Puig Madrona (341m) i Les Escletxes d’El Papiol (Vallès Occidental)
- Categoria: Senderisme
25 de setembre de 2011, el despertador em treu dels meus somnis... No! No és l’alarma del mòbil! És en Josep que em truca per dir-me que no es troba bé i que no podrà venir a l’excursió. Truco al Manuel per informar-lo i em diu que aviat baixaran a l’andana. Quin plaer! Tots a punt d’agafar el tren i jo encara puc estar al llit! Amb recança, em llevo i em preparo. Arriben a casa la Conxi i en Joan Miquel que viuen a prop. Quan marxem tots 3 a peu, en Manuel em torna a trucar per dir-me que han arribat a Valldoreix i ja han pujat al bus. Arribant a l'últim encreuament abans del poliesportiu, veig passar davant meu el bus ple de gom a gom i distingeixo al Manuel. Potser he estat massa al llit!
Accelero per la drecera que porta al poliesportiu i arribo a la parada en el moment en que acaben de baixar del bus. Ens saludem i em pregunten per la Carme, que no ha pogut venir ja que no esta prou recuperada de la seva lesió d’esquí. Comencem a caminar i fa goig veure el grup. Passem pel costat del poliesportiu, la piscina i el CEIP Ferran i Clua.
Passada l’escola, agafem un camí pla que va, travessa una riera i torna, quasi en paral·lel, al mateix lloc però a l’altre costat de la riera. La gent té gana i em demana pel lloc per esmorzar. Es nota que han matinat més que jo! Agafem la primera pujada del dia, digna d’aquest nom i quan el camí s’aplana, al davant de la masia de Can Montmany, aprofitem l’ombra d’uns arbres per esmorzar.
CINQUÈ ANIVERSARI DE SENDERISME A L’AGRUPA
- Categoria: Senderisme
El 26 d’octubre de 2006, 43 persones en dissabte i 17 persones el diumenge, 18 de febrer de 2007, socis i no socis, iniciàvem una nova activitat a l’Agrupa, amb una idea de Manuel Cabanillas, per fer el Camí Català de Sant Jaume, en etapes: Montserrat-Alfarràs.
No ens adonàrem del que començàvem a fer, fins uns quants mesos més tard, desprès d’haver trepitjat desenes de camins, conèixer paisatges nous, descobrint cultura i tradicions desconegudes i fent, sobretot, moltes amistats i coneixences que encara duren.
No ens adonàrem del que començàvem a fer, fins uns quants mesos més tard, desprès d’haver trepitjat desenes de camins, conèixer paisatges nous, descobrint cultura i tradicions desconegudes i fent, sobretot, moltes amistats i coneixences que encara duren.
El valor de compartir el temps d’oci fent una activitat física com el senderisme, té moltes compensacions.
En primer lloc la coneixença del territori. Fer, pas a pas, una ruta llarga permet descobrir els paisatges amagats i gaudir de l’extraordinària diversitat de les comarques i municipis que anem trobant.
UN DELS VETERANS JOSEP MARIA NUIX I ESPINOSA
- Categoria: AEC
Va evitar la desaparició de l'Agrupació propiciant que arribem 100tenari
La celebració del 100tenari de la nostra Agrupa, es deu, a tots els socis que des del número 1 i fundador Emili Jové, han lluitat i lluitem per a mantenir el lema, objectiu des que va néixer el 1 juny 1912 la nostra entitat "Excursionisme, Pàtria i Cultura".
No obstant això el que l'AEC estigui en portes de la celebració seus cent anys de vida té nom i cognoms: Josep M. Nuix i Espinosa, que va evitar que la nostra Entitat desaparegués.
Acabada la guerra civil una llei franquista impedia que les entitats amb menys d'un centenar de socis seguissin en actiu, obligant-les a cessar en les seves activitats i per tant a desa-parèixer.
A Nuix se li va acudir, tot i que ell defensa que per casualitat, de inscriure com a socis de l'Agrupació als membres d'una entitat de filatèlia, de la que n'era fundador. Amb les noves altes (pel que sembla més de 30) el nombre d'associats va superar la xifra fatídica i la nostra entitat va poder continuar les seves activitats fins ara.
PUIGSACALM - LA GREVOLOSA
- Categoria: Muntanya
Cercant una data, acabem embolicant el pobre Manel Navarro que tenia planificada la seva sortida anual de la secció de muntanya per al 8 de maig de 2011 al Puigsacalm (1.514 m) i li vam oferir la possibilitat d'anar també al bosc de la Grevolosa situat just a sota del cim. L'objectiu: conèixer una mica més com és el bosc.
Va ser un dia intens i complet. Jairo ens va delectar amb els seus coneixements sobre l'ecosistema, la flora i la fauna del lloc. Pujar al cim ens va permetre gaudir d'uns minuts de glòria en contemplar la magnitud del paisatge, gaudint intensament de la nostra petita conquesta fruit del nostre innat desig de superació. A l'ésser humà li agrada sempre d'esforçar-se per anar una mica més enllà dels seus límits, el fa sentir més jove i viu.
I cal dir que vam gaudir de la Natura en general i de la fantàstica fageda en particular que té cura d'aquests territoris, donant recer a la fauna que hi habita i que permet als caminants (nosaltres en aquest cas) gaudir de la seva pau i del seu silenci. Els aficionats al món de la fotografia van tenir bones oportunitats de retratar la mare Naturalesa en tot el seu apogeu primaveral.
