|
Cristina
Holle - Víctor Barbero i Xavier Díez - Agost 2004 - Ressenya i mapa |
|
|
Cristina
comença el primer llarg |
|
|
Cristina
al primer llarg |
|
|
|
|
|
Cristina progressant al primer llarg, fins arribar a
la primera reunió |
|
|
Cristina
assegurant al Víctor a l'entrada de la primera reunió |
|
Només veure unes fotos de la guia PAKLENICA de Boris Cujic, se'ns despertà un viu desig d'escalar la via Domzalski.
Orientació: La paret del “Stup” té orientació N.O. Això ens assegura sol des de les 12 del migdia, i cal tenir-ho en compte si anem durant els mesos de l'estiu, sobretot per anar ben assortits d'aigua.
Aproximació: Des de l'últim aparcament a l'entrada del Parc Nacional de Paklenica, cal seguir l'ampli camí que puja en direcció a les coves de Manita Pec. Després de recórrer totes les vies esportives de Klanci i de superar unes primeres dures rampes d'ascensió, es troba un desviament ben senyalitzat cap a la dreta, en direcció a l'Anica Kuk. Seguint aquest camí aviat es veu clarament un altre desviament a la dreta, que ens conduirà al peu de l'Anica Kuk Stup (l'espatlla de l'Anica Kuk) en aproximadament 30 o 40 minuts. S'ha de tenir en compte que existeixen unes 8 vies que comencen a poca distancia entre sí i que, per tant, resulta imprescindible fixar-se bé en la ressenya per tal de no repetir la nostra experiència (el primer dia ens vàrem ficar en un via molt més dura que la que cercàvem i vàrem haver de tornar a l'endemà per fer l'ascensió que volíem). La via Domzalski queda una mica al marge dret del centre de l'esperó del Stup.
|
|
Material: Unes 15 bagues exprés + baga de reunió. La via està equipada amb parabolts.
Dificultad: La via té una longitud de uns 160 m. fins a les instal·lacions de rapels, malgrat que la guia només indica 120 m. Està equipada per efectuar-la en quatre llargs (30+40+40+50). La dificultat marcada a la guia indicada es de 4b+/6a/5b/6a. Segons criteri personal la graduació podria ser 5b/6a+/5c/6a.
Descens: Des del cim del “Stup” mitjançant 2 rapels de 40 m . seguint la via Rebeka o bé per la via Danaja (uns 10 m separen el final de aquestes dues vies i estan orientades a la part dreta del “Stup”), que deixen al peu de la paret. Cal contornejar-la per tornar de nou a l'inici de la via.
Horari: Si no hi ha “embarcaments” en creuar-se amb altres vies (és molt fàcil passar-se a una altra si no es porta un bon croquis), el temps és de 2 a 3 hores, en funció de l'estona que s'inverteixi en el “reportatge fotogràfic”.
|
|
|
Cristina i Víctor al segon llarg |
|
|
|
|
|
Cristina
començant el tercer llarg |
Cristina
finalitzant el tercer llarg |
Cristina
i Víctor finalizant el tercer llarg |
|
Comentaris: la realitat va superar la impressió que ens van produir les fotos de la guia, ja que el traçat de la ruta és excepcional, amb una roca calcària molt semblant a la del Naranjo de Bulnes. |
|
|
|
Víctor
al quart llarg |
|
|
Cristina i Xavi a la tercera reunió |
|
|
Cristina finalitzant el quart llarg |
|
|
Instal·lació del primer rápel per la via Rebeka |
|
|
Panoràmica
lateral del recorregut de la via |
|