Continuant amb les sortides per anar revisant les plaques als sostres Comarcals, la sortida de Maig  ha estat a la comarca de l’Alt Empordà, on calia col·locar una nova placa al Roc del Comptador, que actualment sabem que supera per pocs metres el cim del Moixer, on la vam posar al seu dia.

Tots dos cims són molt propers i s’ha aprofitat la mateixa sortida per retirar la vella.

Per diverses circumstàncies i aventures, no vam aconseguir trobar-nos tota la colla a Maçanet de Cabrenys, fins passades les 11 del matí (una hora una mica tardana per sortir d’excursió...)

Per això vam decidir escurçar l’itinerari previst inicialment, i en comptes de començar al Santuari de les Salines, vam pujar un bon tros més amb els vehicles fins a la collada dels Pous, fronterera amb França.

Allà vam deixar tots els cotxes, excepte un que amb tot el material necessari va pujar, per una estreta pista cimentada, fins al mateix cim del Moixer, on hi ha unes grans antenes.

La resta hi vam pujar caminant, per la mateixa pista, que transcorre en mig d’un bosc espectacular, amb grans arbres de totes menes i en poc més de mitja hora ja érem al cim. 

Els companys que s’havien avançat amb cotxe, ja havien fet força feina:  La placa del Moixer ja s’havia desclavat i estaven acabant de posar la del Roc del Comptador, separat del Moixer per una carena rocosa, per on transcorre un corriol, que hi porta en pocs minuts.

Uns quants ens hi arribem tot fruint del bonic i extens panorama que s’albira des d’aquests cims, principalment el Canigó, encara amb congestes de neu.

La veritat es que és molt més bonic aquest cim, que no l’altre amb tota la parafernàlia de les antenes.

Després de les fotos de rigor, desfem el camí fins al Moixer i alguns optem per tornar a la collada dels Pous per una variant que passa per l’espectacular fageda que cobreix el vessant francès d’aquestes muntanyes. Un camí preciós, on no podem parar de fer fotos.   L’excursió ha estat molt curta, però d’una gran bellesa i quedem ben satisfets.

Un cop retrobats tots als cotxes, desfem la llarguíssima pista fins a Maçanet de Cabrenys i fem cap al restaurant, on ens espera una taula ben parada a la placeta.

El dinar, entre xerrades i bromes és un final ben bonic per aquesta última sortida de la temporada de Dimecres al Sol.  Per cert, la “traca final” va ser la pedregada que ens va enganxar per l’autopista tot tornant.

FINS LA PROPERA TEMPORADA!

Rosa Maria Soler (24/05/2023)