A l'escalada no només la dificultat pot fer atraient una via i aquest és el cas de la Diagonal del Corb que amb prou feines té un recorregut de 165 metres, amb 4 llargs de corda tots ells en marcada diagonal i una dificultat mitjana de IVº, amb dos passos puntuals de V+, per arribar al cim de la Roca de l'Ermita, annex al de la Mola del Corb, a la zona de Sant Honorat.
Alguns anomenen aquestes escalades de safari/escalada, ja que compta més l'aproximació i el descens que la pròpia via, emmarcada en un entorn excepcional. Aquesta via va ser oberta per Sergi Villar, Christian Ruiz i Joan Vidal, escalada per primer cop el 27/10/21. Com sempre l'amic Joan Vidal va confeccionar una completa ressenya que només veure-la ja resultava atraient. Per la seva orientació, és més aconsellable no escalar a l'hivern.
Per aquesta via 'vaig ensarronarr' un dels meus companys habituals (Jordi Font, de Sant Feliu de Llobregat) i no va costar gaire feina. L'escalem a primers de juliol pensant que la podríem escalar tota a l'ombra, tot i que després la realitat fou una altra.
Accés i aproximació: Seguir la pista que surt de Peramola cap al refugi de la Cortiuda fins el km 3,5 deixant el vehicle davant del Mas Torrent. Des d'allà seguirem marques de color blau/groc en direcció a la Mola del Corb i en arribar a prop del Coll de Mu seguirem contornejant la Mola del Corb fins a trobar el trencall cap a la Normal de la roca. Cal seguir sense agafar aquest trencall i un centenar de metres més endavant trobarem una fita que marca sender de forta pujada que ens condueix al peu de via (aprox. 30 minuts), on trobem una soca amb una fita a sobre i una fletxa gravada a la roca, veient els dos primers parabolts. Ens distribuïm els llargs i quedem que per a mi els senars i per a Jordi els parells. Comencem a sospitar que tot i que la paret està orientada a N.O. ara el sol ja va tan alt, que tindrem sol a bona part de la via.
Primer llarg: Començar el primer llarg ja té un pas diguem que 'tonto' per arribar al primer parabolt, així que encara que estigui marcat de IV, si patines vas a terra. Després ja és qüestió d'anar flanquejant i trobar un total de 6 parabolts (III/II/I) per arribar a la R1, de dos parabolts, als 40 metres. Tot el llarg pràcticament a l'ombra així com la R1.
Segon llarg: S'inicia ja veient el tram més difícil de la via amb un vistós ressalt desplomat amb bon cantell de mans, però força llis de peus. Inici per arribar al ressalt amb un tram de placa de IV/IV+ amb un parabolt. Al ressalt, que s'entra en diagonal cap a la dreta, compta amb 3 parabolts per superar una dificultat de V/V+, que si es va apurat, no és obligat. Tot aquest tram estava a l'ombra, però després ja cal sortir a una rampa pedregosa amb tot el sol que ja ens acompanya fins a la R2. La dificultat és veure els altres dos parabolts que hi ha i que en Jordi no va arribar a localitzar pel sol, encara que la dificultat ja era de II/III/IV. Fins i tot a mi que anava de segon em va costar localitzar els parabolts. El comentari que cal anar fixant-se en tots els relleus dibuixats a la ressenya és cert, sobretot per poder arribar a la R2, també de dos parabolts als 45 metres.
Tercer llarg: El tercer llarg és de semblant estil al segon tram del llarg anterior, amb molt flanqueig cap a la dreta i atents per veure quina lleixa s'ha de prendre per trobar el següent parabolt. En algun cas vaig haver de retrocedir en veure que m'ho havia passat. Finalment vaig arribar a trobar els 5 parabolts que hi ha fins a arribar a la R3, de 2 parabolts, als 35 metres. La dificultat III+ al tram de l'inici, passant a III a tot el tram fins que s'arriba a la xorrera grisa que marca l'accés a la R3 (IV). En aquesta reunió si et quedaves enganxat a la paret, et podies quedar a l'ombra.
Quart llarg: El quart llarg continua flanquejant a la dreta encara amb ombra per arribar al primer parabolt que protegeix l'inici del ressalt (pas de IV). Sense problemes es localitza el segon parabolt una mica en diagonal a la dreta, però no gaire allunyat. El problema ja és després amb tot el sol que ens estava collant i que segueix per plaques tombades amb roca solta, i on en teoria hi ha d'haver 2 parabolts més, que ni en Jordi, ni jo, aconseguim visualitzar. Afortunadament la màxima dificultat aquí no passa de III. Finalment a gairebé 50 metres va trobar, suposem que la R4, compartida amb la veïna via de La Rampa.
Afortunadament bufava una mica d'aire que feien més suportable la calor. Fotos al cim gaudint de les bones panoràmiques i examinant la ressenya vam decidir guardar sota l'ombra d'un arbre les cordes i part del material i vam anar a visitar l'ermita de Sant Salvador del Corb. L'ermita, que crec és la més petita d'estil romànic existent a les nostres terres, només en queden els murs, no quedant ni rastre del sostre, encara que hi ha algun tros de teula per terra. Actualment hi ha una figura religiosa de guix, que no crec que sigui del sant, però bé, és el que hi ha. A l'absis hi ha una finestra des de la qual es veu Oliana.
Després de la visita cultural, vam tornar a recollir cordes i material i ja ens vam disposar a baixar pel marcat camí que condueix al camí que després ens porta cap a on havíem accedit per arribar a peu de via, i ja només ens va caldre que tornar-hi pel mateix recorregut que a l'anada. En arribar a l'aparcament vam veure que hi havia l'amo de Mas Torrent qui ens va dir que per aquesta època ja no sol venir tanta gent com la resta de l'any.
Vam recollir-ho tot i vam anar cap a Ponts per menjar alguna cosa, i en arribar amb 35º, ja vam comprovar que havien encertat amb les previsions. En el menjar parlant de l'activitat, a part de la poca ombra en estar en ple estiu, comentem que encara que aparentment és una via fàcil, cal parar atenció amb qui s'hi va, ja que els nombrosos flanquejos i la qualitat de la roca en algun tram, fa que calgui anar com amb molta precaució. Per descomptat que el millor és a l'entorn on està ubicada i felicitar els seus aperturistes.
Xavi Díez (01/02/2024)
