Imatge de mostra Aquesta excursió, molt senzilla, còmoda i sense pèrdua, llevat que hi hagi boira, visita la serra de Mogrony per la seva cara sud, travessant grans prats i enfilant-se a dos cims que es troben pràcticament junts, el Coma Ermada o pic de Mogrony, un pèl més baix però l’únic de la serra que dóna vistes a la vall i Santuari de Mogrony i el Costa Pubilla o pic del Pla de Pujalts, el més alt de tota la serralada i amb bones vistes en totes direccions, sobretot dels Pirineus Orientals i la Catalunya Central.

Aquesta serralada d’uns 10 Km de llargada, està orientada de llevant a ponent i naix entre Ribes de Freser i Campdevànol i acaba al coll de la Creueta, port entre les viles de Tosses i Castellar de n’Hug. Al nord tota la vall del riu Rigard (collada de Tosses) i al sud la vall del riu Merdàs. Tot el terreny és d’origen calcari.

A més tenim l’opció de visitar els Santuaris de Sant Pere i de Santa Maria de Mogrony, tots dos d’estil romànic i a 500 metres de l’aparcament, on deixarem el vehicle. A la Vila de Gombrèn podem visitar el museu del Comte Arnau.

ACCÉS PER CARRETERA
Amb automòbil ens hem de dirigir fins a Ripoll i Campdevànol. Just en arribar a aquesta vila, venint del sud, hi ha un trencall a mà esquerra que diu Gombrèn i Hospital. Agafem aquest carrer, que més endavant s’esdevé carretera, deixem el Centre mèdic a la nostra dreta i travessem la via del tren de Puigcerdà. Vuit Km. més endavant arribarem al poble de Gombrèn, on no recomanem aturar-se a menjar (és caríssim) i seguim la carretera uns 2,7 Km fins un trencall, a la dreta, que diu “Montgrony” i Castellar de n’Hug.

Seguim aquesta carretera, a estones asfaltada i a estones cimentada, deixem més endavant a l’esquerra, la carretera a Castellar i quan ja veiem els Santuaris penjats en un cingle, (400 m abans d’arribar-hi) trobem, a mà esquerra, una pista de terra que porta al Refugi de Planelles. Uns 70 metres abans d’aquest trencall, tal com pugem a mà dreta, hi ha un petit aparcament allargassat on hi caben 4 ó 5 cotxes. Aquí deixem el vehicle.

RECORREGUT
La nostra excursió té un recorregut que s’enfila en direcció NO., fent alguna llaçada, per dintre del bosc, fins que aquest s’acaba; allí tombarem al Nord i per la carena anirem cap el Coma Ermada, muntanya que ens queda just davant. Per tal de salvar la vegetació de la base i la cinglera allargassada i transversal de la part alta, ens decantarem a la dreta (llevant) per tal de voltar-la. Del Coma Ermada, direcció Nord i en 10 minuts pujarem al Costa Pubilla.

Les referències més importants i horaris sense comptar parades són:

O minuts.- Aparcament (1.330 m) Sortim tirant enrera per la carretera. El Santuari resta a la nostra esquerra, a l’altre banda de la vall. Caminem uns 20 metres i a mà dreta, al marge de la carretera, hi ha una pedra amb una inscripció de pintura vermella que diu Rasos de Coma Ermada. D’aquí surt un estret camí que, per entre roures i boixos, s’enfila direcció NO., fent revolts de tant en tant. Travessem algun antic prat, ara molt envaït per la vegetació i seguim marques de pintura ataronjades. Compte, no convé deixar aquestes marques, doncs hi ha corriols fets pel bestiar que no duent enlloc.

20 minuts.- Carena en mig de bosc (1.470 m) Arribem a un petit coll que de fet és una carena (hi ha un filat pel bestiar). Ho distingim perquè és una franja d’herba en mig del bosc. Resseguim aquesta franja cap a l’esquerra. Compte, de baixada cal encertar el camí. Ara seguim pujant per entre pins, roures, boixos i ginebres, deixem un camí transversal a la nostra dreta assenyalat amb una fita i no deixem les marques de pintura que ens conduiran a la sortida del bosc.

35 minuts.- Final del Bosc. (1.540 m) De sobte s’acaben els arbres, just quan arribem a una carena. L’agafem girant a la nostre dreta i prenen direcció N. Seguim pel bell mig d’aquesta ampla carena, trobem rastres de roderes d’algun vehicle i perdem les pintures i les fites. De totes maneres el camí és clar, per la carena ens hem d’apropar a un bosc a sota de la cinglera del Coma Ermada. Poc abans d’arribar-hi, veiem a la nostra dreta una cabana de pedres mig enrunada i passem per les restes d’un antic orri pel bestiar. Aquí comencem a decantar cap a la nostra dreta per seguir de flanc direcció NNE., per sota d’una filferrada pel bestiar. Trobem rastres de pintura i un pèl per sobre, deixem la poc generosa font del Cau dels Ocells. Ara el camí de flanc és fa més planer i uns metres en sota, a la nostra dreta, veiem unes mulleres.

