ASCENSIÓ A LA TOSSA DE SIRVENT (2.750 m.)
PER LA VALL DE PERAFITA-CLAROR
Resum Accés Recorregut Horari Desnivell Època Punts d'interés Clima i Vegetació Equipament
1.- RESUM

La serra de Sirvent és un llarg cordó de muntanyes que fan frontera entre Andorra i l'Alt Urgell i la Cerdanya. De ponent a llevant, la formen els cims de la Tossa de Sirvent o Pic de la Raconada de la Maiana , els Estanyons o Tossa de la Caülla ( 2.835 m ), el Tossal Bovinar ( 2.842 m ), el Pic de Sirvent ( 2.869 m ) i la Tossa Plana de Lles ( 2.905 m ).

La nostra excursió visita el cim més baix d'aquesta serra, però també el més occidental. Això li permet gaudir d'una gran vista sobre el cercle dels llacs de la Pera , i a més el recorregut passa pel camí de Perafita, pas natural entre Les Escaldes, a Andorra, i Arànser, a l'Alt Urgell, i camí, anys enrera, molt transitat pel comerç i també pels estraperlistes.

Recorrerem un tros de la vall del riu Madriu, també anys enrera una de les més industrials i transitada de les Valls d'Andorra, i avui, l'única vall de relleu de tot el Principat, on encara no hi ha cap carretera. Així, la Madriu , ha passat a ser una de les més oblidades i solitària. També seguirem la vall de Perafita, prou feréstega i també solitària, per tal d'arribar a un petit cim de grans vistes i forts espadats en la seva cara nord.

Excursió molt interessant i bonica, un pel dura pel seu desnivell i un feixuc empedrat que trinxa els peus, sobretot de baixada, ambient de solitud, per un terreny granític, de formologia glacial, amb gran vegetació a les parts baixes i extensos prats amb força aigua a les parts mitges.

2.- ACCÉS PER CARRETERA
Amb automòbil ens hem de dirigir a Andorra. Si entrem per La Seu d'Urgell, hem de travessar el poble de Les Escaldes per la seva variant de llevant que s'agafa a Sta. Coloma. La carretera fa un fort pujant i gairebé superat el poble, que resta sota nostre a l'esquerra, hi ha una mena de canvi de rasant i un trencant a la nostre dreta que duu a Engolasters, La Comella , Espanya i ruta turística.

Si venim d'Encamp, hem d'agafar l'esmentada variant just abans d'entrar a Les Escaldes (ens desviem cap a la nostre esquerra). Fem uns 400 metres de pujada i arribarem al trencat indicat.

Prendrem aquesta carretera (CS-200) i un cop fets 1,6 qm. arribarem a un altre trencant. La carretera de l'esquerra du a Engolasters i la de la dreta (CS-101) duu a Espanya. Agafarem aquesta darrera carretera, que just a la mateixa cruïlla travessa un pont sobre el riu Madriu. Farem 100 metres i deixarem aparcat l'automòbil (poc espai) al voltant d'un camí a la nostre esquerra que indica "A Ràmio, Entremesaigües i Camí de la Muntanya ".
3.- RECORREGUT
La excursió s'enfila per aquest camí direcció SE. per la vall de Madriu, fins a Entremesaigües. Aquí, és deixa aquesta vall i en direcció S., es puja per la vall de Perafita fins la mateixa carena fronterera. Poc abans del Refugi deixem la vall de la Claror a la nostre dreta. Un cop a la carena, pel llom direcció llevant arribarem al cim. La pujada, malgrat el fort desnivell, manté un sostingut pendent i fins el Refugi el camí és prou clar.

Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:

0 minuts.- Inici del Camí de la Muntanya ( 1.230 m ) Seguirem el camí, molt ben empedrat i a més ben conservat, per entre avellaners, arbre blanc, pi roig i boix. Suau pujada i marques del GR 7. El riu Madriu resta a la nostre esquerra.

10 minuts.- Pont Sassanat ( 1.305 m ) Travessem el riu Madriu que ara restarà a la nostre dreta. Just passar el pont, deixem una casa a la nostre esquerra. El camí esdevé una mica més estret, a voltes té doble sentit de circulació, segueix l'empedrat, la suau pujada, el GR. i la mateixa vegetació.

