La creatina
Suposo que més d’un ja ha sentit parlar, o fins hi tot ja ha fet ús de la creatina. Intentaré fer cinc cèntims al respecte d’aquesta substància.La creatina és un compost nitrogenat sintetitzat pel fetge, els ronyons i el pàncrees i que també el podem obtenir d’aliments d’origen animal, com el peix o la carn.
Esportistes de tot el món la fan servir com a suplement nutricional, es a dir, com a complement a la dieta normal o habitual, donat l’efecte “ergogènic” o, altrament dit, productor de energia, que té.
Al cos, és combina amb fosfat, per formar la fosfocreatina. Aquesta fosfocreatina és la que proporciona el fòsfor (P) per tal de “reconstruir” la molècula de ATP que s’ha convertit en ADP al produir-se la contracció muscular. Aquest ATP és, veritablement, la substància que el nostre cos utilitza per produir la contracció muscular. Per això també se l’anomena la “moneda energètica” de l’organisme.ADP + Fosfocreatina >>> ATP + Creatina
ATP: Adenosinatrifosfat......Adenosina + PPP
ADP: Adenosinadifosfat......Adenosina + PPLa disponibilitat de la fosfocreatina és una limitació important quan és fa un exercici intens de curta durada. També cal tenir en compte que la fosfocreatina tampona els ions d’hidrògen dintre de les cèl·lules, reduint la fatiga muscular.
S’han fet estudis demostrant que, al suplementar la dieta amb una determinada ingesta d’aquesta substància, es pot augmentar el rendiment esportiu en activitats de força o d’alta intensitat. A l’esport de muntanya, que és una activitat més aviat de tipus cardiovascular (de resistència), el seu ús no està gaire difós.
De totes maneres, seria interessant que si algú decideix fer suplementació d’aquesta substància, s’assessorés per un especialista en el tema: preparadors físics, metges esportius, nutricionistes,.... així l’aconsellaria sobre idoneïtat o no de la suplementació, així com la quantitat i durada d’aquesta.
Cal tenir en compte que l’ús de la creatina en grans quantitats pot tenir efectes negatius a la nostra salut. Un informe del any 1996 de l’Associació Olímpica Britànica deia que l’abús de la seva utilització podia provocar problemes renals. El cos te un límit de aprofitament d’aquesta substància: l’excés és eliminat via ronyó, produint una sobrecàrrega renal en el cas de que la ingesta sobrepassi la utilització real.
Que el seu ús sigui lícit o il.licit ja és un altre tema. Aquí podríem obrir un debat força interessant. Hi ha països que la tenen prohibida com a suplement nutricional (França, per exemple), i d’altres que permeten el seu ús (de moment).
Que vagi de gust !!
Àlex Pérez
Dietista-Nutricionista
Index d'articles