VACANCES 

El nostre local social romandrà tancat del 5 al 30 d’agost. 

Desitgem a tots els socis unes vacances ben aprofitades. 

Recordeu d’explicar-les enviant escrits i fotos pel butlletí i la web.

Imatge de mostra Un fort vent anunciava feia estona que no seria fàcil
el darrer tram de la pujada. Arribats al coll sud, a 4000 metres, ens abriguem i continuem per l’aresta veient el vèrtex del cim davant nostre. Ens queda encara una àmplia volta per aquesta escarpada carena que talla cap el vessant sud de la muntanya amb generoses parets de roca que miren cap el desert més gran del món, el Sàhara.

De cop i volta ens trobem en un ampli i suau “plateau” que puja fins els 4.167 metres del cim. El vent no ha deixat de bufar i estem a -10º. Ens abracem, ens felicitem i traiem el banderí de l’Agrupa, la senyera i ben agafats, ens fem les fotos de rigor.
Enrere han quedat totes les incerteses. Les grans muntanyes s’expliquen quan es baixa. Cansats, amb part dels deures fets i amb les ganes de trobar els companys que són al refugi, ens venen al cap les hores de conversa preparant aquestes vacances. Els dubtes que ens anaven sorgint a mida que avançava la data de sortida i la intensitat de la preparació física a que ens anàvem sometent.

Marroc sempre sorprèn. Tan a prop nostre i tan lluny. Quan arribem a Imlil ens trobem una població de muntanya preparada per acollir a de-senes de turistes, excursionistes i escaladors que, aquests dies volen anar fer el cim. Com tots els pobles d’aquestes valls els carrers no estan asfaltats i les destrosses i les esllavissades, per un hivern molt generós amb aigua i neu, han fet desaparèixer trams de la carretera principal que ens duia fins aquí.

Carreguem l’equipatge a les mules i ens disposem a complir la disciplina que durant 4 dies ens portarà a recórrer les valls d’aquest Parc Nacional, amb l'olor d’aquests animals per davant nostre. Arribem a Aremd (1900 m). Les primeres quatre cases que ens ensenya el petit camí d’entrada, es converteixen en una població important i arraulida al vessant sud mirant cap a la vall del cim del Toubkal. Arribats a la nostra primera Gîte, ens sorprenen els llits parats i l’àmplia terrassa mirant cap a un mantell de cirerers florits i, per damunt, les muntanyes nevades. Un cop fet el cim baixarem 2000 metres de desnivell per venir a dormir aquí, una altra vegada i gaudir d’aquest entorn.

Desprès de dormir a la grandiosa Gîte de Tizzi Oussen els pobles que tenim en el paisatge es confonen amb el color de les terres del voltant. Uns són grisos, altres vermellosos i entremig petites figures de colors llampants fent les feines del camp o de casa. Per enlloc es veuen cotxes, les carreteres són llunyanes i ens adonem que hem retrocedit un bon grapat d’anys enrere.

A l’entrada de les poblacions els nens ens venen a buscar i ens reben amb la cantarella de: un bombon, un estylo. Mentrestant les mares carregades amb sacs immensos venen del camp amb menjar per les besties o llenya.
El trekking ens ha portat per 4 valls. Patim fred, calor, caminem dins de la boira sentint les crides a la pregària dels poblets propers, travessem rius cabalosos i gaudim de salts d’aigua de més de 60 metres.

La incertessa de qualsevol viatge, aquesta vegada, ens ha estat favorable.

Imatge de mostra



Rafa i Lis, Carme i Miguel,
Carme i Quim

Abril 2009

Altres