Un cop acabat el recorregut, cansats i amb la fam cargolant-nos els estómacs, ens dirigim a la masia de Bracons deixant allí els cotxes per anar a gaudir d'un merescut dinar a la Grevolosa. El camí es va fer llarg, és cert, però l'esforç va tenir la seva recompensa en la sorpresa de trobar-nos amb un bosc insòlit. Quants en queden què els seus arbres sobrepassin els 200 anys? L'explotació forestal ha fet efecte a les nostres muntanyes.
El perquè aquests arbres han viscut al seu aire és fruit de les casualitats de la vida. Unes famílies (entre elles els Bracons-Vives) que es reparteixen les terres d'un marquesat extint i un administrador que davant de tantes finques per gestionar deixa de banda la explotació d'una zona massa inaccessible.
Els arbres cauen en l'oblit fins que 200 anys després uns nois amb ganes d'explorar i d'aventura remunten el curs de la riera de la Grevolosa deixant que els adults gaudeixin del seu tradicional aplec a Sant Nazari. Tornen excitats a compartir amb les seves famílies el descobriment d'arbres que no poden arribar a abraçar completament. No pot ser, diuen els adults, que quedin arbres tan grans sense talar.
Aquests arbres s'han salvat gràcies a en Manel (no el nostre Manel). La seva primerenca i tràgica mort va fer que el seu pare desitgés preservar-lo com a record seu. Gràcies a ell vam poder conèixer aquell dia la magnificència de la natura.
Amb l'estómac ple i un cop descansats les coses es veuen d'una altra manera i les ganes de passar-s'ho bé tornen. ¿Què ens tindran preparats aquests nois?... Doncs unes quantes rialles i una nova experiència. No m'imaginava jo tanta col·laboració i no s'imaginaven ells que els anava a fer descalçar (a risc que les botes no tornessin a entrar) per donar-se un massatget als peus com a preparació per a sentir el batec del cor dels arbres.
Des d'aquí agraeim l'assistència i la col·laboració de tots i totes els/les que van venir expressament per veure que se'ns havia ocorregut de fer. Us ve de gust gaudir d'una cosa semblant quan arribi la tardor a la fageda? •
Enguany és l'Any Internacional dels Boscos. A en Jairo i a mi se'ns va acudir deixar de banda el caiac i organitzar, a través de l'Agrupació, alguna cosa més que la "típica" sortida de senderisme amb l'objectiu de retre un homenatge als nostres estimats arbres.
Cercant una data, acabem embolicant el pobre Manel Navarro que tenia planificada la seva sortida anual de la secció de muntanya per al 8 de maig de 2011 al Puigsacalm (1.514 m) i li vam oferir la possibilitat d'anar també al bosc de la Grevolosa situat just a sota del cim. L'objectiu: conèixer una mica més com és el bosc.
Va ser un dia intens i complet. Jairo ens va delectar amb els seus coneixements sobre l'ecosistema, la flora i la fauna del lloc. Pujar al cim ens va permetre gaudir d'uns minuts de glòria en contemplar la magnitud del paisatge, gaudint intensament de la nostra petita conquesta fruit del nostre innat desig de superació. A l'ésser humà li agrada sempre d'esforçar-se per anar una mica més enllà dels seus límits, el fa sentir més jove i viu.
LES ERMITES PERDUDES DE MONTSERRAT
- Categoria: Muntanya
Després de recollir, en les dues parades de Barcelona, els participants, a les 9 ja estàvem a l'aparcament d'autocars del Monestir. Vàrem ser el primer autocar... |
19 DE DESEMBRE DE 2009
Allí van començar les explicacions per part d'en Xavier (a part de les de l'autocar) sobre la situació de les primeres ermites que hi havien, com la de Sant Dimes, dalt del cim d'un espadat, i la de Santa Maria. Des del mirador, camí del restaurant, per a esmorzar-hi, vàrem veure el camí dels Degotalls, la Santa Cova i el camí del Rosari.
Tot seguit vàrem anar a esmorzar a la cafeteria i un cop ja amb l'estómac ple a buscar el funicular que ens ha de pujar a Sant Joan. Un cop allí, més explicacions d'en Xavier, situant les ermites. És una magnífica forma d'apropar-se al parc natural, contemplant una de les millors vistes de la muntanya. Tot seguit comencem a caminar entre un bosc d'alzines, fins arribar a l'ermita de Santa Anna i a la capella de Sant Benet, ara refugi d'escaladors. No hi ha restes de l'antiga ermita, però sí marques a la roca i restes d'una cisterna. Continuem el camí, ara a l'ermita de Sant Salvador, situada dins d'una cova, en un magnífic lloc; seguidament a la de la Trinitat, on hi viu un eremità que es dedica a fer de guia d'escalada. Parlem amb ell.
Aquí ja comença la davallada, camí de Santa Cecília, planer, baixades suaus, i a mig camí s'avança el grup dels ràpids i el guia, en Xavier, per recollir unes persones que s'han quedat al Monestir. La resta baixem per error pel “camí”, que és una canal, que de camí no en té res, i vàrem fer barranquisme en sec, amb alguna que altra “costellada”, fins arribar a la carretera que duu a Santa Cecília, allí ens espera en Xavier amb cara d'esglai.
En agafar l'autocar, tot donant gràcies a la Moreneta, per no haver patit cap desgràcia, fem camí a dinar al restaurant de Monistrol. Acabat l'àpat ens van servir un didalet d'Aromes de Montserrat per passar l'ensurt.
El dia no ens va acompanyar massa, ja que el sol no el vam veure, però l'excursió molt bonica.
Joan Dilla
Sortida al Tajo
- Categoria: Caiac
El dies 5, 6 i 7 del passat desembre vam arribar fins a Sacedón, a l'embassament de "El Bolarque" (Guadalajara), |