La serralada del Moixeró és un llarg cordal d'entre 2.000 i 2.260 metres, orientada d'est a oest, que separa les conques del riu Segre, a la Cerdanya, amb suaus pendents d'herba de prat i bosc, i les del riu Llobregat, al Berguedà, amb forts espadats i complicat pas. Aquesta serra fa d'enllaç entre les del Cadí a ponent i la de la Tossa-Puigllençada a llevant, de les que morfològicament no té pas res a veure.La serra està formada per calcàries devòniques que dominen els cims, llicorelles carboníferes i un tipus de pedra molt singular que només es troba a la cara sud d'aquesta regió i que s'anomena Riolita. Aquesta pedra dita també Pedra de Grèixer, es un compost de roca efusiva, moderna, granítica i molt fàcil de distingir doncs presenta colors clars, rogencs, verdosos, blancs i groguencs.
Aquesta muntanya té diverses puntes, la més alta la de Penyes Altes amb 2.260 metres i situada al centre de la serralada. Nosaltres visitarem el pic de Moixeró, al extrem oest, i això ens permetrà dominar la veïna serra de la Moixa i tot aquesta regió de ponent.
Vistes espectaculars al cim, vegetació molt variada en tot el recorregut, indrets força feréstecs, facilitat de veure animals com l'isard i una morfologia singular, configuren els trets més importants d'aquesta excursió que farem pels paratges més solitaris del Parc Natural del Cadí-Moixeró.
2.- ACCÉS PER CARRETERA
Amb automòbil ens hem de dirigir al poble de Bagà. Des del sud s'hi pot anar per Manresa, Berga i Guardiola de Berguedà. Hem de travessar tot el poble de Bagà i a la sortida hem de prendre una carretera que du a "Coll de Pal" i "Grèixer".A 4,5 qm. de Bagà, aquesta carretera fa un revolt a la dreta i té dos indicadors que assenyalen la direcció de "Bagà", des on venim, i "Coll de Pal". Aquí també hi ha a l'esquerra una gran explanada, un rierol que travessa la carretera per sota i una pista que, en forta pujada, duu a Grèixer.
En aquesta explanada deixarem el vehicle, doncs malgrat que la pista és apta per automòbils, més amunt una cadena barra al pas.
3.- RECORREGUT
Aquesta ascensió, un pel dura, la farem per la cara sud des del poblet de Grèixer. La muntanya per aquest vessant és espectacular i només té un únic pas, per on pujarem. S'anomena Canal de la Serp i és una mena de torrentera, molt dreta, amb vegetació, que a l'alçada de 1.900 metres, naix al peu de la paret del cim de Penyes Altes. Aquí sortirem de flanc, cap a ponent, per un indret de gran bellesa, per tal d'anar a cercar una carena que, en direcció oest, ens durà fins el cim.Les referències i horaris, sense comptar parades, més importants són:
0 minuts. Aparcament. (975 m). Pugem per la pista direcció nord, cap a Grèixer, per entre pollancres, saulers, sauquérs, cirerers, alguna noguera, pomera, boixos i arç blanc. Tenim marques de G.R. (vermelles i blanques).
La baixada es farà pel mateix camí, remuntant els 100 metres de desnivell del cim del pla del Moixeró, amb un temps total aproximat de dues hores.
4.- HORARI
La pujada es pot fer en 2 hores i ¾ i la baixada gaire bé en dues hores.
5.- DESNIVELL
El desnivell total de l'excursió és de 1.300 metres de pujada i altres 1.300 de baixada.
6.- ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L'ASCENSIÓ
Tractant-se d'un cim de cara sud, molt encaixonat a la part de la canal, amb terreny de pedra calcària,
és aconsellable fer l'ascensió quan encara no fa calor. Així, qualsevol època de l'any és bona llevat al
pic de l'estiu. Als mesos d'hivern sol nevar a les parts altes i això pot presentar algun problema,
especialment a la carena, on la neu queda glaçada.
7.- PUNTS D'INTERÉS
Recorregut: Al llarg de l'excursió hem d'estar atents a la possibilitat de veure cabirols, isards, aligots o voltors. També podem veure rastres de senglars. A les parts baixes no podem passar per alt la morfologia, amb grans pedregams de Riolita, tal com ja s'ha dit.Des del cim la vista és extraordinària, a llevant tenim la gran muntanya calcària de les Penyes Altes que mig tapen la Tosa d'Alp, però veurem perfectament el Puigllançada.
Al sud, ben lluny, veurem serralades com la del Montseny o Montserrat. Ja més a prop l'embassament de la Baells, les muntanyes de la serra d'Ensija. Sota nostre Grèixer, Baga i l'autopista del mal anomenat túnel del Cadí.Cara a ponent tenim el Pedraforca, la serra Moixa i el Cadí. Més allunyat es veu la serra del Port de Compte. Sota nostre la vall de Gisclareny.
Al nord tota la Cerdanya amb els seus emblemàtics cims, des de Andorra fins el Capcir, amb muntanyes com la Tossa Plana, el Puigpedrós o el cim de Coll Roig. Als nostres peus totes les poblacions de la baixa Cerdanya.
8.-CLIMA I VEGETACIÓ
El clima en aquesta banda sud és mediterrani, encara que a la banda nord i a les parts altes, ja es alpí. La vegetació, tal com s'ha descrit, també és mediterrània a les bandes baixes i europea central a les altes i cara nord. A l'estiu s'hi poden desenvolupar tempestes i tronades i a l'hivern pot fer molt de fred. Les parts altes estan molt ventades.
9.- EQUIPAMENT
La excursió pot presentar problemes d'orientació i cal estar molt atents en seguir les fites, sobretot en la part mitja, abans d'entrar en la Canal de la Serp i de baixada pel Clot de Moixeró. Compte en aquest indret, si hi ha boira. No és pas recomanable fer la excursió amb wambes. A l'estiu tindrem molta calor i a l'hivern cal anar abrigat. És bo dur motxilla, gorra o barret, ulleres i roba d'abric, especialment per defensar-nos del vent que sol bufar a la carena.
No trobarem aigua pel camí, llevat de la sortida, en el poble de Grèixer, per això es aconsellable dur-ne.
Socis 1715-1716-1717