1.- RESUMEl Principat d'Andorra té delimitat el seu territori per carenes de muntanyes de gran alçada que formen la conca del riu Valira. D'aquestes serralades surten altres carenes i valls secundàries. La més important d'aquestes carenes per la seva longitud, uns 14 qm, baixa del cim de la Sarrera, al nord, fent frontera amb el País d'Oc, passa pels cims de l'Estanyó, Casamanya, Bony del Nere i pic de Padern per acabar, al Sud, damunt del poble de Les Escaldes. Aquesta carena separa les valls del riu Valira d'Ordino i la Vall de Riu.
El Casamanya el formen tres puntes, la Nord, la Central i la Sud. Tota la muntanya està formada per pedra calcària, el que li dona un to molt blanquinós en contrast en les altres muntanyes del voltant més rogenques o ennegrides. És espectacular veure una posta de sol des del peu d'aquesta muntanya, que a més, en trobar-se al mig del Principat, es pot admirar des de pràcticament tot Andorra. També des del cim, sobretot el sud, per la seva privilegiada situació, es pot dominar totes les valls, muntanyes i territori andorrà.
Excursió molt senzilla, encara que pot esdevenir molt pesada, si volem pujar amb presses al cim. Camí molt marcat, per carena, factible en cas de boira, si bé no val la pena pujar-hi si perdem el més interessant que són les seves vistes.
2.- ACCÉS PER CARRETERA
Amb automòbil ens hem de dirigir a Andorra. Pel nord, hi ha una carretera que surt a la dreta un cop travessat el poble de Canillo i que du al coll d'Ordino. Pel sud, s'ha de pujar cap al poble d'Ordino. Només entrar en aquest darrer poble veurem dues rotondes que venen seguides; a la segona, hi ha un trencant a la dreta que també porta al coll d'Ordino.
La carretera és la CS-240 i el coll, l'aparcament del automòbil i la sortida cap el cim es troben en el quilòmetre 8,9 d'aquesta carretera. És fàcil de reconèixer aquest coll, doncs a la dreta pujant des del poble d'Ordino hi ha uns grans i planers prats. A la mateixa carretera hem de deixar el vehicle. Compte a l'hivern, que l'accés per carretera des
d' Ordino sol estar tallat.
3.- RECORREGUT
La excursió segueix gairebé tota l'estona una carena, primer per entre bosc hi després per un llom pelat majoritàriament amb herba de prat. La direcció sempre és nord i no presenta cap mena de dificultat fins i tot en cas de boira. El camí està molt marcat i fressat per la gran quantitat de turistes, marxaires, gossos, etc. que hi pugen.
0 minuts.- Coll d'Ordino 1.980 metres. Des de mateix coll, a ma esquerra si venim del poble d'Ordino, hi ha un camí molt marcat que després de fer uns 15 metres direcció llevant, enfila fort cap el nord durant 6-7 minuts, per després planejar per sota carena. Anem per entre bosc de pi recobert en ses branques per líquens i acompanyats també per herba de prat, ginebres, flors de muntanya a la primavera i acònits a l'estiu. Anem seguint marques rodones de pintura groga.
La baixada la farem pel mateix camí amb gairebé una hora.
4.- HORARI
Tal com s'ha vist, el recorregut de pujada no arriba a les dues hores i la baixada es pot fer en menys d'una hora.
5.- DESNIVELL
El desnivell total de l'excursió és de 760 metres de pujada i 760 de baixada.
6.- ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L'ASCENSIÓ
Aquesta ruta es pot fer a peu tot l'any, llevat dels mesos d'hivern, on la neu hi és present. Aquesta neu habitualment sol estar molt ventada i glaçada, en les parts altes, i per això pot obligar a dur crampons. Cim apte per pujar-hi amb esquís i no pas aconsellable amb raquetes. Recomanem fer l'excursió els mesos de Maig i Juny, especialment aquest darrer, degut a la bonica floració que es produeix de tot tipus de flor de muntanya. Les pulsàtiles, gencianes, pastorelles, prímules, etc. juntament amb la bruguerola i els acònits, planta dominant a les parts baixes de la carena, donen una coloració molt bonica a aquesta muntanya.
7.- PUNTS D'INTERÉS
Recorregut: A més del que ja s'ha dit respecte la vegetació, podem destacar que des de la sortida del bosc tindrem unes grans vistes sobre pràcticament totes les valls i muntanyes del Principat. De bestiar difícilment en podem veure, els talps dels prats solen estar amagats i no es veuen marques o rastres d'altres tipus d'animals propis de la regió com els isards.
A darrers de l'estiu i a la tardor, poden haver-hi ramats de bestiar domèstic, especialment bens i cavalls. Pel cel, a part d'ocells con l'alosa i algun corb, també podem veure voltors i aligots. La vista des del cim, possiblement la millor d'Andorra, és un dels més importants actius d'aquesta atractiva excursió.
Una mirada ràpida de llevant a nord, ens permetrà contemplar grans cims com la Tossa Plana, l'Alt de Griu, els Negres d'Envalira, el Puigpedròs, els pics de Fontnegra a l'Ariege o l'esvelt Ascobes. Davant mateix, la vall del Valira amb les estacions d'esquí de Grau Roig i Soldeu-el Tarter.Cap al Nord, els Xuclar, Meners, l'Estanyó, Sarrera, Tristaina, cercle d'Arcalís, Pica d'Estats i Montcalm són els cims més importants. Sota nostre les valls d'Angonella i d'Ordino.
A ponent distingim fàcilment al fons les Maladetes i la serralada Alpina dels Pallars, més a prop tenim cims com la Comapedrosa, la Roca Entrevessada o el Pla de l'Estany i les pistes d'Arinsal i Pal.
I acabant de donar el tom, cap el sud tindrem a tocar el poble d'Ordino i el cim de Carroi, i més allunyats el cim de l'Orri, el Salòria, la vall d'Envalira, les pistes de la Rabassa, la vall de Claror i les muntanyes de Sirvent, entre moltes altres que podrem distingir perfectament.
8.-CLIMA I VEGETACIÓ
El clima és alpí. A l'hivern la neu cobreix tota la muntanya, malgrat que la carena per on passarem sol tenir poc gruix de neu. Aquesta sol estar glaçada, per efecte del vent, però, l'orientació sud de la carena, també fa que amb bons dies, aquesta es fongui ràpidament.Així pel bon temps, pots arreplegar dies de sol i sense vent, en que pots passar molta calor i per contra, dies rúfols, de pluja, boira i humitat en que, degut a l'alçada, podem passar molta fresca. Un aspecte dominant és el vent, que sol bufar amb intensitat en aquesta zona. Les glaçades o nevades es poden produir fins ben entrada la primavera. A l'estiu son freqüents les tronades i tempestes.
La vegetació està composta també de flors, plantes i arbres d'alta muntanya i de clima alpí i sub-alpí, tal com ja s'ha dit.
9.- EQUIPAMENT
Motxilla, barret, ulleres, crema solar i roba d'abric, llevat al pic de l'estiu. Cal dur roba protectora del vent. L'excursió, a primavera, un cop s'enretira la neu, a l'estiu i tardor, es pot fer perfectament en wambes. A l'hivern calen botes i és aconsellable dur material com esquís. També recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes.Es aconsellable dur aigua, doncs no en trobarem en tot el camí.
Socis 1715-1716-1717