EXCURSIÓ A SANT JERONI (1.236 METRES) - SERRA DE MONTSERRAT
Resum Accés Recorregut Horari Desnivell Època Punts d'interés Clima i Vegetació Equipament
1.- RESUM

El cim de Sant Jeroni és el punt més alt de la muntanya de Montserrat. Pic molt emblemàtic, és també un dels principals miradors, per no dir el més important, de tot Catalunya. La seva alçada i la seva ubicació (es troba gaire bé al centre del Principat) li permeten tenir en dies clars una vista extraordinària, que fins i tot, en dies molts especials, arriba fins al Puigmajor a l'Illa de Mallorca.

La muntanya té diversos accessos, el més conegut, senzill i còmode pels turistes, és el que fa pelegrinatge des d'el Monestir per Sant Joan. Nosaltres hem escollit un altre ruta força més interessant i no gaire més llarga, que permet pujar-hi per la cara sud, per entre terreny de conglomerat calcari i un magnífic bosc de caire mediterrani.

El camí per on muntarem, anomenat del Bassal del Gat o dels Francesos, doncs ells l'eixamplaren al voltant de 1810 quan la Guerra del Francès per tal de pujar-hi bateries, no és pas gota costerut, té alguna curta i forta pujada com també algun troç planer, és estret, té algunes clarianes, però en general és molt emboscat.

Prop del cim també podrem admirar dos magnífics boix grèvols (arbre molt protegit) i un teix (arbre pràcticament extingit al nostre país) tots tres arrenglerats en unes restes d'edificacions.

2.- ACCÉS PER CARRETERA

Amb automòbil ens hem de dirigir des de Barcelona cap Igualada per la N-II. Si venim de Lleida haurem de sortir per canviar de direcció a Esparreguera. Agafarem la sortida n° 575 que està anunciada com a via de Serveis i Collbató. Un cop sortim prendrem la carretera que circula paral·lela a l'autovia i després de 450 metres i de passar 3 restaurants i unes cases, just després d'una entrada a aquesta autovia a l'esquerra, girarem a la dreta per entrar a la urbanització de "Bruc Residencial".

Pujarem pel carrer asfaltat (Avinguda Moreneta) i als 50 metres, agafarem el carrer de l'esquerra (Avinguda Can Jorba) fins el final, quan el carrer topa amb un bosc. Allí girarem pel carrer de la dreta per anar a "La Vinya Nova". Tot seguit deixarem l'asfalt per entrar a una pista de terra, que en 1,5 quilòmetres ens dura a aquesta casa restaurant (hi ha força indicadors d'aquest indret).

Tal com arribem a la casa, agafarem una pista a l'esquerra. A 150 metres en deixarem un altre a l'esquerra, entrarem al bosc, passarem un camp d'oliveres a les dues bandes, tornarem a entrar al bosc i tot seguit passarem un altre petit camp d'oliveres a l'esquerra. En 200 metres més arribarem a un petit aparcament per quatre o cinc autos. En total 850 metres des de "La Vinya Nova". D'aquí, a la dreta, surt un ample camí no apte per vehicles.

3.- RECORREGUT

A banda i banda del camí hi ha dos pins que tenen unes marques rogenques que ens acompanyaran, a estones barrejades amb altres de color groc, fins pràcticament el cim.
Això fa que el camí no tingui cap mena d'entrebanc, desorientació o pèrdua, de totes maneres les referències més importants son les següents:

0 minuts.- 480 metres. Seguim el camí en direcció sud, en principi força ample, però de seguida s'estreny i s'apropa a una torrentera sense nom que resta a la nostre esquerra.
De sobte el camí gira a la dreta i s'enfíla allunyant-se del torrent. Aquí a l'esquerra, travessant el torrent hi ha un camí en marques grogues que duu a Can Jorba.

La vegetació en aquest tram esta composta majoritàriament de pi, alzina i arboç. Sovinteja el marfull, el matabou, el bruc i el garric, sense oblidar matolls com el romaní, l'arítjol, l'argelaga, l'esparreguera i el galzeran.

30 minuts. Travessem un petit torrent per entre bosc espès i es comença a veure boix i sabina. També alguna falguera.

40 minuts. Coll de Mosset, 810 metres, entre les agulles "ajaguda" i "el jardí" i la carena de la Miranda del Plecs, per on després hi passarem. Uns 15 metres abans de l'ample coll, el camí es divideix en dos, el nostre que gira a la dreta i pren direcció llevant i el que arriba fins el mateix coll i tot seguit, amb marques blanques, s'endinsa cap el nord, per tal d'anar a cercar el coll del Migdia.

Es mantenen els senyals de pintura rogenca, un pel ataronjada, i la direcció va variant pels revolts que fa el camí i l'orografia del terreny. Els pins comencen a flaquejar.

