1.- RESUM

Interessant i senzilla excursió a un dels miradors més significatius de la vessant sud del Montseny, si bé la caminada és un pel llarga i feixuga, sobretot si es té en compte que el 80% de la marxa es fa per pista forestal. Aquest cim està envoltat de pistes i els antics camins han desaparegut per manca d'ús. El Samont, juntament amb el Sui (1.322 m) i la Roca Roja (1.281 m), és un dels tres cims, - el més allevantat - que configuren una serralada que es despenja, en direcció NO-SE, del Pla de la Calma fins a les planes del Vallès baixant per la serra dels Palestrins. Aquesta serra mor a l'alçada de Cànoves i està envoltada al nord i llevant per la Tordera i al sud i Ponent per diverses torrenteres que duent les aigües als rius Mogent i Besós. L'excursió permet gaudir d'una esplèndida vista des del cim, així com d'una interessant visita a l'Ermita de Sant Elies. Vegetació típica mediterrània i grans boscos d'alzinar.

2.- ACCÉS PER CARRETERA
Amb automòbil ens hem de dirigir fins a Granollers i d'aquí agafar la Nacional, direcció Girona. Passarem la vila de Cardedeu i en arribar a la de Llinars, dins del poble, en un semàfor, agafarem una carretera que surt a l'esquerra i que duu a Cànoves, La Garriga i Sant Pere de Vilamajor. En 3 qm. arribarem a Sant Antoni de Vilamajor i dins del poble agafarem un trencant, a la dreta, que du a Sant Pere. Tots aquests indrets estan indicats. En 1 qm. estarem a Sant Pere i just abans d'entrar al nucli urbà, veurem una indicació que diu Sant Elies, Santa Susanna i Restaurant Pau Nadal. Prenem aquesta indicació i enfilem recta l'avinguda de Sant Elies. A 500 metres el carrer s'acaba i esdevé pista forestal. La seguim en direcció nord uns 500 metres, deixant alguna casa i una pista secundària a la dreta, fins arribar a una sitja (dreta) una casa (esquerra) i un pal indicador que diu "Camí particular". Seguim de dret i des d'aquest punt fem uns 100 metres més fins un nou trencant. Aquí deixem la pista que segueix recta i agafem la de la dreta que fa un petit pujant (50 metres) i gira a l'esquerra, just quan enllaça amb un altre pista que ve de la nostre dreta. Seguim aquesta nova pista uns 300 metres tots rectes, deixem en aquest tram una casa i una pista a l'esquerra, i arribem a un altre trencant on deixem el vehicle. Aquest trencant té una pista que segueix de dret, un altre planera que surt cap a la dreta i una tercera en mig de les dues, que fa revolt a la dreta i lleugera pujada. Per aquesta darrera pista sortirem caminant.

3.- RECORREGUT
La nostre excursió segueix diverses pistes majoritàriament en direcció nord, per tal d'anar al Turó de Sant Elies. D'aquí, en direcció nord, baixarem al coll del mateix nom i també per pista, fent algun revolt pujarem al coll de la Moixa. Des d'aquest coll anirem per carena, ara en direcció NO., fins el Turó del Pou Prat i el Samont o Turó del Pi Novell. Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:

0 minuts.- Aparcament (330 m) Sortim per la pista esmentada fent el revolt cap a la dreta i tot seguit un altre a l'esquerra. També a l'esquerra deixem una bassa i seguim per la planera pista. Ens acompanyen alzines i algun pi. Hi ha matolls de bruc blanc, artemisa i ginebres. Per l'aire, una línia elèctrica sostinguda per pals de ferro, ens farà costat fins a una carretera.

20 minuts.- Trencants (410 m.) Deixem una pista forestal secundària i planera, a la nostra dreta. La nostre pista, ara en pujada, tot seguit fa un revolt i deixa una altre pista també planera a l'esquerra. Més amunt comencem a trobar restes d'asfalt en la nostra.

30 minuts.- Carretera (495 m) La nostra pista arriba a una carretera que ens travessa. Nosaltres la seguim en forta pujada cap a l'esquerra. Ens oblidem d'una carretera que tenim al davant i també de la que baixa cap a la dreta. Just aquí deixem els pals elèctrics, però recordem-los, cara a la tornada, per saber on hem de trencar.

35 minuts. Trencant. Hem fet uns 200 metres d'asfalt i quan la carretera gira a la dreta, de la nostra esquerra, surt una pista planera que seguirem per entre bosc d'alzines.

40 minuts. Can Planell (580 m) Casa de pagès que resta a la nostra dreta. Seguim la pista que ara fent algun revolt comença a enlairar-se. També més amunt deixa una pista secundària a la dreta.

1 hora i 5 minuts.- Cruïlla. (780 m) La pista es divideix en dos. Nosaltres agafem la de la dreta. Cal indicar que just abans de l'esmentada cruïlla i a la nostra esquerra sota de la carretera hi ha una font. Seguim la nova pista en pujada

1 hora i 15 minuts.- Trencant (820 m) En un revolt que fa la pista cap a l'esquerra, trobem una nova pista, a l'esquerra, que s'enfila fort per un llom i entre bosc. Per aquesta seguirem, deixant la pista per on anàvem que, ara en baixada, marxa cap a la riera de Vallmanya. Seguim aquesta nova pista que de seguit surt del bosc i fent revolts va guanyant alçada.

