Grup 5. Els fruits secs i la fruita seca
Fruits secs. Els fruits secs son llavors de diferents plantes o arbres amb la coberta endurida i la closca lignificada.
Son fruits secs les ametlles, avellanes, pinyons, nous i cacauets.
Els seu alt contingut en proteïna (de 14 a 27 g per cada 100 g d'aliment) i greix (de 43 a 60 g per cada 100 g d'aliment) els fa un tipus d'aliment amb una densitat energètica molt elevada: poc volum i molta energia. Fins a 600 kcal per 100 g . A la muntanya són molt apreciats per la característica abans esmentada, però cal tenir en conte que són difícils de pair (és triga de 4 a 7 hores en digerir-los). Per això és important no menjar-los de forma abundant en un moment de màxima activitat, doncs ens podrien causar cert malestar i fer baixar el nostre rendiment físic o provocar-nos problemes digestius més importants. És millor consumir-los racionalment en una parada llarga o com a postres després de l'àpat important del dia. Cal tenir en compte que els fruits secs poden presentar-se torrats o fregits amb sal.
Contenen vitamines B 1 , B 6, niacina, E i àcid fòlic. Els esterols vegetals que podem trobar-hi competeixen amb el colesterol, per la qual cosa es consideren aliments protectors en front d'un elevada colesterolemia (nivell de colesterol a la sang).
També contenen polifenols, que són potents antioxidants amb efectes positius sobre el nostre organisme.
L'àcid fític que podem trobar en quantitat important en alguns fruit secs fa disminuir la biodisponibilitat de minerals com calci, magnesi, ferro, zenc i coure. També convé tenir en compte aquest fet.
Com amb tots els aliments, cal integrar-los a la nostra dieta de forma mesurada, per tal de no crear desequilibris. Menjar uns 30 gr de fruits secs 2 o 3 cops a la setmana és una forma assenyada de consumir-los.
Fruita seca. Determinades fruites com l'albercoc, el raïm (passes), els dàtils, les figues, les prunes, els préssecs,..., és poden dessecar: posant-los al sol o amb processos industrials. Això les converteix en aliments molt menys fràgils i més aptes per ser posats dins de la motxilla. El valor nutricional varia en funció de la pèrdua d'aigua (fins quedar-se al voltant del 20 %) i el tractament al que s'ha sotmès la fruita (sempre amb pèrdua de vitamines).El valor energètic oscil·la entre les 250 i les 300 kcal per 100 g d'aliment, majoritàriament provinents dels carbohidrats (fins al 75 g per cada 100 g de fruita).
Que vagi de gust !!!
Recepta: els petarrots . Entrepans de figues seques i dàtils: obrim els dàtils i les figues per la meitat, com si fos un panet per fer un entrepà. En el seu interior posem un parell d'avellanes o ametlles, nous...el que hi càpiga. Embolcallem cada mini-entrepà amb paper d'alumini i ja ho tenim llest per fer el piscolabis en el moment que vulguem. Fantàstic per portar en una butxaca o a la motxilla.
