Aliments i nutrients, de què parlem?

D'una forma acadèmica, els aliments estan definits com a matèries primeres que en el seu estat natural, procesats o cuinats, són consumits per l'home com a nutrients i com a font de satisfacció sensorial.

D'una forma més entenedora, parlem d'aliments com de "substàncies" que,

sols i en el seu estat natural: una pera o un platan,

sols o barrejats amb altres, i transformats per l'indústria alimentària: pastissos varis, precuinats, postres làctics,...., les "barretes energétiques"

sols o barrejats amb altres i cuinats a les nostres llars o a qualsevol refugi: una paella, uns macarronets, o un "txuletó" de vedella a la brassa (que sigui sense espinada, eh!),

ens proveeixen de nutrients i de plaer gastronòmic al consumir-los i al compartir-los amb la nostra gent.

Un aliment concret pot estar format per molts nutrients (la llet: proteines, greixos, carbohidrats, vitamines A, D, E i K, calci, fosfor,...) o per un d'únic (el sucre: sacarosa, la sal de taula: clorur sòdic)

Els nutrients són entitats químiques ben definides, capacitades per proveïr-nos d'energia i de matèrial, i de regular el nostre cos. N'hi ha de dos tipus:

macronutrients, químicament són compostos orgànics, i majoritaris als aliments: els hidrats de carboni o carbohidrats, els greixos o lipids, i les proteïnes. Són els que necessitem en més quantitat; la seva funció és energètica (ens carreguen les piles) i estructural (fan creixer els nens cap a dalt i a nosaltres, si ens descuidem, cap els costats)

micronutrients, són els nutrients minoritaris dels aliments: aquí hi tenim les vitamines, que són compostos orgànics, i els minerals i oligoelements, que són inorgànics. Les quantitats necesàries diariament són mínimes, algunes de l'ordre de miligrams o micrograms. Bàsicament, tenen funció reguladora, controlant i fent asimilar millor altres nutrients.

L'aigua no té categoría de nutrient, encara que estigui present a la pràctica totalitat dels aliments i sigui imprescindible pel nostre organisme, ja que normalment no és requereix d'un esforç especial per obtindre-la. M'explico: tots els nutrients requereixen d'un esforç fisiològic o metabòlic per a ser transformats, asimilats i aprofitats per l'organisme, mentre l'aigua no: tal com la ingerim (beguda o formant part d'un aliment) es aprofitable al 100%. Pero no per aixó deixa de ser més que imprescindible, tant en fase de activitat esportiva com en repós. Podem passar-nos 3 mesos sense menjar absolutament res, pero sense beure, no aguantariem més de 3 dies seguits.

el dietista

Index d'articles