Els aliments sónt font de matèria i d'energia, i s'han
de transformar en diferents tipus de substrats energètics que
ens garanteixin les diferents classes de combustible que necessita el
nostre motor, el cos.
Tenim el gran avantatge de que, en funció de les nostres necessitats,
podem utilitzar gas-oil (dura molt, però no dóna
molta potència), benzina, (dura menys però és
més potent), o kerosè (solament pels casos de gran
demanda durant l'activitat) de 3 formes diferents:
Substrat
energètic
|
Quantitat
disponible en el nostre organisme
|
Temps
de duració
|
Tipus
de "combustible"
|
Fosfocreatina |
70
g
|
10
seg
|
kerosè
|
Glucògen |
500
g
|
30
min
|
súper
|
Greixos |
15.000
g
|
Il.limitat
|
gas-oil
|
Per altra
banda, tenim que la contracció del muscul es produeix gràcies
a l'ATP (adenosin trifosfat), molècula capaç de transferir
energia. Està disponible en totes les nostres cèl.lules
musculars en una quantitat fiza. Actua com una pila: un cop transferida
la seva energia, s'ha de recarregar per ser un altre cop funcional,
doncs no serveixen de res les piles esgotades. I és aquí
on intervenen els substrats energètics del nostre cos: per a
recarregar l'ATP del múscul.
La recarrega
pot utilitzar els substrats de què parlàvem de forma independent,
simultània o alternativament, segons les necessitats. Podem entrenar-nos
i alimentar-nos per a que el nostre metabolisme consumeixi més
d'un substrat o d'un altre, amb més o menys eficàcia i
rendiment, tenir els dipòsits més o menys plens, i fins
i tot anar recarregant-los sobre la marxa, amb el motor funcionant.
El Dietista
Index
d'articles