50 minuts.- Carena de la Miranda dels Plecs, 895 metres. El camí arriba a la carena que a estones seguirem i a estones deixarem un pel per sobre nostre. Bones vistes sobre les agulles dels "Plecs de Llibres" i el "Montgrós" a la nostre esquerra separades de la nostre carena pel torrent del Migdia. A la nostre dreta resta el torrent dels Bugaders. És molt prudent, en aquest punt, girar-se i fer un retrat visual per tal d'encertar el camí a la tornada.

1 hora.- Trencall a la dreta. 995 metres. D'aquí surt un camí que baixant cap al torrent dels Bugaders, duu a la carena immediata, anomenada de les Sajolides. Hi ha un rètol, al terra, de color vermell, d'amunt de la pedra, que indica "Sajo". Es comencen a veure marques grogues.
1 hora 10 minuts. 1.070 metres. Camí a l'esquerra que hem de deixar. No té cap marca.
1 hora 20 minuts. Creuament de camins al mig d'una carena secundària. El de davant i en baixada, duu al camí de Sant Joan a Sant Jeroni i té marques blaves i grogues. El de la dreta, amb marques blaves, duu a unes agulles i el nostre, a l'esquerra, recupera les marques taronges. Convé tornar a fer un retrat visual cara la tornada.

1 hora 25 minuts. 1.160 metres. Enllaç amb el camí de Sant Joan a Sant Geroni. Aquest camí és ample i està emporlanat. Caravanes de turistes i pelegrins. També convé fer un retrat visual per no errar al tornar. Uns metres més amunt trobarem en un pla i amb restes d'edificacions els grèvols i teix tots arrenglerats. Aquí començarem a pujar els penosos 237 graons de ciment que ens duran fins el cim.

1 hora 30 minuts. Cim de Sant Jeroni. 1.236 metres. Cim amb dos puntes separades uns 10 metres per un petit coll, on una alzina i un grèvol hi conviuen. El cim de l'esquerra disposa de vèrtex geodèsic i de pluviòmetre, el de la dreta per on arribem, d'una taula d'orientació i un ampli mirador de disseny.
La baixada es farà pel mateix camí.


4.- HORARI
Fer l'ascensió comporta una hora i mitja de pujada. La baixada es pot fer en una hora.

5.- DESNIVELL
El desnivell total de l'excursió és de 750 metres de pujada i altres 750 de baixada.

6.- ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L'ASCENSIÓ
Qualsevol època de l'any és bona per ascendir per aquesta ruta, encara que no és pas recomanable al pic de l'estiu, per la forta calor que podem passar. Als mesos d'hivern, alguna esporàdica vegada sol nevar, però es neu que dura hores. Alta humitat.

7.- PUNTS D'INTERÉS

Recorregut:
A banda del que ja s'ha explicat, un dels punts de més interès, sobretot si tenim sort amb el dia, es l'extraordinària vista que tindrem des del cim i que resumint serà la següent:
Al sud podem distingir des de la serralada del Montmell fins els Ports de Tortosa-Beseit. Al fons el mar i molts pocs dies a l'any i sempre en extraordinària visibilitat, el Puigmajor de Mallorca.
A ponent la serralada del Montsant i la del Montsec (Pallars). En segon terme es distingeix el Turbó i el Cotiella i encara més enllà, es pot reconèixer el Mont Perdut. Davant mateix tot l'Anoia i el Baix Llobregat. Es reconeixen molt fàcilment tots els seus pobles.
Tota la banda nord l'ocupen les muntanyes pirinenques, des de les Maladetes fins el Canigó. Entre elles el Port de Compte, la Pica d'Estats, el Cadí, Pedraforca, Moixeró, Tossa d'Alp, Puigmal i altres tantes més. Sota nostre els espadats de les parets de Sant Jeroni i dels Diables i més enllà, tots els pobles del Berguedà i del Bages, amb tot el curs del riu Llobregat als nostres peus.
A llevant com a més importants tenim Sant Llorenç de Munt, Montseny, el Corredor, el Montnegre o el Tibidabo. En primer pla i per sota l'ermita de Sant Jeroni.

8.-CLIMA I VEGETACIÓ
El clima és mediterrani. A l'estiu s'hi poden desenvolupar tempestes i tronades. La vegetació, tal com s'ha descrit, també és mediterrània. Difícilment podrem veure bestiar, llevat d'algun insecte o ocell.
9.- EQUIPAMENT
L'excursió no presenta cap dificultat, fins i tot es pot fer amb wambes, no més cal tenir compte en l'orientació, al baixar, en els tres punts que s'han descrit. A l'estiu tindrem molta calor i a l'hivern cal anar abrigat. És bo dur motxilla, gorra o barret i ulleres.
No trobarem aigua pel camí, per això es aconsellable dur-ne.

Socis 1715-1716-1717
Resum Accés Recorregut Horari Desnivell Època Punts d'interés Clima i Vegetació Equipament