La termoregulació i l’aigua

L’activitat física fa augmentar la producció de calor al organisme, degut al procés de la contracció muscular. Durant l’activitat muscular, el 25% de l’energia produïda es transforma en treball mecànic i el 75% es dissipa en forma de calor.




La calor es pot dissipar de diferents formes:

• per conducció, sobretot en esports aquàtics,
• per convecció, transportant l’excés de calor des de el múscul fins a la pell mitjançant el sistema cardiovascular,
• per radiació, en funció de la diferencia de temperatura entre la pell i l’ambient,
• per evaporació, mitjançant la sudoració corporal. Quan la temperatura ambiental iguala o supera la temperatura cutània, gaire bé tota la calor generada es eliminada per aquesta via.

 

Amb la suor es perden electròlits, tals com el sodi (Na+), el potasi (K+), el calci (Ca++), el magnesi (Mg++) i el clorur (Cl-), que interaccionant amb l’aigua es responsabilitzant del control de tota una sèrie de funcions:

• transmissió nerviosa i contracció muscular,
• augment de la despesa cardíaca (amb l’exercici),
• regulació de la temperatura corporal,
• dissolució de la gran majoria de les substancies ingerides i el seu transport per l’organisme,
• absorció d’impactes i lubricació de divers compartiments corporals i articulacions.

Quan s’ingereixen les quantitats adequades de líquids, el contingut corporal d’aigua es manté constant. En condicions normals, les necessitats d’aigua en un clima temperat van dels 2 als 2 ½ litres al dia. En condicions extremes aquest requeriment pot arribar als 10 litres al dia.

Una persona que faci exercici intens pot produir fins a 30 gr de suor per minut. En una hora produiria 1800 gr (1,8 litres d’aigua aproximadament). En 3 hores entre 5 i 6 litres d’aigua. La segregació de adrenalina pot fer augmentar la tasa sudoral. Tot aquest líquid es tindria que anar reposant mitjançant una correcta hidratació.

Sempre és millor beure abans de tenir sensació de set. Aquesta sensació apareix una vegada ja se ha iniciat el procés de deshidratació. I és millor fer petits glops d’aigua de forma més o menys continua (cada 15 ó 20 minuts) que empanxonar-se d’aigua tot d’una vegada.

Generalment, a l’alta muntanya, l’aigua de font o de desglaç, és baixa en sals minerals. És convenient afegir una mica de “litines” o de preparat de beguda isotònica per rectificar aquesta mancança. Així reposarem de una forma més eficient el contingut hídric i els electròlits que ha perdut el nostre organisme per la sudoració.

Que vagi de gust!!

el dietista

Index d'articles