Agrupació Excursionista "Catalunya"

Després de recollir, en les dues parades de Barcelona, els participants, a les 9 ja estàvem a l'aparcament d'autocars del Monestir. Vàrem ser el primer autocar...

19 DE DESEMBRE DE 2009

Allí van començar les explicacions per part d'en Xavier (a part de les de l'autocar) sobre la situació de les primeres ermites que hi havien, com la de Sant Dimes, dalt del cim d'un espadat, i la de Santa Maria. Des del mirador, camí del restaurant, per a esmorzar-hi, vàrem veure el camí dels Degotalls, la Santa Cova i el camí del Rosari.

Tot seguit vàrem anar a esmorzar a la cafeteria i un cop ja amb l'estómac ple a buscar el funicular que ens ha de pujar a Sant Joan. Un cop allí, més explicacions d'en Xavier, situant les ermites. És una magnífica forma d'apropar-se al parc natural, contemplant una de les millors vistes de la muntanya. Tot seguit comencem a caminar entre un bosc d'alzines, fins arribar a l'ermita de Santa Anna i a la capella de Sant Benet, ara refugi d'escaladors. No hi ha restes de l'antiga ermita, però sí marques a la roca i restes d'una cisterna. Continuem el camí, ara a l'ermita de Sant Salvador, situada dins d'una cova, en un magnífic lloc; seguidament a la de la Trinitat, on hi viu un eremità que es dedica a fer de guia d'escalada. Parlem amb ell.

Aquí ja comença la davallada, camí de Santa Cecília, planer, baixades suaus, i a mig camí s'avança el grup dels ràpids i el guia, en Xavier, per recollir unes persones que s'han quedat al Monestir. La resta baixem per error pel “camí”, que és una canal, que de camí no en té res, i vàrem fer barranquisme en sec, amb alguna que altra “costellada”, fins arribar a la carretera que duu a Santa Cecília, allí ens espera en Xavier amb cara d'esglai.

En agafar l'autocar, tot donant gràcies a la Moreneta, per no haver patit cap desgràcia, fem camí a dinar al restaurant de Monistrol. Acabat l'àpat ens van servir un didalet d'Aromes de Montserrat per passar l'ensurt.

El dia no ens va acompanyar massa, ja que el sol no el vam veure, però l'excursió molt bonica.

Joan Dilla