30 minuts.- Entremesaigües ( 1.460 m ) Petit conjunt de cases de pedra ben conservades. Trencant a la dreta que agafem. Deixem el GR.7 i prenem el GR.11. per camí també empedrat, però ara sí, més fet malbé que l'anterior. Travessem el riu Madriu, deixem la seva vall i entrem a la de Perafita. El seu riu resta allunyat a la nostre dreta.

40 minuts. Font Pixadera ( 1.510 m ) Molt bonica i singular, la trobem a la nostre esquerra i l'aigua brolla abundosa per un forat al mig d'una gran pedra isolada. Seguim en suau pujada, anem deixant algun prat a la dreta i també travessem alguna morrena glacial farcida de rocs granítics, tot enmig de bosc prou esclarit i ara, a més, amb els primers nerets, avets i moixeres de guilla. El riu, a estones, passa just pel costat del camí.

1 hora i 25 minuts. Pleta dels Graus ( 1.905 m ) Lloc força característic amb grans blocs granítics que travessem. Deixem l'antiga vegetació per entrar en un bosc de pi negre, ara ja amb el camí sense empedrar. En forta pujada, anem guanyant alçada, seguint el GR i en direcció llevant.

1 hora i 55 minuts.-Final del bosc. ( 2.090 m ) El camí, ara per prat, resta força desdibuixat. Compte al tornar en no errar l'entrada al bosc. La vall s'eixampla, a la nostre dreta veiem la vall de la Claror. Pugem per una petita vall farcida de mulleres en la seva part alta. Deixem una cabaneta amagada a la nostre esquerra, el camí canvia la direcció a SE. i entrem en un gran pla.

2 hores i 05 minuts. Refugi de Perafita. ( 2.200 m ). Lliure, amb 6 lliteres, taula, banca, llar de foc i un annex amb dues places. Lloc bucòlic. Davant nostre, al SE., tenim tota la serralada de Sirvent. Cap allí anem, deixant un altre camí a la nostre esquerra que, en direcció est, duu al pic de la Maiana. Agafem , doncs, la direcció SE., anant pel costat del petit riu que passa per davant del Refugi intentant no perdre les marques de GR. i decantant-nos cap a l'esquerra, malgrat que el coll de Perafita resta una mica a la dreta. Travessem uns grans prats, pugem pel marge dret d'un torrent ( fa una mena de corredor) i arribem a un altre pla.

2 hores i 35 minuts. Llac de Perafita ( 2.375 m ) El veiem després de deixar un petit llac, a l'estiu sec, a la nostre dreta. Està una mica allunyat, per sota nostre. Enfilem un llom d'herba i pedres, que està a la nostre esquerra, per tal d'arribar a un altre petit pla, on a la paret de davant nostre, formada per pedres i nerets, veurem un camí marcat que la travessa diagonalment. L'hem de prendre, seguint el GR. i en direcció ponent.

3 hores. Peu del Port de Perafita. ( 2.510 m .) Girem a la nostre esquerra, per agafar direcció sud, per tal d'anar a cercar l'esmentat coll. Forta pujada per entre herba i pedres. El coll te una gran fita de rocs. A la dreta del coll seguint la carena es veu el cim de Perafita o Monturull.

3 hores i 10 minuts. Port de Perafita. ( 2.580 m ) Seguim ara en direcció llevant, cap a la nostre esquerra, per un allargassat llom d'herba cap a un avant-cim. La Tossa de Sirvent encara no es veu.

3 hores i 30 minuts. Avant-cim. ( 2.730 m ) Veiem la Tossa i els espadats de la seva cara nord. Hem de baixar fins un coll ( -15 metres ) per tal d'enfilar, pel vessant sud, la forta pujada que duu al cim.

3 hores i 40 minuts. Tossa de Sirvent o Pic del Racó de la Maiana ( 2.750 m ). Petita fita de pedres, lloc no gaire ample, amb forts espadats que baixen cap el Madriu, a la banda nord. La cara sud és més suau i amb herba.

