb la vessant Oest del Chopicalqui.

El camí ens porta suaument en uns 20 o 30 minuts a un lloc molt planer que antigament era utilitzat com Camp Base Avançat (C.B.A.) (4.300 m.).

 
Mariano iniciant aproximació al Camp II
Tram delicat pel "bombardeig" de runes de gel del veí Huascarán Sud
Josep Emili en plena ascensió al Camp II
  Mariano saltant una esquerda camí al Camp II

Ascensió al Camp I: Des d'aquest C.B.A., unes fites ens conduiran a la part alta de la morrena, el fil de la qual hem de seguir, sense arribar al final, per baixar més tard a la llengua glacial coberta de pedres, capçalera del barranc Yurac Uran. Després de creuar aquest barranc per tal de guanyar la següent morrena, i seguint el llom de la mateixa, ja per un camí més marcat, ens trobarem el Camp I (C-I) ó Camp Morrena a 4.900 m., enclavat sota una paret rocosa entre las glaceres del Chopicalqui i el Huscarán Sud. L'ascensió pot perllongar-se segons l'aclimatació i el pes de les motxilles que hem de portar, però podem calcular entre 4 i 5 hores.

Per aclimatar-nos millor i poder-nos recuperar, nosaltres vam decidir estar tot un dia al C-I, darrer lloc on es pot recollir aigua directament, sense necessitat de fondre neu, encara inexistent.
Mariano arribant al Camp II
Visió del primer tram sobre el Camp II
  Mariano i Josep Emili al costat del Camp II (5.600 m.)
Nevado Elola (5.666 m.), sota el que es troba el Camp II.
Ascensió al Camp II: Des del C-I de seguida començarem a pujar per suaus pendents de gel, que ens obliguen a col·locar-nos els grampons. Haurem de flanquejar el peu de la paret del Huascarán Sud, que és el lloc més perillós de tota l'ascensió pels "regalets" en forma de gel que ens envia el "germà gran". Una vegada dins la gelera anirem cap a l'esquerra, deixarem una successió de seracs, i pujarem en direcció a la punta secundària Nevado Elola (5.666 m.) per unes pendents de neu i sortejant esquerdes que trobarem de tant en tant, fins arribar sota un coll on és habitual muntar el Camp II (C-II) (5.600 m.).
La durada d'aquest recorregut pot calcular-se en 4-5 hores, sempre tenint en compte la nostre aclimatació i el pes transportat.
Mariano i Xavi pujant cap al cim. Al fons, els Huascarán.
Mariano i Xavi pujant cap al cim. Al fons, els Huascarán il·luminats pels primers rajos de sol.
  El Huascarán Nord
Josep Emili i Mariano pujant cap al cim
Mariano en un dels trams amb més pendent
Panoràmica dels Huandoy
Ascensió al Cim:
Anirem pujant per pendents de uns 50º tot just havent sortit del C-II per situar-nos sobre la pròpia aresta. Seguirem per ella sortejant diverses barreres de seracs (segons l'any es passen per la dreta o per l'esquerra). Nosaltres vam trobar a la part superior una barrera de seracs que passàrem pel seu extrem dret mitjançant un pas molt acrobàtic amb molta "timba".

Finalment vam arribar al pla sobre el que s'enfila el darrer tram de l'aresta amb un pas final que es la "guinda" del pastis: s'ha de sortejar l'enorme serac que forma el casc cimer per la seva dreta, saltant una rimaia i memoritzant acuradament el recorregut, ja que el descens és pel mateix camí. Segons les guies es triga unes 5 hores en recórrer aquest tram final, però nosaltres, degut a la quantitat de neu nova caiguda i al fet de no trobar traça oberta, vam trigar 8 hores aproximadament.
Xavi en plena ascensió
Mariano i Josep Emili vorejant seracs
Xavi al tram de l'aresta des d'on ja es veu el cim
Xavi puja el darrer tram abans del cim
Xavi al cim del Chopicalqui (6.354 m.)
Mariano esperant per reprendre el descens
Xavi en ràpel d'accés al Camp II
Mariano i Josep Emili descansant en el descens cap al Camp Base.
Panoràmica de Yungay i els Huascarán al fons
Material: Piolet, grampons, estaques (per preveure un més que possible ràpel al descens), tenda d'altura,...

Descens: Per la mateixa ruta d'ascens. Vam fer ràpels amb estaques en algun dels trams més compromesos a conseqüència de l'estat de la neu. Degut al desgast patit per les condicions de la neu, tornàrem a passar nit al C-II i a l'endemà vam baixar fins a la carretera del "Portachuelo de Llanganuco" ("baixadeta" de 1.400 m. de desnivell).

Ascensió efectuada del 20 al 24/7/99 per Josep Emili Ferrer, Marià Arroyo i Xavi Díez.

Bibliografia: La Cordillera Blanca de los Andes de Antonio Gómez Bohórquez/Juan
Dues fotografies del cim que demostren fins a quin punt pot canviar segons la neu caiguda. Aquesta fotografia correspon a una postal comprada a Huaraz
I aquesta es una fotografia del cim feta a la nostra expedició. Com es pot veure, totalment diferent