1 h i 10 minuts.- Mulleres (1.810 m). No cal pas baixar-hi, nosaltres ara hem de girar a l’esquerra i enfilar, direcció nord, la pala d’herba amb alguna pedra. Deixem els rastres de pintures i pugem cap a la carena lateral que baixa del Coma Ermada

1 h i 25 minuts.- Carena ESE. del Coma Ermada. (1.920 m aprox.) En arribar-hi veiem davant, al nord, el Costa Pubilla, separat de nosaltres per un petit torrent. Girem a ponent (esquerra) seguint la carena i per prats i rocs arribem al planer cim.

1 h i 35 minuts.- Cim de Coma Ermada o de Mogrony. (1.990 m) Cim envoltat de cingleres per la seva banda Sud i la resta per un ampli pla d’herba i pedra calcària. Hi ha una petita creu de ferro d’un metre d’alçada. Cim poc visitat i sense gaire interès, llevat per les seves vistes a la vall del riu Merdàs, Gombrèn i Mongrony. Sortim en direcció nord cap a un collet (-10 m.) per anar al Costa Pubilla que tenim a tocar. Des d’aquí es veu perfectament tot el mobiliari que hi ha al seu damunt.

1 h i 45 minuts.- Cim del Costa Pubilla o del Pla de Pujalts. (2.045 m). Cim allargassat, pedregós, ampli, amb vèrtex geodèsic, pessebres i plaques commemoratives. Molt bones vistes de la vall de Tosses i dels Pirineus Gironí i d’Andorra.

La baixada la farem en 1 hora pel mateix camí i s’ha de tenir molt en compte el decantar-se cap a l’esquerra, quan deixem la carena per entrar al bosc. Dins d’aquest, cal vigilar les pintures per no perdre’ns per algun corriol fet pel bestiar. En cas de boira és molt complicat encertar el camí a les parts altes.

HORARI
Tot el recorregut de pujada el farem, sense comptar parades, en 1 hora i 3/4. La baixada en 1 hora.

DESNIVELL
El desnivell acumulat de tota l’excursió és de 735 metres, tant de pujada com de baixada.

ÈPOCA ACONSELLABLE PER A FER L’ASCENSIÓ
Aquesta ruta es pot fer tot l’any, encara que al pic de l’hivern, podem trobar neu a les parts més altes. Cal evitar anar-hi a l’estiu, sobretot al migdia, per la forta calor que podem passar. L’indret sol ser ventós. Recomanem fer l’excursió els mesos de Maig i Juny, especialment aquest darrer, degut a la bonica floració que es produeix de flors de muntanya.

PUNTS D’INTERÈS
A part de l’interessant vegetació que podem trobar a primavera, un dels punts de més interès està en les vistes que tenim des del Coma Ermada sobre la vall del riu Merdàs. Des del Costa Pubilla si fem una mirada començant per llevant i passant pel nord fins a completar la volta podem distingir:
Una mirada ràpida a llevant ens ensenya serralades com el Puigsacalm, Milany, Taga o Cavallera. El Cerverí o el Balandrau son altres cims que es distingeixen ja més cap el nord. Mirant avall, Campelles, La Cuvil i a l’altre banda de la Vall del Freser, Pardines.

Tot el Nord, l’ocupa la serralada Pirinenca. Destaquen cims com el Gra de Fajol, els Torreneules i sobretot el Puigmal. Sota nostre, tota la vall de Ribes, pobles com Tosses, Dòrria o Ventolà es distingeixen perfectament.

Ja més a ponent, destaquen cims com el Puigllançada, molt a prop. Més cap el fons muntanyes de la Cerdanya i Andorra com la Tossa Plana de Lles. Més avall, el Cadí, el Pedraforca o la serra del Verd, la d’Ensija i el Port de Comte.

Acabem la volta al sud, on veurem les serralades centrals, com la de Peguera i prelitorals com Montserrat, Sant Llorenç o el Montseny.

CLIMA I VEGETACIÓ
El clima i la vegetació és típica de la Mediterrània, encara que aquesta vegetació a les cares nord té trets europeus. Aquesta està composta també de plantes d’alta muntanya i de clima alpí a partir dels 1.700 metres. De bestiar salvatge és difícil que en podem veure, encara que sí que hi podem constatar rastres de senglars, guineus i esquirols.
A les carenes, degut als vents, la vegetació és molt minsa. El clima en aquests indrets també és dur, sobretot a l’hivern, on les glaçades i la neu sovintegen. A les parts més baixes el clima és més temperat i a l’estiu la calor pot ser angoixant, malgrat que en dies de pluja, boira i humitat el fred és pot fer sentir a les carenes. Un aspecte dominant a l’hivern és el vent, que sol bufar amb intensitat en aquesta zona. A l’estiu son freqüents i fortes, les tronades i tempestes.

EQUIPAMENT
Motxilla, gorra o barret, ulleres i crema solar tot l’any. A l’hivern cal dur roba d’abric. També cal dur especialment roba protectora del vent. L’excursió es pot fer amb calçat tou, doncs tot el recorregut va per camí o per pista. També recomanem dur una màquina de retratar i uns binocles.
En el recorregut trobarem alguna font, tot i això recomanem dur aigua, sobretot a l’estiu.

Socis 1715, 1716 i 1717

Imatge de mostra

Altres