Clàssica Cara Nord (H.Barrio i R.Bellocq) 800 m D+

És molt difícil dir alguna cosa nova sobre aquesta muntanya que ja no s'hagi dit, encara que només sigui com a excursió el panorama que es té des d'Oulettes de Gaube, bé val la pena la ruta fins a Pont d'Espagne. El circ format pel Petit Vignemale, la Pointe Chaussenque, el Pitó Carrée, la Pique Longue i el Couloir de Gaube, figura com el més espectacular a banda i banda del Pirineu.

La Pointe chaussenque i la Pique Longe presenten les parets més espectaculars amb prop de 500 i 800 m de la  base al cim, i entre ells el couloir més famós del Pirineu, el Couloir de Gaube, avui dia gairebé impracticable per la desaparició de la cascada de gel de sortida.

Avui ens centrarem en la gran clàssica del Pirineu la via H.Barrio i Bellocq, el 8 d'agost del 1.933, abans resultava perdedora atesa la seva longitud i l'amplitud de la paret, avui dia donada l'abundant informació i repeticions resulta més senzill mantenir-se a la línia de la progressió encara que no es trobi sobre equipada.

Per dues vegades vaig intentar la seva ascensió, una per mal temps, pensar que fa 40 anys no teníem Meteocat… i que sortíem a l'aventura total, la segona una rimaia molt oberta que ens va obligar a rapelar al fons i remuntar per la paret completament polida per l'efecte de la neu, amb dos llargs en vam tenir prou per passar por.

I com se sol dir a la tercera va la vençuda, l'itinerari no és gaire difícil de seguir, un filó d'ofita verda recorre tot el front de la paret, potser els dos primers llargs el que concentren els passos durs de la via sense ser extremadament difícil, un cop superats el terreny es torna menys vertical i en 5 o 6 llargs per plaques sense gaire dificultat, ens fixarem en un gran gendarme al peu del marcat esperó de la paret, flaquejarem el gendarme a la seva esquerra i amb un llarg una mica més vertical aconseguim un coll de l'esperó, seguir el tall de l'esperó, aquesta és la part de la via més espectacular, passos de IV, III, V un d'IV+, en 6 llargs.

L'esperó acaba en una gran plataforma que ens permet adonar-nos de la immensitat del lloc, a continuació efectuem un llarg flanqueig per esquists vermells potser la zona més precària però molt espectacular fins a un coll molt visible situat a la nostra esquerra i que es troba a sota de la mateixa cimera, una escalada no gaire difícil màxim IV pujarem per una aresta amb la pedra d'una tonalitat vermellosa, en uns dos llargs, i és en aquest punt que veurem clarament el flanqueig que hem de fer per arribar a assolir la sortida a la Aresta de Gaube, aquí trobem la millor reunió de tota la via, dos parabolts

Per sobre de la reunió el terreny no presenta més complicacions i la roca és una mica millor, ja no són esquists i en quatre llargs de III i IV ens deixarà en unes pedreres ja a prop del cim. Des del segon llarg també és factible mitjançant un flanqueig a la nostra dreta sortir directament a l'aresta del cim.

No caldrà sobreestimar-la i no fixar-se només en la dificultat tècnica, són 800 m de recorregut, de 20 a 24 llargs de corda, en terreny assequible procurar utilitzar la progressió simultània, ens farà guanyar temps al conjunt de l'ascensió, piolet, grampons i per a més seguretat portar frontal “for if the flyes”.

Anirem trobant pitons de roca per l'itinerari, algunes reunions es troben muntades, sobretot al principi de la via, a la zona de l'esperó de roca i a la part final de la via abans de sortir a l'Aresta Gaube, nosaltres amb encastadors, Friends i Aliens en vam tenir més que suficient.

El descens es realitza per l'itinerari d'ascens de la via normal, pedreres on cal tenir molta cura de no relliscar que ens condueixen a la Glacera d'Ossoue, un cop a la Glacera agafar el sender que condueix al Refugi de Baysselance, Horquette d'Ossoue i Refugi des Oulettes de Gaube.

Javier Aznar