S’acostaven dies durs, llocs desconeguts, destins incerts…Un escenari òptim per l’autosuperació, l’afany per descobrir i l’exploració dins i fora de la nostra persona…

De nou, en Ferriol Canyelles Rovira ha volgut conèixer una mica més el món subterrani que s’amaga sota els nostres peus…Aquesta vegada viatjant fins al massís de Grigna, un lloc màgic situat a la província de Lecco, Itàlia. Un massís calcari que alberga centenars de cavitats, entre elles la cova amb més profunditat, però no en desnivell, d’Itàlia; W le Donne (-1313 m.p.).

Gràcies a la invitació de l’amic Alessandro Rinaldi, membre del Progetto InGrigna; hem pogut descobrir W le Donne, posar el nostre petit granet de sorra a la seva campanya d’exploració i conèixer a altres membres del fantàstic equip que sempre que tenen ocasió, s’escapen uns dies des de diferents punts del país per intentar seguir traient metres de profunditat al monstruós forat.

Feia un bon dia i, després de gairebé 5 hores d’aproximació per neu carregats amb tot el material, vam entrar a la cavitat situada a uns 2200m d’altitud. Ens vam distribuir en 2 grups de 4 persones i un cop armats amb tot el material de progressió començàrem a descendir pou rere pou fins arribar al camp 2, situat a -900 metres de profunditat. Amb poc més de 4 hores ens havíem plantat al nostre primer objectiu i en aquell moment, ja exhausts, només pensàvem en sopar i dormir per estar preparats per la dura punta d’exploració que ens esperava el dia següent.

Divendres al matí ens aixecàrem i el fred característic de les cavitats alpines ens va fer estar una estoneta més dins del sac mentre sentíem a l’altre grup preparar-se. El camí fins al camp 3 (-1150m.p.) obliga a passar pseudosifons i trams aquàtics, així que ja un cops esmorzats vam adornar-nos amb els “tratges” secs. Passats el camp 3 arribàrem on el primer grup estava equipant el pou trobat en l’última campanya i aquí és on ens va colpejar la desil·lusió de la jornada… el pou moria en un meandre estret infranquejable sobre els 1250m.p. El 8è fons trobat de W le Donne es tancava deixant-nos així sense poder superar la profunditat màxima de la cavitat. Mig decebuts començàrem a recular per tornar al camp 2 a dormir i sortir el dia següent fins a fora.

Ja diumenge al matí, havíem previst sortir de dia per no torbar-nos amb la gèlida nit pre-àlpica. A compte gotes anàrem sortint i en arribar a la boca ens vam adonar que estava nevant i que el gruix de neu era considerable… – ”Si us plau, que estigui el refugi obert” – és l’única cosa que pensàvem mentre ens posàvem els grampons… i…Síííí!! El dia ens va somriure després de les últimes dures jornades… Uns raviolis casolans amb parmigiano la mar de bons ens esperaven per donar-nos les forces necessàries per arribar fins on teníem els cotxes al mateix temps que comentàvem la jugada i parlàvem de futurs projectes.

Agraïments a l’Equip InGrigna per la seva gran tasca, la seva hospitalitat i lloar el seu potencial, coneixement i experiència espeleològica; i especialment donar les gràcies a l’amic Alessandro Rinaldi. Molta força!!!

Components de l’exploració: Alessandro Rinaldi, Andrea Maconi, Fabio Bollini, Filippo Felici, Francesco Ferraro, Mirko Mangini, Paolo Ramò, Ferriol Canyelles Rovira (ERE-AEC)

Ferriol Canyelles

Altres