1 hora i 35 minuts.- Nou trencant (965 m) De la nostra dreta surt una pista secundària que baixa. La nostra segueix en pujada per arribar uns metres més amunt a una cadena. En aquest indret una nova pista secundària marxa cap a l'esquerra. Nosaltres travessem la cadena i anem cap a l'Ermita.

1 hora i 40 minuts.- Ermita de Sant Elies (999 m) En mig d'un pla i al costat del Turó del mateix nom. És senzilla, petita, de nau molt baixa, amb un peu de gall a la paret de llevant i documentada des del 1.570. Sortim pel darrera de l'ermita, en baixada per un bosquet d'alzines fins el coll de Sant Elies (-50 m), on trobarem una nova pista que agafarem cap a l'esquerra. Aquesta pista ressegueix tot el relleu de la muntanya en direcció NO i ho fa de manera planera, fins que troba una nova pista que en pujada i fent revolts s'enfila cap a el Mas de Les Planes de Can Cortés

2 hores i 10 minuts.- Les Planes de Can Cortés. (990 m). De fet pel mas no s'hi passa. El deixem proper, a la nostra esquerra. La pista de seguit fa un revolt, pren direcció NE i se'n va cap a la carena.

2 hores i 25 minuts. Coll de la Moixa (1.070 m) Arribats a la carena deixem la pista i resseguim aquesta carena cap el NO. Seguim per un petit corriol cap al Turó del Pou Prat.

2 hores i 30 minuts. Turó del Pou Prat (1.155 m) Seguim la carena planera fins el peu del Samont i enfilem la darrera pujada al cim.

2 hores i 45 minuts. Cim del Samont o del Pi Novell. (1.272 m.) Planer, molt ampla, amb herba de prat i un vèrtex geodèsic. Bones vistes en totes direccions.

La baixada la farem pel mateix camí, tornant a remuntar el Turó de Sant Elies.

4.- HORARI
Tot el recorregut el farem, sense comptar parades, en 2 hores i 3/4. La baixada la podem fer en 1 hora i 1/2.

5.- DESNIVELL
El desnivell acumulat de tota l’excursió és de 1.040 metres, tant de pujada com de baixada.

6.- ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L'ASCENSIÓ
Aquesta ruta es pot fer tot l’any, encara que recomanem fer-la a l'hivern, doncs ja en primavera o a començaments de tardor hi fa molta calor. A l'estiu l'excursió pot ser molt penosa, malgrat que bona part va per entre bosc. En el mesos de més fred, és molt difícil trobar-hi neu, encara que pot fer fred i sobretot molt vent a la carena.

7.- PUNTS D'INTERÉS
Cal dir que una part de la ruta passa pel parc natural del Montseny i les seves rodalies. Aquest reclam envers la natura, podeu oblidar-lo. L'excursió en aquest sentit comporta fresa, xivarri, brutícia, motos, quads, 4x4 a tota merda, turismes, caçera i tot el que vagi en contra de la natura que us podeu imaginar. Amb aquest panorama, difícilment veureu cap mena de bestiar, encara que es poden trobar algun rastre d'esquirols, senglars o guineus. Malgrat això i apart del que s'ha explicat respecte la vegetació i l'ermita de Sant Elies, les vistes des del cim són un punt força interessant, de manera que cap llevant tindrem als peus tota la vall de la Tordera, el poble del Montseny i les muntanyes del Turó de l'Home, les Agudes o el Matagalls, aquest ja més al nord, on també podem distingir molts del cims dels Pirineus Orientals. La banda sud està dominada per les serralades litorals, com el Montnegre, el Corredor, amb el Burriac, Collcerola o l'Ordal. Les dues comarques del Vallés les tenim sota nostre, mentre que cap a Ponent podem distingir serralades com Sant Llorenç, Montserrat, el Bertí, els Rasos o Ensija, i naturalment la nostre carena que porta cap el Sui i a la Calma.

8.-CLIMA I VEGETACIÓ
El clima i la vegetació és típica de la Mediterrània. A les parts baixes hi dominen els alzinars, a la carena, la vegetació és minsa, composta de matolls i herba de prat. El clima a les parts baixes és molt atemperat i a l'estiu la calor pot ser angoixant. A l'hivern, sol fer vent i en dies de pluja, boira i humitat el fred és pot fer sentir a les carenes. A l'estiu poden haver-hi tronades i tempestes.

9.- EQUIPAMENT
• Motxilla, gorra o barret, ulleres i crema solar tot l'any. A l'hivern cal dur roba d'abric. També cal dur preventivament roba protectora del vent. L'excursió es pot fer amb calçat tou, doncs tot el recorregut va per camí o per pista . També recomanem dur una màquina de retratar i uns llargavistes.
• En el recorregut sols trobarem una font i amagada, per això recomanem dur aigua.

Socis 1715-1716-1717