Un any més, hem anat a retirar el pessebre, que aquest any el teníem al Priorat, al cim de la Roca Corbatera. En Pere Ill i la Joana, en Josep Montagut i la Pilar i en Joan, a poc a poc i amb alegria, hem arribat al poble d’Albarca. Provem d’anar amb el cotxe a cercar la pista que puja fins el Pla del Grau Gran. Tenim la sort que la barrera és oberta, perquè fan obres a l’ermita de la Mare de Déu del Montsant.

Arribats al Pla, deixem els cotxes i en Pere es queda de “guardià”. Els altres quatre tirem muntanya amunt. Des d’aquí veiem cap el cim els arbres de color blanc. Que bonics, estan florits!. Nassos, quan hi arribem, veiem que estan plens de gebre!. L’espectacle és meravellós. però fa un fred de mil dimonis i un vent que tomba. Un cop arribats al cim, tenim estones de sol i algun núvol. La vista als quatre costats és neta i esplèndida, fins i tot es veu la mar Mediterrània. Desclavem el pessebre, que està ben gebrat.

Quasi sense tacte als dits, fem la feina el més ràpid possible. abans hem fet la foto de record, i ràpid camí avall, perquè el cos reaccioni i entri en calor. La Pilar i la Joana són les que baixen el pessebre al coll, ja que diuen que nosaltres ja hem treballat prou desclavant-lo. I així, a poc a poc, retornem als cotxes, on trobem el Pere mig gelat, com nosaltres.

La temperatura a les 12,40 és d’un grau, a part del vent que tomba. Col•loquem el pessebre ben estacat al cotxe i marxem pista avall, en direcció de nou a Albarca. Un cop som ja a la carretera asfaltada, anem en direcció a Scala Dei i Gratallops, a la recerca d’un bon dinar que ens tregui el fred del cos. Al restaurant La Cassola, de Gratallops, ens espera una escudella calenta de campionat, que tots repetim el plat, el segon, les postres, el cafè i el vi del Priorat, que les ampolles es buidaven soles. Cap a les 5 de la tarda, de nou al cotxe i marxem camí de Barcelona i de Vilanova, amb la feina ja feta. Gràcies a tots els que m’ajuden any rere any, i un record per el Romà, que està fotut i esperem una total recuperació, perquè sempre ens ha acompanyat. Repeteixo, gràcies a tots i fins el proper 24 de novembre.
Joan Dilla

Extracte de les notes deixades al llibre-registre del pessebre :

En Ramóm i la Lourdes han pogut arribar a aquest lloc tan meravellós, acompanyats de la seva goseta. Visca Catalunya. 27.XI.06.
Realmente, si, esto es un sitio maravilloso espera que por miles de años más, sigan habiendo siempre sitios como este en el mundo. ¡Paz i no guerra!. Ingle y Miguel. 28.XI.06.
Visca Catalunya! I visca la muntanya!. Que per molts anys puguem seguir venint. Ànims i una salutació a tothom! Roser i Gerard. 3.XII.06
Quin fred que fa estic congelada, però ha valgut la pena pujar! Roser de Reus. 9.XII.06
Associació Excursionista Catalunya de Reus. Sanromà i altres firmes. 17.XII.06
Som 5 vallencs. Em pujat a la Corbatera en un dia de neu i fred, pujant pel grau dels tres graons i baixant pel grau del Montsant. Apa, adéu que fot un aire que talla. Varies firmes. 24.XII.06
Fa molt fred i vent, peró el dia és meravellós. Bon any a tots i especialment per la Pili. Firma il·legible. 30.XII.06.
Hem trobat un pessebre molt net i preciós. El paisatge és meravellós com sempre. Ramon. 31.XII.06
Hem tornat a començar l’any a dalt de la Roca Corbatera i un cop més sortirem esventats d’aquí dalt. Varies firmes. 1.I.07
Del Montseny al Montsant amb aquest vent tornarem volant. Elisabet i altres. 4.I.07
El 6 de gener de 2007 varem pujar en Johanues i Susan de Frankfurt (Germany) Quina sort poder veure el sol. records des de Lleida. Alexandre. 14.I.07
Acabem de decidir que el proper any anirem a cercar el pessebre al proper pic on decidiu ficar-lo. Si us plau, quan sapigueu la propera destinació, envieume un correu si no us sap greu. Gràcies i salut. Alexandre. Difícil de complaure’t si no ens dones l’adreça!.
Una vegada més, tot ple de xatarra i ciment, suposa que aquells que la col-loquen.. (pessebristes), en venir a aquest indret , potser enyoren el ferro i el formigó dels llocs on viuen. dieu que el lloc és molt bonic, que el paisatge, que si mil parrafades! però si no es pot veure el paisatge amb tot el que hi heu clavat!. Em fa gràcia quan dieu: respecteu el pessebre itinerant ...¿i vosaltres ¿que respecteu algo del Montsant? perquè no us fiqueu els pessebres al jardí de casa?.Montsant lliure i net!!. Xavi. Les Gunyoles.
De part d’una colla molt activa que el diumenge volen saber quan de vent fa. Molt contents de part de tots. Riudonencs actius i també de la terra ferma. 25.II.07
La meva primera excursió al Montsant ha sigut molt xula. Natalia. 4.III.07.