Un cap de setmana ben aprofitat

A la sortida de la SEAM del 19 i 20 de juliol vam tornar per segona vegada a la Vall Fosca. I per fi vam poder fer El Peguera, ja que l'any passat ho vam intentar però el temps no ens va deixar.

El dissabte, més o menys cap a la una del mig dia, arribàvem a la presa de Sallente, i, és clar, com bons muntanyencs que érem vam pujar en telefèric, (es que ens estalviàvem 200 metres de desnivell!) i vam començar a caminar fins la zona on havíem quedat per acampar, perquè el refugi estava pIe del tot.

El paisatge era preciós, els llacs estaven plens, d'un color blau intens, de vegades es veien les truites saltant... ah! també vam veure gent banyant-se en "boles", amb lo freda que estava...!!! Quan vam arribar eren les quatre i, és cIar, teníem pensat pujar al Peguera l'endemà, així que... vam decidir pujar un altre pic, el Pic d'en Vidal de 2.900 metres. Ho vam fer després de menjar, i com és normal, ens va costar molt pujar aquell terraplè tan dret amb l'estómac pIe... Va haver-hi un moment que la Laura no es va trobar bé, però ho va fotre tot fora i -Apa! Cap a munt!.

Vam arribar a les set de la tarda. Després d'haver estat una estoneta al cim (que per cert feia una miqueta de fresqueta -QUIN GUST!! Feia molt de temps que no tenia aquesta sensació!) vam tomar cap a baix, on estava la Sara que es trobava malament, tota encongida dins els seu sac, com un cuc.

Ja es feia de nit quan vam començar a sopar. A les deu van arribar el Toni i l'Ester -ells no van arribar a temps d'agafar el telefèric, pobrets...

Vam anar d'hora a dormir, els uns en tenda i els altres fent vivac, després de discutir a quina hora quedàvem per baixar cap els cotxes, perquè el Miguel i el Carlos se'n van anar a escalar el Peguera, i el Gustavo a obrir vies...Al final no vam quedar en res.

Al dia següent ens vam aixecar a les set, i cap a munt. Va ser una pujada suau i amb un paisatge molt "guapo", els llacs semblaven platges de la Costa Brava, i feien unes ganes de banyar-se!... Peròoo...no vam tenir d'això... mmm... per banyar-nos, estava massa freda pel dia que feia, ennuvolat i amb una mica de vent, així que els "macho-men" (Xema i Lluís) no es van atrevir.

Vam arribar a un quart d'onze al cim, després d'uns quants crits d'algunes de les dones, com jo o la Laura, als nostres respectius marits, la llàstima és que no van sortir al vídeo, el Lluís no va estar a l'aguait. Allà dalt feia molt de vent i feia fresqueta, així que vam estar poc temps gaudint de les precioses vistes. Començàvem a baixar a tres quart menys cinc d'onze, i més o menys a les dotze ja érem a les tendes. Mentre nosaltres baixàvem molta altra gent pujava, encara que no sé com cabrien dalt del cim, perquè no era molt còmode per estar-hi i no hi havia molt lloc per tanta gent.

Vam recollir-ho tot i vam marxar cap el telefèric, a veure si l'agafàvem a temps. Ens en vam anar sense el Miguel, el Carlos i el Gustavo, que van baixar més tard. Després de discrepar per on anàvem, si per la drecera o pel camí normal, vam decidir anar pel camí normal. Quan ja ens quedava poc per arribar al telefèric el vam veure com pujava a poc a poc, i vam començar a córrer per arribar a temps. El Xema es va avançar i va ser el primer en arribar...i sí, sí que ens van esperar... Uffff QUIN DESCANS!!! Es que ja teníem els peus fets "caldo" (al menys jo). Per dinar vam anar a un bar, i també a prendre'ns una cerveseta ben fresqueta, que ens l'havíem guanyat .A les vuit ja érem a casa... Un cap de setmana ben aprofitat.

Vanessa Moreno