La baixada la farem pel mateix camí i podem tardar uns 35 minuts en arribar al Refugi i 1 hora i 20 minuts des d'aquí a l'aparcament.
4.- HORARI
Tal com s'ha vist, el recorregut de pujada pot fer-se en tres hores i 40 minuts i la baixada en gairebé dues hores.
5.- DESNIVELL
El desnivell total de l'excursió és de 1.550 metres de pujada i 1.550 de baixada.
6.- ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L'ASCENSIÓ
Aquesta ruta es pot fer tot l'any, encara que a l'hivern pot presentar dificultats a les parts més altes. Cim no aconsellable amb esquís, per aquesta ruta, degut a la poca alçada de la sortida i el bosc que s'ha de passar. Amb raquetes si és viable, encara que hi ha altres rutes menys llargues. Recomanem fer l'excursió els mesos de maig i juny, especialment aquest darrer, degut a la bonica floració que es produeix de tot tipus de flor de muntanya.

7.- PUNTS D'INTERÉS
Recorregut: A més del que ja s'ha explicat al respecte la vegetació que trobarem en el recorregut, la solitud de la regió i les vistes des del cim, son altres dels atractius d'aquesta excursió. De bestiar difícilment en podem veure, llevat el propi de la ramaderia, (penseu que estem a Andorra). Pel cel, a part d'ocells com l'alosa i algun voltor, tampoc veurem gaire cosa.

Una mirada ràpida a ponent ens permetrà contemplar, gaire bé a tocar, el cim de Perafita o Monturull i més enllà la Torre dels Soldats, amb tot el cercle dels Estanys de la Pera , a l'esquerra i el cercle de Claror, a la dreta. Més al fons totes les muntanyes dels Pallars i fins i tot les Maladetes.

Cap a el Nord, podem distingir en primer pla la pròpia vall de Perafita i a l'altre vessant la Torre de Braibal. També dominem, més al fons, tota la serralada nord fronterera andorrana amb l'Ariège i el conjunt Pica d'Estats-Montcalm.

Ja a llevant, tenim la capçalera de la Vall Madriu i, entre altres, els cims de Gargantillar, els Envalires i la resta de pics de la serra de Sirvent, que ja hem esmentat.

Si dirigim la mirada al Sud, veurem totes les planes i pobles de la baixa Cerdanya, així com les serralades del Cadí i Moixeró.

8.-CLIMA I VEGETACIÓ
Aquí, degut al fort desnivell, hem de distingir el temps de les parts baixes i el de les altes. Així, hi pots arreplegar dies de sol i sense vent, en que pots passar molta calor a les parts de baix, fins i tot a l'hivern i, per contra, dies rúfols, de pluja, boira i humitat que ens poden dur molt de fred a les carenes. Un aspecte dominant és el vent, que sol bufar amb intensitat en aquesta zona. Les glaçades o nevades es poden produir fins ben entrada la primavera, sobretot en les parts superiors al refugi. La neu, a les parts altes, sol enretirar-se a partir del mes de maig. A l'estiu son freqüents i fortes, les tronades i tempestes.

La vegetació està composta també de plantes d'alta muntanya i de clima alpí a partir dels 2.000 metres .
9.- EQUIPAMENT

•  Motxilla, gorra o barret, ulleres, crema solar i roba d'abric tot l'any. Cal dur especialment roba protectora del vent. L'excursió, encara que no hi hagi neu, es aconsellable fer-la amb calçat sòlid, doncs hi podem trobar restes de neu, a primavera i tardor, i el camí empedrat de les parts baixes, fa inviable dur unes febles sabates. També recomanem dur una màquina de retratar i uns allargavistes.

•  A les parts baixes trobarem aigua, no pas així, un cop superat el Refugi i el llac, per tant es molt aconsellable dur-ne, doncs segons el dia que faci podem necessitar-ne, especialment a les parts altes.

Socis 1715-1716-1717

Resum Accés Recorregut Horari Desnivell Època Punts d'interés Clima i Vegetació Equipament