La vista comença a ser excelent cap al Puigmal.
(Cresta Nuria-La Molina)

El diumenge, Josep Emili Ferrer i la Sara tenien classe d'esquí a La Molina. Aprofitant que pugen a esquiar el diumenge, varen pensar que podien aprofitar per donar un passeig/ascensió pels voltants. Es varen decidir pel cim del Pla de Pujalt, situat a la cresta que sortint de La Molina va cap al Sud. Es a dir, la cresta que queda a l'esquerra de la collada de Tossas quan anem cap a la Cerdanya.

Em vaig apuntar ràpidament al projecte i varem quedar a Nevà, un petit poblet on s'arriva des de Planolas i que està situat a 1.300 m. d'alçada. Com el cim que volem pujar, el Pla de Pujalt, te 2.050 m., el desnivell és de 750 metres. No està gens malament per començar a posar les cames a punt.

Darrera (i fort pendent) avans de arribar a la cresta
 

Es segueix la pista que surt del poble cap a l'esquerra, encara que nosaltres, una mica despistats vàrem anar per la dreta i això ens va soposar fer un petit volt. Aquesta pista no es deixa fins que quedem just sota la cresta. En el punt que es consideri oportú (ja no hi ha bosc i pot pujar-se per on es volgui) s'ascendeix per un fort pendent fins la carena. Quan som a dalt, amb una àmplia vista, s'arriba al cim seguint la cresta cap al Sud, que sembla que és molt a la vora, pero encara que haurem de caminar una mica.

Aquest tros es fa molt agradable de caminar perquè la vista cap a tot els cantons es sensacional, pero especialment cap al Puigmal.

Hem començat l' ascensió (tot un record) a les ¡12 del migdia!. No tenim pressa. El dia és excel·lent. L'únic problema és el vent, que bufa de valent i va anar augmentant a mida que guanyavem alçada.

Immens panorama. A l'esquerra el cim doble es el Pedraforca. Més a la dreta, la Serra del Cadí. A continuació (nevada) l'estació d'esquí de La Molina (cims del Puigllançada i Tossa d'Alp). La cresta baixa (bosc) fins la Collada de Toses (carretera Ribas de Fresser - Puigcerdà). Al fons es veuen molt nevats els cims de la Cerdanya. Des de la Collada de Toses, la cresta, en llarguíssim recorregut, acaba arribant al Puigmal. A la seva dreta es veuen els dos Torreneules. A la part inferior apareix el poble de Planoles.
Hem arribat a la cresta. El vent es molt fort

Aquests darrers dies de març s'ha produït un augment de les temperatures no gaire corrent: mínima de 5 graus sobre cero a Núria. La neu s' ha desfet a un ritme de deu centímetres diaris. La Molina subsisteix gràcies, una vegada més, als canons de neu. Més o menys l'aparença visual de les muntanyes és la que correspon a finals del mes de maig.

Mengem a dalt del cim però sense poder gaudir molt d'ell perquè el vent, que va ser molt fort durant l'ascensió va augmentar a nivells insoportables.

Ascensió efectuada per Josep Emili Ferrer, Sara Gómez, Vicenç i Joaquim Ricarte
24-març-2001

Tots quatre al cim. La vista es cap al Sud. Es veu sobre el cap de la Sara el Taga
Cim del Pla de Pujalt. La cresta porta fins La Molina que apareix nevada darrera el Josep Emili.