Tan ràpid com arriben, marxen.

Tanquem una edició més dels campaments d’estiu de l’AEC, un any més de feina ben feta, riure i experiències viscudes. I ja en son 16!

Aquest any hem tornat a Erill la Vall, una zona única de la Vall de Boí, a un terreny apartat de tot i a tocar del Parc Nacional d’Aigüestortes. Les altes temperatures ens han respectat molt més que l’any passat i hem gaudit de moltes zones d’ombra, grans camps d’herba verda i varis gorgs magnífics al costat del campament.

El grup dels mitjans, els M, hem viscut quinze dies de gran intensitat. La primera setmana vam fer la nostra ruta: vam sortir del terreny i en un obrir i tancar d’ulls ja havíem travessat la Presa de Cavallers i enfilàvem cap al Refugi dera Restanca. Durant aquest tram circular vam veure de ben a prop els cims de Montardo i Tumeneia. Queden pendents, però, i de ben segur que el nostre jovent hi tornarà quan sigui més gran.

La segona setmana al campament ens va servir per tornar a agafar forces i gaudir de la tranquil·litat i la calma de la natura. Àpats, activitats, estones de temps lliure, nits de bivac sota les estrelles... I a mitja setmana teníem programada una activitat una mica diferent de l’habitual: una visita a l’església romànica de Santa Eulàlia d’Erill la Vall.

. . .

Havent esmorzat, els M vam sortir del campament direcció Erill. Prèviament havíem situat sobre mapa els pobles de Boí i Taüll, també prou a prop del campament. De fet, cada dia abans d’anar a dormir veiem des de la zona de tendes el campanar de l’església de Sant Joan de Boí il·luminat entre la negra nit.

La caminada fins el poble va ser prou ràpida i només entrar-hi va aparèixer davant nostre el campanar de l’església de Santa Eulàlia, amb la seva presencia imponent. Era estranya aquella sensació: una església tan maca allà al mig, en un poble tan petit, envoltada de natura i amb aquella aura de centenars d’anys d’història.

Els monitors vam deixar al jovent uns quants minuts d’exploració pels voltants del santuari i després ens vam tornar a reunir per posar en comú tot allò que havien descobert. Vam posar context històric a l’inici de construcció de l’església i a les diferents fases constructives i vam parlar de diferents aspectes religiosos i arquitectònics que veiem des de fora: la importància del temple en l’antiguitat, l’orientació de la nau respecte el cicle del sol, el campanar i la seves funcions, el porxo i els absis...

Finalment, vam entrar a dins i vam poder pujar al campanar. Les escales eren estretes i pronunciades i a cada pis agafàvem una mica més d’alçada. A dalt de tot les vistes eren increïbles. Vam observar tot el que ens envoltava... fins que el repic de les campanes tocant dos quarts ens va agafar desprevinguts! També vam poder veure l’interior de l’església: les rèpliques de les talles, el sostre de fusta substituint la volta caiguda, ...

. . .

Va ser un matí de natura i descoberta d’una mica de patrimoni romànic a tocar del campament. Activitats com aquestes, farcides de petites nocions d’història i art explicades des de la curiositat, són molt importants també a l’Agrupa. La valoració de tot plegat va ser molt positiva i vam poder conèixer junts un trosset més del nostre país.

 Tomàs Malavia (16 a 30/07/2023)